Col·lecció de moments: L'ermita de les pinyeres, segona versió

dimecres, 29 de maig del 2013

L'ermita de les pinyeres, segona versió

Si ens cal inventar un cel

d'un altre color,

no dubtarem ni ens aturarem.

Pinzell en mà

o paraules com eines.

Rosat a les parpelles.

32 comentaris:

Ramon29 de maig del 2013, a les 8:10
El color del cel d'aquesta aquarel-la li senta d'allò més bé. Les paraules que l'acompanyen, també estan molt ben pintades, com sempre.
ResponElimina
Respostes
Sergi29 de maig del 2013, a les 9:06
On està el botó de 'M'agrada'?
ResponElimina
Respostes
Garbí2429 de maig del 2013, a les 10:26
paraules com a eines, m'agrada.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals29 de maig del 2013, a les 11:58
Qui no té la circumstància, es busca la circumstància.
ResponElimina
Respostes
Maijo Ginovart 29 de maig del 2013, a les 12:46
Que bonic, Carme, tant el poema com el dibuix, que encaixen perfectament. Això mateix he pensat moltes vegades: pinta la vida del color que t'agradi més.
Una abraçada.
ResponElimina
Respostes
jpmerch29 de maig del 2013, a les 14:39
Que béeeeee! T'han regalat una altra capsa de coloooors!
ResponElimina
Respostes
novesflors29 de maig del 2013, a les 14:59
Cal provar colors, i pintar(-se) els ulls, si cal :)
ResponElimina
Respostes
mònica29 de maig del 2013, a les 16:54
Bona tarda Carme,
Fa una estona el cel de Girona s'ha fet negre i ha descarregat una tempesta brutal.
Ara és gris i xispeja.
Entre un i altre, he contemplat el teu. Preciós el teu cel de color inventat.
Preciosa tota la composició i les tonalitats
Magnífic tenir un cel si alço la vista cap a la finestra i tenir-ne un altre si miro els teus moments.

Un petó immens amb pluja generosa
ResponElimina
Respostes
sa lluna29 de maig del 2013, a les 18:22
Fins fa una estoneta semblava un dia d'hivern, fosc, ventós i fred. No sé com ha estat, però ara llueix un magnífic sol en un cel d'un blau intens, cap núvol a l'abast dels meus ulls.
Pot ser que el desig que fos així hagi estat el canvi tan sorprenent, potser la natura ens doni lliçons d'aquest canvi que volem.
Inventar-nos un cel del color que ens agradi més, sense cap mena de dubte, serà el millor!!

Colors als teus pinzells i en les teves paraules, fantàstic!! :)
Aferradetes!
ResponElimina
Respostes
M. Roser29 de maig del 2013, a les 21:14
Sort que la imaginació encara és ben lliure i suposo que les ganes d'una mica de caloreta t'han portat a pintar aquest preciós cel rosat!
Aquí , la forta ventolera s'ha endut tots els núvols i ara el cel és d'un blau blanquinós, que em deixarà veure els tres planetes , dels que parlen fa dies els meteoròlegs...Em sembla que són Mercuri, Venus i Júpiter i diuen que es poden observar cap a l'oest...
Petonets de sol i vent.
ResponElimina
Respostes
Guspira29 de maig del 2013, a les 22:15
El dia de la primera versió també vaig vindre! Quina casualitat...
Ets una artista!!! M'agrada molt la composició!
Un petonet de bona nit
ResponElimina
Respostes
Assumpta29 de maig del 2013, a les 23:05
Quina bellesa aquest cel rosat!! Què macos aquests verds, i vermells, quina sensació tan preciosa tot el conjunt... Fa venir ganes de fondre's dins la mateixa pintura...
ResponElimina
Respostes
iruna29 de maig del 2013, a les 23:25
abans de llegir-te, el que més m'ha cridat l'atenció ha sigut precisament este cel rosat que has pintat, carme. és molt bonic.

a vegades se mos omplin de color rosa les parpelles, veient rosa el que tenim al davant i el que sentim. però hi ha moments que fa por no gosar obrir els ulls...

justament ahir encetava unes línies, recordant aquell dibuix teu del campanar... "t'afanyes a pujar al campanar, t'enfiles a la barana, toques los núvols amb les mans i t'hi llençaries... però vés amb compte, que els núvols són fràgils, i tu, també. per què no tornes pel cargol de l'escala i proves de tocar el cel des d'allà?"...

una abraçada, carme.

ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog29 de maig del 2013, a les 23:41
La imaginació al color!
Atrevida, innovadora, ARTISTA!
ResponElimina
Respostes
Anònim30 de maig del 2013, a les 10:33
Carmeta t'aviso de quie ja estan passant coses rares amb el meu correu del blog i que no et creguis res si no t'ho confirmo per telefon fixe val? No se si es unaltra pirula o un fallo de yahoo, pero t'aviso que no vull que ens fotin unaltre susto val? ( a que tu vas estudiar a Andorra? oi? que veies la boira gebradora quan anaves amb cotxe de linea cap al cole?
ResponElimina
Respostes
Matemáticas de Gabriel1 de juny del 2013, a les 12:10
M'encanta el teu micro-poema i m'encisa la teva pintura, preciosa.
ResponElimina
Respostes