dilluns, 20 de maig de 2013

Bronnie Ware

Bronnie  Ware,  és  una noia  australiana  que  ha treballat  cuidant  a moltes  persones  que  estaven  al final de la seva  vida.  A punt de morir. Les ha acompanyat fins  a la mort.

I  ha escrit  un  llibre,  en el qual ,  a través  d'explicar-nos  la seva  vida,  diu les  5  coses  de les  quals la gent  es  penedeix  més  abans  de  morir.

Em vaig  interessar per  saber-les.  No em van sorprendre  quan les  vaig  llegir.

No teniu  la impressió  que  això  ho sabem des  de sempre...  però  simplement  no ens fem massa  cas?

1.- Tant de bo hagués  tingut  valor de viure una vida  d'acord  amb la meva  manera  de ser  i no fer  sempre el que s'esperava de mi.

2.-  No havia  d'haver  treballat  tant!!!

3.-  M'hauria  agradat  poder i  saber  expressar el que sentia  i m'ho he callat  massa  vegades.

4.- No hagués  hagut  de perdre  el contacte  amb els  amics

5.- M'havia d'haver  donat  permís  per  ser  feliç

28 comentaris:

  1. Jo no tinc cap d'aquests problemes, actualment sóc molt feliç, amb excepcions que confirmen la regla.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, que et duri, Helena, t'ho desitjo de tot cor...

      Elimina
  2. Quan m'arribi l'hora veuré del que em penedeixo, si hi ha alguna cosa de la que penedir-se. Llegint els 5 punts em semblen molt tòpics, però és clar, si són tòpics és perquè per algun motiu han arribat a ser-ho. Com diu l'Helena, no em sento massa identificat amb ells. Visc com puc, no crec que ningú esperi res de mi. No treballo pas tant. Sempre expresso els meus sentiments quan toca, massa i tot, penso. Miro per tots els mitjans de no perdre el contacte amb els amics, i sort d'ells. Potser la darrera és la que podria acostar-se més a mi. Però no és que no em permeti ser feliç, o això penso. És que no he trobat la manera de ser-ho de manera permanent, o de sentir-m'hi, com també diu l'Helena.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les persones de les quals parla el llibre, són persones amb famílies, persones (com tantes, però no pas com totes) que s'han sentit excessivament responsables dels seus fills, dels seus pares, de les parelles, de la feina, de les convencions i que per això s'han sentit massa lligades i no han trobat la manera de desfer-se'n. Si et sents lliure i vius com tu vols viure, doncs que et duri tant com sigui possible. Joves que sou... :)

      Elimina
  3. Ostres, no em puc morir! Necessito un xic més de temps, encara em queden... cinc coses per fer.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Pere, sempre em fas somriure... Bona nit, maco!

      Elimina
  4. Bé, he de reconèixer que de la segona seria impossible que jo m'arrepentís... just al contrari "havia d'haver estudiat una mica més", "m'havia d'haver organitzat millor", "hauria hagut de ser més responsable"...

    ResponElimina
    Respostes
    1. El segon punt tampoc és el que em donaria problemes a mi... mai no he treballat "massa"...

      Elimina
  5. Tan fàcils i difícils alhora. Sempre hi ha un "però" perquè no es doni o per justificar-nos.
    Aconseguir la felicitat és molt més senzill del que, de vegades, creiem. Cinc punts, només?

    Estic amb en Pere, encara no em puc morir!!

    Bessets , de dilluns fredolí!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No són 5 només, són els 5 més freqüents, segons ella...

      Espero que tardeu molt encara en poder-vos morir, tant tu com el Pere...

      Aferradetes de dilluns!!!

      Elimina
  6. Al llegir-les he tingut la mateixa sensació que expliques tu, no hi ha cap d'aquests cinc punts que m'hagi sorprès perquè són coses que sabem des de sempre. Però tot hi saber-ho, la gent continua no fent-ho i continuen sortint com els tòpics del que ens penedim quan arriba l'hora de la mort.
    Saps perquè crec que passa això?. Doncs jo penso que és perquè també a aquesta hora de la mort, encara que tots sabem que hi existeix i que no la podem evitar, tampoc li fem gaire cas i no actuem pensant que un dia o altre ens morirem. Cosa que, per altra banda, jo no trobo que sigui gens dolenta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A vegades centrem la vida en les obligacions, a molta gent li passa... ho sabem... i no sabem com fer-ho...

      No és dolent no tenir la mort present, present, però potser sigui una mica dolent creure'ns que tenim temps de tot, sempre, com si el temps no s'acabés... jo crec que ser conscients que el temps és limitat ens ajudaria més d'un cop.

      Elimina
  7. Carme, la impressió és que ho sabem de sempre..., però que de vegades no ens ho deixen fer. I és que no sempre està a les nostres mans poder escollir, o potser cal tenir una fermesa que a molts ens falta per a fer-ho...
    Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo m'afegeixo a la segona opció... sovint ens faria falta una fermesa que no tenim...

      Una abraçada immensa.

      Elimina
  8. La meva germana, que és infermera, també va estar un temps acompanyant persones en el moment de morir, sempre m'ha impressionat molt, li preguntaré això dels penediments. El que sí que recordo que m'ha explicat és que sembla que molta gent "aguanta" fins que es pot "acomiadar" de la gent que estima... Espero acompanyar i que m'acompanyin...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això ho he sentit explicar també alguns cops... impressiona molt aquest tema que expliques...

      Elimina
    2. Diu que també li deien força que es penedien de no haver fet el que volien fer (la primera de la Bronnie). Així que està bé tenir-ho present....

      Elimina
    3. Doncs sí, està bé de saber-ho!!!

      Elimina
  9. Que interessant, i que complicat malgrat la simplicitat aparent.
    1. La meua manera de ser? Sí que hi ha unes característiques de personalitat en tots nosaltres, però al personalitat és complexa i canviant; fins i tot m'atreviria a dir que no coneixem tots els nostres matisos. En canvi, actuar com s'espera que ho fem, sí que sol ser una llosa; tot i que no estic segur que actuem com s'espera que ho fem; a vegades és una coartada amb nosaltres mateixos.
    2. Mai no he treballat massa. Aquesta deu ser una de les meues carències.
    3. Una cosa és saber i l'altra poder. No sempre és fàcil saber jo ho sé. Poder, és més difícil.
    4. Ai..., aquí sí que...
    5. Home, potser primer cal buscar el significat individual de felicitat: partint de la premissa que la felicitat no existeix sinó...

    Dubito ergo cogito, cogito ergo sum. És a dir, només el dubte ens porta a l'existència i, potser, a l'essència.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quin repàs més ben fet... Miquel!!! Jo crec que on tinc el problema més important és a la primera... jo crec que sí que he volgut complaure massa a les persones que per a mi són importants i m'he escoltat poc a l'hora de fer les coses...

      Les altres les vaig aprenent mica en mica, la primera no sé si aconseguiré aprendre-la mai.

      Elimina
  10. Jo penso que tens raó Carme, que tots ho sabem molt bé, però no sé perquè passem de llarg...Segurament no ens adonem de com en són d'importants aquestes coses, fins que ja no tenen remei...
    Potser és hora d'intentar rectificar...
    Petonets de cap el tard.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí senyora, tota la raó, jo crec que és ben bé així!

      Elimina
  11. Doncs si algú, amb la mà al pit, reconeix haver complert tots aquests requisits pot morir tranquil. Perquè sembla fàcil, però no és tan senzill.
    Jo en tinc un parell per pendents de "perfeccionar"

    ResponElimina
  12. Ja ara em penadeixo de coses...ara compte quan arribi al final, si és que tenim temps.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tots ens penedim d'una cosa o altra... l'important seria saber-hi posar remei... Gràcies, Joan!

      Elimina
  13. tots portem una motxilla carregada d'emocions subjectives que desconeixem com respondran en situacions límit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, ho desconeixem, però això no treu que vulguem intentar viure tant d'acord amb nosaltres mateixos com puguem...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari