Si fossis un somni, series
un camp de blat i roselles, on els pardals fan cabrioles per celebrar
l’arribada de la primavera.
Si fossis un somni, series
la llibertat , volaries fins les estrelles i n’agafaries una punteta per
regalar amb la seva llum, als qui com tu, es volen sentir lliures
Si fossis un somni, series
la boirina que es posa davant del paisatge les matinades d’hivern, com un vel
màgic que només deixa intuir, tanta
bellesa.
Si fossis un somni, series
l’angelet que la mainada fa voleiar bufant, sota un cel blau ple de núvols
brodats amb fils de plata, després de demanar un desig,
Si fossis un somni, series
un petit poble de muntanya on els arbres juguen a tocar el cel, mentre s’ho
miren, embadalides, les muntanyes nevades.
Si fossis un somni, series
un dels que la lluna, fent de barqueta, treu a passejar, una nit de mar
encalmada.
Si fossis un somni, series
un de gran bellesa, on s’ajunten la sensibilitat, l’amor a la natura i la
poesia.
Si fossis un somni, seria
ple de les paraules que confegeixen un món i un país, amb el que tots hem
“somniat”, on ens agradaria viure i ser
feliços (imaginari?)...
signat: M Roser Algué
ENCERTAT!!!
LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS:
NOVES FLORS, CONSOL, MONTSE
ENCERTAT!!!
LA SOLUCIÓ ALS COMENTARIS:
NOVES FLORS, CONSOL, MONTSE
Quin si fossis més bonic, M.Roser!
ResponEliminaJo em sembla reconéixer-hi a la Carme, però clar...encara en falten tants que no ens serà gens fàcil.
Al vespre, provaré de tornar amb més calma.
Una abraçada!
Pista nº 1: no sóc jo
EliminaGràcies per la floreta, Fanalet, però ja veus que no...
EliminaEmbadalides, sí, Roser. Ho dius molt bé.
ResponEliminaTambé embadalits.
:) aquí no som sexistes, ens embadalim igual... :)
EliminaSi són les muntanyes...
EliminaUn "si fossis" molt maco però vaig una mica perdut. El tros que parla de la natura m'ha fet pensar en EL PORQUET DE SANT ANTONI
ResponEliminaPista 2: tampoc és el porquet
EliminaBrbrbrrrr segueixo anant perdut... què, m'apunto aquí també al carro d'en Mac? ;p
ResponEliminaNo... no t'hi apuntis, no!!!
EliminaNo ho acabo de tenir clar... però és preciós! :-))
ResponEliminaSí que és bonic sí... molt!
EliminaGràcies Assumpta, tots són bonics, perquè hi hem posat bona voluntat...Ara cal encertar-los.:)
EliminaSi fos EL PORQUET s'hi escauria molt bé!
ResponEliminaAneu tots a la una, però igual de despistats...
EliminaÉs preciós, sí! Qui serà l'afortunat?
ResponEliminaA veure si hi ha algú que l'encerta...
EliminaQue hi ha moltes pistes Helena...
EliminaDe moment també crec que s'adiu força amb el PORQUET...
ResponEliminaNoooooooooo!! o sigui... SIIIIIIIIIIIIIIIII, clar que és el Porquet... Quan l'he llegit la primera vegada m'he fixat que era preciós però anava ràpid, ho confesso, i em faltava la paraula NEU, NEVAT, o quelcom així perquè li adjudiqués cent per cent al PORQUET, però és que la paraula hi és!!! :-DDD
Parlava de la natura, la sensibilitat, les paraules (aquestes paraules tan catalanes que ens rescata el PORQUET) però, per a mi, el PORQUET també és la neu blanquíssima, la valentia de pujar tan amunt, enfrontar-se al fred i al vent... i, res, he saltat d'una muntanya a unes muntanyes i m'he "menjat" la neu... :-)))
que no, que no... ;)
EliminaConsol (Hora Blava)?
ResponEliminaAaaaara Síííííiíííí!!!! felicitats Noves Flors!!!
EliminaBona observadora, Novesflors...has estat la primera.
EliminaVoto pel Porquet...aquest amor a la natura i la neu...aiiiii!
ResponEliminaAra m'hi poso, si tot va bé!!
Coi, mai no m'hagués pensat tanta unanimitat!!! ;)
EliminaA veure si serà el meu porquet estimat?
ResponEliminaQue no, que no...
EliminaCrec que sóc immerescudament afortunada. El relat és preciós i m'ha encantat, està ple de tendresa. Hi reconec moltes imatges però tots els atributs no són meus sinó el fruit del bon cor de la Mr. Roser. Un petonàs.
ResponEliminaEm fa feliç que t'hi hagis reconegut, Consol... :) felicitats per tenir un si fossis tant bonic i felicitats per inspirar-lo!!!
EliminaM'agrada que t'hagis reconegut Consol, el mèrit és de les dues, teu per fer un blog bonic i meu per adonar-me'n...
EliminaPenso que és L'hora blava.
ResponEliminaFelicitats Roser, grandiós, resplendent.
Sí senyora, Montse, molt bé!!!
EliminaGràcies Montse, quan hi ha bona matèria prima...
Elimina