Martha, my dear

D'una  foto de Fanal  Blau

Petita  història

Coincidència  i  lloc  amic.

Proximitats  pausades  i segures.

Tresors  trobats

com ramells  d'oloroses flors

que collim a la vora del camí.

Caminem...

i  mirem

i sentim

sempre segur, el colze  a colze.

............................................................Carme

Il·luminada  per  la  Llum d'un fanalet,  he  dibuixat  aquest  ram  penjat  en una porta,   per  desitjar-li  a  ella  i  a  totes  les  Martes  dels  blogs,  que són moltes  per  aquests  meus  barris,  que tinguin  un dia molt feliç  i    que  la felicitat  continuï  tems  i temps  enllà,   quan s'acabi aquest dia.

Un poema  de  MMP  dedicat   a la mar de Bocins de lluna (potser  ja el coneixes,  mar però  segur  que t'agradarà)  Jo no sabria  pas  dir-ho  com ell.

Molt he estimat i molt estimo encara. 

Ho dic content i fins un poc sorprès 

de tant d'amor que tot ho clarifica. 

Molt he estimat i estimaré molt més 

sense cap llei de mirament ni traves 

que m'escatimin el fondo plaer 

que molta gent dirà incomprensible.

 Ho dic content: molt he estimat i molt 

he d'estimar.  Vull que tothom ho sàpiga.
Des de l'altura clara d'aquest cos

que em fa de tornaveu o de resposta 

quan el desig reclama plenituds, 

des de la intensitat d'una mirada 

o bé des de l'escuma d'un sol bes, 

proclamo el meu amor, el legitimo. 

 Miquel Martí i Pol 

Roda de Ter 1977-1978 

(Estimada Marta)

A  la  MPS  de Didalet  d'ivori,  un altre  poema de Martí  Pol

 VI 

 Abrupte i prepotent, aquest esclat 

que em serva erecte i m'empeny cap a tu 

muda la sorra en sang i estampa noms 

a totes les parets. Indiferent 

a la crida del temps, 

deturo el temps en el teu cos i et beso els llavis molls 

i els pits i el sexe, moll també i suau. 

A trenc de somnis pel crestall dels mots 

i en el silenci dens d'uns besos folls 

i alhora astuts, conjurem els perills 

i les temences. Glops de boira i mar 

fan d'horitzons que vulnerem, i tot 

és el teu ventre lleu i els teus malucs 

duríssims i tan dòcils. Marta, el goig 

abriva la creixença del desig. 

No hi ha cap llac tan clar com els teus ulls

 ni cap vent tan subtil com els teus dits. 

 Miquel Martí i Pol 

Roda de Ter 1977-1978 

(Estimada Marta)

A  la  Marta  de  les  Paraules  que  canvien   amb les  estacions  de l'any   A  la Marta  d' Els  llibres  que  viatgen  i a la  Martona  de  No esperis  res de mi  i no et  decebré,  un parell  de cançons  apropiades  al dia  d'avui.

MOLTES  FELICITATS!!!!!!!!