dimarts, 21 de maig de 2013

Mini dibuixos en B/N - 4 - llibreteta vermella - xiprer inventat

D'una foto de la Consol
Damunt la roca - Fragment  inventat

Planto un xiprer gegant
i inexistent,  només
per  tocar  el cel,
i que  la  meva casa  
s'hi arreceri.

Un xiprer inventat 
i protector.





31 comentaris:

  1. I jo que creia que els xipres ja estaven inventats...

    Bon dia, Carme!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Coi, Jp! I jo que creia que els acabava d'inventar... oooohhhhh!!!!! ;)

      Elimina
  2. tots tenim el nostre recer inventat on guarir-nos del nostre mal temps

    ResponElimina
    Respostes
    1. Després de fer el dibuix... li faltava alguna cosa. La composició no quedava bé. Inventar-nos un recer on guarir-nos sempre està bé.

      Elimina
  3. Exacte, la poesia és com un xiprer inventat i protector, que connecta amb el cel.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest és un dels recers més segurs... que només depèn de nosaltres mateixos...

      Elimina
  4. Protector, que ens pugui escoltar quan vulguem enraonar sols.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) protector que ens enviï murmuris de branques i vent...

      Elimina
  5. M'invento un xiprer de pedra amb el campanar de Sta. Maria, a Vilafranca. El corona un àngel penell que ens acompanya pels carrers del centre i convida a entrar-hi tothom que passa per l'autopista. M'hi arrecero quan entra la fosca, en la penombra que crea el faig de llum que l'il·lumina. Està tot just en una de les façanes laterals de l'església, la que dóna a la plaça de Sta. Maria, que està guarnida amb xiprers. Als esglaons de la plaça també n'hi han.
    És el xiprer més alt de la vila, aquest de pedra. Molt més alt que els del cementiri, que també són uns gegants preciosos, guardians de la calma i el silenci.
    Avui m'hi arrecero en aquest teu i somric. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ens hi trobarem, doncs, Pilar!!! Gràcies!

      Elimina
  6. A vegades som ( o ens creiem que som) xiprers i aixopluguem.
    Altres necessitem trobar recer i que ens protegeixien.
    Que el teu xiprer gegant i inventat, que acaricia el cel, et cuidi i t'arreceri.
    Jo vindré de tant en tant al teu costat, i sota les teves branques, m'arribaran paraules teves que em tornaran la calma i la seguretat, per seguir endavant, o si més no intentar-ho.



    Bona tarda Carme. Et sento molt aprop avui, donant-me recer, després d'aquest cop de vent que m'ha fet sentir tan dèbil, tan fràgil.
    Tan poc xiprer que sóc, a vegades.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre hi ha moments de tot i moments per a tot... els teus nens que tant necessiten que els arreceris, un dia t'arreceraran ells a tu.

      Crec que és tant important saber cuidar com acceptar que et cuidin... per això em planto un xiprer, ben gros... :)

      Bona nit, Mònica, sentir-nos a prop, que em sentis a prop és important per a mi...

      Elimina
  7. És ben curiós però ja ho veus, dibuixant podem, fins i tot, plantar arbres que ja estiguen ben crescuts.

    ResponElimina
  8. Crec que la banda sonora d'aquest post és Xiprer, de Joan Colomo, i el teu dibuix la seva banda il.lustrada, ja veuràs, és molt maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No la coneixia, ja l'he pogut escoltar, gràcies!!!

      Elimina
  9. Quina sensació tan agradable, la casa arrecerada al cel i jo arraulideta al peu del xiprer...
    Petonets, assolellats!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que bé, ens farem companyia!!! Petonets!!!

      Elimina
  10. Si falten xiprers ens els inventem, gran idea Carme!! Vist així tocar el cel també és possible. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, preciosa!!! Tocarem el cel tant com podrem!!!

      Elimina
  11. Un xiprer per esperar el temps que no arriba,
    un xiprer que sota hi hagi un banc per seure i amb paciència llegir els núvols.
    Un xiprer per compartir amb els amics, i un xiprer per compartir.
    Un petó per tu, Carme.

    ResponElimina
  12. Un arbre de benvinguda, un arbre acollidor!

    ResponElimina
  13. Avui va d'arbres!! ;-)) La nova capçalera, molt bonica (crec que mai havia vist un arbre com aquest) i el xiprer inventat... que està molt bé inventar-se un xiprer allí on un vulgui! I si, a més, dóna protecció, ja és genial ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí, Assumpta, el que passa és que potser no florits d'aquesta manera. És un castanyer bord, que fa castanyes boterudes i no comestibles i n'hi ha a molts llocs.

      Posats a inventar... inventar arbres està prou bé... :)

      Elimina
  14. ara ja existeix..encara que nomes sigui en la teva llibreta
    i aixo no es poc !!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí! Ara ja existeix! :) Bon dia sargantaneta...

      Elimina
  15. Quin tresor més preuat és la creativitat i és per gaudir-ne.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) vaig tenir un problema de composició, Consol... he, he, he... no podia espatllar la teva foto, millor inventar un xiprer... Bon dia!

      Elimina
  16. Doncs mira, mai ho havia pensat, caldrà que m'inventi un xiprer!!

    :) Aferradetes!!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari