Damunt la roca - Fragment inventat
Planto un xiprer gegant
i inexistent, només
per tocar el cel,
i que la meva casa
s'hi arreceri.
Un xiprer inventat
i protector.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I jo que creia que els xipres ja estaven inventats...
ResponEliminaBon dia, Carme!
Coi, Jp! I jo que creia que els acabava d'inventar... oooohhhhh!!!!! ;)
Eliminatots tenim el nostre recer inventat on guarir-nos del nostre mal temps
ResponEliminaDesprés de fer el dibuix... li faltava alguna cosa. La composició no quedava bé. Inventar-nos un recer on guarir-nos sempre està bé.
EliminaExacte, la poesia és com un xiprer inventat i protector, que connecta amb el cel.
ResponEliminaAquest és un dels recers més segurs... que només depèn de nosaltres mateixos...
EliminaProtector, que ens pugui escoltar quan vulguem enraonar sols.
ResponElimina:) protector que ens enviï murmuris de branques i vent...
EliminaM'invento un xiprer de pedra amb el campanar de Sta. Maria, a Vilafranca. El corona un àngel penell que ens acompanya pels carrers del centre i convida a entrar-hi tothom que passa per l'autopista. M'hi arrecero quan entra la fosca, en la penombra que crea el faig de llum que l'il·lumina. Està tot just en una de les façanes laterals de l'església, la que dóna a la plaça de Sta. Maria, que està guarnida amb xiprers. Als esglaons de la plaça també n'hi han.
ResponEliminaÉs el xiprer més alt de la vila, aquest de pedra. Molt més alt que els del cementiri, que també són uns gegants preciosos, guardians de la calma i el silenci.
Avui m'hi arrecero en aquest teu i somric. :-)
Ens hi trobarem, doncs, Pilar!!! Gràcies!
EliminaA vegades som ( o ens creiem que som) xiprers i aixopluguem.
ResponEliminaAltres necessitem trobar recer i que ens protegeixien.
Que el teu xiprer gegant i inventat, que acaricia el cel, et cuidi i t'arreceri.
Jo vindré de tant en tant al teu costat, i sota les teves branques, m'arribaran paraules teves que em tornaran la calma i la seguretat, per seguir endavant, o si més no intentar-ho.
Bona tarda Carme. Et sento molt aprop avui, donant-me recer, després d'aquest cop de vent que m'ha fet sentir tan dèbil, tan fràgil.
Tan poc xiprer que sóc, a vegades.
Sempre hi ha moments de tot i moments per a tot... els teus nens que tant necessiten que els arreceris, un dia t'arreceraran ells a tu.
EliminaCrec que és tant important saber cuidar com acceptar que et cuidin... per això em planto un xiprer, ben gros... :)
Bona nit, Mònica, sentir-nos a prop, que em sentis a prop és important per a mi...
És ben curiós però ja ho veus, dibuixant podem, fins i tot, plantar arbres que ja estiguen ben crescuts.
ResponEliminaBen gros que l'he plantat!!! ;)
EliminaCrec que la banda sonora d'aquest post és Xiprer, de Joan Colomo, i el teu dibuix la seva banda il.lustrada, ja veuràs, és molt maca!
ResponEliminaNo la coneixia, ja l'he pogut escoltar, gràcies!!!
EliminaQuina sensació tan agradable, la casa arrecerada al cel i jo arraulideta al peu del xiprer...
ResponEliminaPetonets, assolellats!!!
Que bé, ens farem companyia!!! Petonets!!!
EliminaSi falten xiprers ens els inventem, gran idea Carme!! Vist així tocar el cel també és possible. Una abraçada!
ResponEliminaGràcies, preciosa!!! Tocarem el cel tant com podrem!!!
EliminaUn xiprer per esperar el temps que no arriba,
ResponEliminaun xiprer que sota hi hagi un banc per seure i amb paciència llegir els núvols.
Un xiprer per compartir amb els amics, i un xiprer per compartir.
Un petó per tu, Carme.
I un per tu, Pep!!! Gràcies!!!
EliminaUn arbre de benvinguda, un arbre acollidor!
ResponElimina:) gràcies Glòria!!!
EliminaAvui va d'arbres!! ;-)) La nova capçalera, molt bonica (crec que mai havia vist un arbre com aquest) i el xiprer inventat... que està molt bé inventar-se un xiprer allí on un vulgui! I si, a més, dóna protecció, ja és genial ;-))
ResponEliminaSegur que sí, Assumpta, el que passa és que potser no florits d'aquesta manera. És un castanyer bord, que fa castanyes boterudes i no comestibles i n'hi ha a molts llocs.
EliminaPosats a inventar... inventar arbres està prou bé... :)
ara ja existeix..encara que nomes sigui en la teva llibreta
ResponEliminai aixo no es poc !!
Doncs, sí! Ara ja existeix! :) Bon dia sargantaneta...
EliminaQuin tresor més preuat és la creativitat i és per gaudir-ne.
ResponElimina:) vaig tenir un problema de composició, Consol... he, he, he... no podia espatllar la teva foto, millor inventar un xiprer... Bon dia!
EliminaDoncs mira, mai ho havia pensat, caldrà que m'inventi un xiprer!!
ResponElimina:) Aferradetes!!