Santa Coloma - Andorra
D'una foto trobada al blog: Metamorfosis andorranes
S'enfilen, com les branques dels arbres, cap al cel, com el campanar rodó que també l'assenyala; s'enfilen emocions i somnis. Potser no cal dibuixar les branques de cada somni, amb branquillons que el deixarien acabat i definit. Només cal, construir sòlidament una direcció i una fletxa que l'assenyali, per fer-ne un camí transitable i bell.
M'agrada aquesta metamorfosi, un camí que d'entrada pot semblar abrupte amb quatre traces -bàsiques- el podem fer transitable.
ResponEliminaBon cap de setmana artista!!
Bona setmana, bonica. Gràcies!
EliminaQuina proposta tan bona, deixar espai, fins el cel, perquè transitin lliures les nostres emocions i els nostres somnis. Segurament mentre s'enlairen hi trobaran també els sentiments, els projectes, els propòsits, les esperances...tots allà, tirant amunt.
ResponEliminaI tant de bo, mentre s'enfilen es vagin definint i puguem viure-ho. I compartir-ho.
Bon cap de setmana, Carme, de moment aquí, encara de sol i flors
Ha estat un cap de setmana d'hivern total, al Pirineu... però molt espectacular de paisatges i de cims nevats.
EliminaGràcies, Mónica! Una abraçada.
Construir un camí transitable per als somnis, quina bella tasca!
ResponEliminaIgual de bella que difícil!!!
EliminaTal i com ho dius sembla fàcil, però ara, posat a fer-ho i veuràs.
ResponEliminaJa m'hi he posat, Jp!!! I ja ho veig, ja ho veig... ;)
EliminaM'agrada molt aquest dibuix, el trobo molt "net"...
ResponEliminaEls arbres d'Andorra no deuen haver d'esforçar-se gaire perquè les seves branques, s'alcin cap el cel com en una oració compartida...en són tan a prop! i el campanar els assenyala el camí...
Petonets, de cap al tard, Carmeta.
Com sempre, allò que em falla és la foto... :)
EliminaBona setmana, Mª Roser!
Tant de bo fos tan fàcil, però no em fa por intentar-ho.
ResponEliminaQuè tindran els campanars que tant ens agraden?? :)
Bon cap de setmana, Carme!!
Bessets
Fàcil no és, però cal intentar-ho... aquest campanar és ben especial. M'encanta!
EliminaBona setmana, nina! Petonassos.
Potser sí, Carme, que n'hi ha prou amb el que proposes. Jo, si de cas, a alguns somnis hi lligaria un cordill llarg, molt llarg, com si fossin estels de colors volant al vent, i quan s'allunyessin tant que els perdés de vista cargolaria una mica la corda perquè s'acostessin...
ResponEliminaUna abraçada!
No sé si n'hi ha prou, Montse, però a vegades per algun lloc s'ha de començar... lligaré jo també un cordill a les emocions i als somnis... per si el necessito.
EliminaAbraçades, bonica.
Carme ho sento quan va ser el dia? dels sis anys de blog....és que només passo pels blogs els caps de setmana....les meves felicitats !!!!! sis mil abraçades!
ResponEliminaEra dilluns passat, llàstima de la teva manca de temps, t'ho haguessis passat molt bé amb els "Si fossis" :) però no pateixis, Elfree, les felicitacions i les abraçades no arriben mai tard. Gràcies, guapa, sis mil abraçades de tornada... ;)
Elimina