En record de Moustaki us enllaço un post antic que m'ha fet retrobar el Miquel...
amb un comentari seu, avui mateix d'un post perdut allà a l'any 2009. LE TEMPS DE VIVRE.
Amb emocions retrobades, amb aquest temps de viure que sembla que no arribi mai.
Us en poso una altra: Il est trop tard. És massa tard
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'ha agradat de sentir-lo, tot i que vull creure
ResponEliminaque mai no és tard.
És una manera optimista de veure les coses, Jordi.
EliminaDemà escoltaré el vídeo, ara és massa tard.
ResponEliminaEm sap greu que ens haja deixat.
:D És massa tard per escoltar Il est trop tard :DDD M'ha fet riure la coincidència...
EliminaUn home lligat i una música lligada a la nosotra generació...
ResponEliminaLligat del tot... veí!!!
ResponEliminaEncara és el temps: del passat, del present i del futur. Ahir, avui i demà; sempre amb ell, també.
ResponEliminaPerò avui, quina fredor sobtada.
Fredor sobtada com d'un temps que s'acaba, Miquel... van marxant... encara que ens acompanyaran sempre.
EliminaGran Moustaki
ResponElimina:) Gran, gran...
EliminaM'és grat escoltar la seva música i recordar vells temps que formen part de la història d'una generació.
ResponEliminaTens raó, la meva història, la nostra història el porta incorporat...
Eliminaalmenys són gent que pot dir que marxa amb la feina feta, tot i el greu que sap la seva pèrdua.
ResponEliminaI tant, si n'han fet de feina!!! Agraïment profund cap a ell, per haver-la fet.
EliminaVaig conèixer la seva música fa molts anys, a les classes de francès del BUP, No es pot dir que me'n fes seguidor però he de reconèixer que algunes de les seves cançons m'han anat acompanyant fins ara i segur que continuaran fent-ho. Moustaki ha mort però les seves cançons no ho faran mai..
ResponEliminaNo ens ho preguntes però si ho fessis et diria que la meva preferida és "Le métèque", sens dubte (ho sento per la poca originalitat).
Molt bé per les teves classes de francès!!! Jo com que sóc d'una altra generació, el vaig conèixer de tota una altra manera, més vital, si em permets. M'alegro que també t'hagi acompanyat sempre, perquè em sembla una bona companyia. A mi em costaria de triar una cançó preferida, en tinc tantes... però la que he enllaçat, la del post antic del 2009 en seria una d'elles.
EliminaPoesia, música i humanitat en una sola persona.
ResponEliminaSí i molt de cada cosa... :)
EliminaLe temps de vivre és de les meves preferides.Un bon record, Carme.
ResponEliminauna abraçada
Coincidim, doncs, a mi també m'agrada molt. :) Una abraçada.
EliminaAquest home tenia el do de canviar l'estat d'ànim de qui l'escoltava. M'ha agradat sentir-lo un altre cop.
ResponEliminaGràcies, Loreto! val la pena escoltar-lo altre cop.
EliminaAra, relaxada a casa, puc gaudir d'aquest gran home.
ResponEliminaGràcies...aferradeta!
Ahir nit vaig estar escoltant una trentena de cançons seves, seguides. :)
EliminaBon cap de setmana, lluneta. Una abraçada ben gran.
És una icona d'uns temps que eren força més durs, però en el quals el jovent teniem uns ideals que ens omplien la vida...
ResponEliminaMolt boniques les seves cançons i amb unes lletres que diuen moltes coses.
Petonets.
Tantes coses ens diuen, que no em sembla just que es quedin només en cançons... petonassos, guapa!!!
Elimina