Em fa molta ilu que et quedis amb tot... les paraules sàvies no són, intenten ser optimistes que ja costa prou. Creieu que si ens hi poséssim de veritat, de veritat, no podríem inventar il·lusions que no haguessin de fer camí de tornada? :)
Va! Que vingui, que vingui! Si ho dius tu que vindrà, m'ho crec. M'encomano de l'entusiasme de les teves paraules i dels teus colors. Quan vulgueu comencem a pedalar.
La posta de sol s'allargarà i la lluna sortirà per l'altra banda: tornaré a veure l'Óssa Major de punta sobre el campanar de l'església. Entranyables dibuixos per captar un instant daurat.
Al segon dibuix s'ha encès la llum, perquè l'estiu ha esclatat de cop...La bici ja ens espera per anar a fer un tomb pels camins daurats... Petonets de capvespre.
Aquesta és aquella que jo també vaig dir que dibuixaria! ;-)) Mare meva! Si aconseguís que em quedés la meitat de bé que t'han quedat a tu!!... Ho he d'intentar!! :-))
a mi també m'ha encantat este dibuix, carme, pintat i sense pintar. m'agrada molt quan mos dixes vore les dos versions. les línies, tan senzilles i que ho perfilen tot tan encertades... i després com hi poses los colors... com fas les aigües, les tonalitats...
saps que anit (com altres vegades) vaig estar més d'una hora mirant-te? em quedo a la parra... és una sensació molt agradable.
M'alegro que us agradi... jo tinc la impressió que no controlo els dibuixos, sinó que surt com surt, a vegades bé i a vegades fatal...
No sabia que anit estaves per aquí durant una hora... si ho arribo a saber t'hi acompanyo, per comentar la jugada... :) :DDD Gràcies, xiqueta, bona nit, bonica.
Aquesta foto la recordo, va ser una bona inspiració de Sa lluna, i també t'ha servit a tu per inspirar-te!
ResponEliminaSí, ja saps que m'agraden les portes i si a sobre hi ha una bici... :)
EliminaEm vénen ganes d'agafar la bicicleta, però no sé si me'n recordaré, de pedalar.
ResponEliminaJo crec que sí. Ens ho poses tan bé...
Au, anem, Jordi, farem memòria de pedalar, junts si vols... diu que això d'anar amb bicicleta no s'oblida mai... :) Ens emportarem el berenar i tot.
EliminaUep ... aquesta bici la conec!! :)
ResponEliminaQuè maques t'han quedat!!
Amb el teu permís em quedo amb tot, el dibuix, l'aquarel.la i les teves sàvies paraules que sempre em fan tant bé.
Gràcies preciosa!!
Bessets dolcets.
Em fa molta ilu que et quedis amb tot... les paraules sàvies no són, intenten ser optimistes que ja costa prou. Creieu que si ens hi poséssim de veritat, de veritat, no podríem inventar il·lusions que no haguessin de fer camí de tornada? :)
EliminaGràcies a tu, bonica!!! Una abraçada immensa.
Va! Que vingui, que vingui!
ResponEliminaSi ho dius tu que vindrà, m'ho crec.
M'encomano de l'entusiasme de les teves paraules i dels teus colors.
Quan vulgueu comencem a pedalar.
Vindrà... :) he, he, he... tot fos tan segur com això!!!
EliminaComencem a pedalar, vinga, va! però crec que m'hauràs d'esperar, noieta, que tu estàs en plena forma física i jo desentrenada... :)
Bon dia, bonica.
Tots a pedalar! M'agrada molt com l'has pintat.
ResponEliminaApa, ja som un més!!!
EliminaAvui no sé què m'agrada més, el poema o l'aquarel·la.
ResponElimina:) el "poema" ha sortit alegre i naïf... però no sé si és poema, en realitat, potser tot just un desig.
EliminaLa posta de sol s'allargarà i la lluna sortirà per l'altra banda: tornaré a veure l'Óssa Major de punta sobre el campanar de l'església.
ResponEliminaEntranyables dibuixos per captar un instant daurat.
Que maco aquest teu complement, Olga!!!
EliminaTot està bé: el poema, el dibuix, la pintura. No sé què tenen les bicicltes que sempre queden bé.
ResponEliminaSón fotogèniques... :) he, he, he...
EliminaJa tinc ganes ja, d'una avançadeta d'estiuet, que encara porte el polar posat!!!
ResponEliminaLa pintura t'ha quedat molt bonica, amb un colorit esplèndid.
Jo també en tinc ganes... gràcies, m'alegro que t'agradi.
Eliminapedalem amb il·lusió cap a una felicitat que ens faci somriure i ser més feliços encara
ResponEliminaTant de bo que sigui així.
EliminaAl segon dibuix s'ha encès la llum, perquè l'estiu ha esclatat de cop...La bici ja ens espera per anar a fer un tomb pels camins daurats...
ResponEliminaPetonets de capvespre.
M'agradaria tenir la bici, així a la porta... preparada per pedalar... :)
EliminaAquesta és aquella que jo també vaig dir que dibuixaria! ;-)) Mare meva! Si aconseguís que em quedés la meitat de bé que t'han quedat a tu!!... Ho he d'intentar!! :-))
ResponEliminaVa, a veure, a veure... que tu dibuixes bé, dona, que ja n'he vist algun dels teus...
EliminaSi, si, si que jo la vull veure!! :)
EliminaSi que ho faré, sí... A veure si la setmana que ve, però ho faré (ostresss!! em quins "berenjenals" em posooooo!)
EliminaM'encanta aquesta aquarel·la. Volem una lliçó digital de pintura ja!
ResponEliminaHe, he, he... Profà, estic jo per donar lliçons de pintura! si no sé res de res!!! :D
Eliminaa mi també m'ha encantat este dibuix, carme, pintat i sense pintar. m'agrada molt quan mos dixes vore les dos versions. les línies, tan senzilles i que ho perfilen tot tan encertades... i després com hi poses los colors... com fas les aigües, les tonalitats...
ResponEliminasaps que anit (com altres vegades) vaig estar més d'una hora mirant-te? em quedo a la parra... és una sensació molt agradable.
M'alegro que us agradi... jo tinc la impressió que no controlo els dibuixos, sinó que surt com surt, a vegades bé i a vegades fatal...
EliminaNo sabia que anit estaves per aquí durant una hora... si ho arribo a saber t'hi acompanyo, per comentar la jugada... :) :DDD Gràcies, xiqueta, bona nit, bonica.
Quin post tan optimista, el text i el color. S'agraeix.
ResponEliminaPedalarem il·lusions i les paladejarem!