La fageda sempre màgica
guarda totes les estacions.
El color de la tardor
s'escampa encara a terra.
L'hivern reviu a les clapes de neu.
La primavera avança dalt de les branques
amb el seu verd més tendre.
L'estiu a les ullades
del sol que escalfa la pell.
Qué ben captades les images i que ben interpretades amb les teves paraules...
ResponEliminaBon diumenge boniqueta!!
Bona setmana, Albanta, un plaer veure't de nou!!!
Eliminaaquest any és un bon any per veure aquests tipus de paisatges, sembla que el temps s'ha tornat boig.
ResponEliminaL'hivern es resisteix a marxar... :)
EliminaTotal, que no saps mai quina roba posar-te.
ResponEliminahe, he, he... :DDDD aquestes sortides teves, són un regal en somriures, Jp.
EliminaLa veritat és que amb la temperatura que feia per allà dalt de dubtes pocs... anorac de ple hivern. :)
He vist un follet!!!!!
ResponEliminaLes fagedes sempre màgiques.
Bon diumenge Carmeta :P
Ah!!!! l'has vist? Ja li diré al Jan. El meu nét, en Jan, de tres anys, sempre em demana si pels boscos de per aquí, que hi passem sempre tant a la vora , hi trobaríem barrufets o follets, jo li dic que s'amaguen molt de les persones i que no es deixen veure mai. I ell protesta: "però de nosaltres no s'han d'amagar, que nosaltres som bons..."
EliminaBona setmana, Carmeta :P
Les quatre estacions en una, així amb una visita ho tens tot fet.
ResponEliminaMira, i ja no cal tornar-hi! :D
EliminaQuanta bellesa i quina varietat dins d'ella! La saviesa de la Natura.
ResponEliminaLes fagedes m'enamoren, i aquesta també, era bellíssima.
EliminaLes quatre estacions donen molt de si, com passa amb Vivaldi.
ResponEliminaVivaldi va fer com la fageda, les va posar totes en una mateix a obra... :)
Eliminacom el nostre cor...
ResponEliminamagia pura !!
un bes
Màgia a la natura i màgia dins nostre... petonassos, bonica!
EliminaLa fageda guarda totes les estacions, però pel que m'arriba, a Catalunya seguiu ancorats en una: l'hivern :-O Si us serveix de consol, aquí estem igual... només que me´s extrem.
ResponEliminaPS: als arbres de la foto del mig sembla que els pentini el vent. M'agraden molt.
Els faigs són una meravella... treuen la branques així tan horitzontals i fan uns jocs de llums, si a sobre els pentina el vent! :O
EliminaHas fet una molt bona descripció d'aquesta fageda, que guarda trossets de cada estació, a les branques o a terra, tan se val,
ResponEliminal'important és que ens les recorda totes. Unes fotos molt boniques.
Petonets de cap al tard, Carmeta.
Gràcies, M Roser, mentre caminava per allà i feia fotos de mòbil, ja em venien al cap aquestes paraules...
EliminaCom una recepta, un pessic de cada cosa, per assaborir tots els aromes.
ResponEliminauna mica de tot...
EliminaLes fagedes tenen una màgia una guapura especial! No m'hi mouria!
ResponEliminaA mi també m'encanten, Alba!
EliminaCom una pizza quatre estacions, un apunt per assaborir abans no arribi l'estiu de cop. A mi també em tenen el cor robat les fagedes. Sempre que puc m'escapo a la d'en Jordà.
ResponEliminaEns hi trobarem algun dia, potser... jo també hi he anat un munt de vegades...
EliminaLa darrera foto és brutal, té una força impressionant!!
ResponEliminaAixí com va el temps, cada dia em pregunto a quin mes som. ;)
Aferradetes!
M'encantava mirar aquest terra, que semblava tardorenc, però t enia brots ben tendres... :)
EliminaFalta l'hivern. Veient fotografies d'un altre post, potser no s'hi pot arribar? serà un misteri?
ResponEliminaPer cert, on està situada aquesta fageda i llacs tan macos? quina regió de França és?
L'hivern era a terra, rits, hi havia moltes clapes de neu, moltes...
EliminaÉs a Gavarnie, als Pirineus, just darrere el Mont Perdut.
Gavarnie és una zona espectacular, preciosa. Els boscos com el que tan bé ens has ensenyat i escrit, les muntanyes i cims espectaculars. Jo hi he estat un parell de cops i no me'n cansaria. Llàstima que ens quedi tan lluny!
ResponElimina