D'una foto de la Consol d'Hora blava
Que petit és el traç d'una casa tant ampla.
Que buits que són el mots quan no tenen teulada.
Les herbes han crescut i tapen les finestres
i amaguen el camí per on ens hi apropàvem.
Si el cel es fa ben blau,
potser sabrem trobar-lo.
Que petit és el traç d'una casa tant ampla.
Que buits que són el mots quan no tenen teulada.
Les herbes han crescut i tapen les finestres
i amaguen el camí per on ens hi apropàvem.
Si el cel es fa ben blau,
potser sabrem trobar-lo.
Una lectura de poemes de la CARME... en un espai íntim però no petit... és com un saló de te molt acollidor. Les parets decorades, plenes dels seus dibuixos, pintures i impressions de paint...
ResponEliminaAcabada la sessió lírica, agradable conversa de pastetes amb te...
Record fantàstic!! :-))
Tal com ho dius, gairebé que m'ho crec i tot! He, he, he... :) Record fantàstic ja és el teu comentari que fa somiar...
EliminaJo ho estic visualitzant ara mateix.... ara mateix... S'hi està bé, eh? ;-))
EliminaNomés l'has de pintar tu, perquè esdevinbga blau. ;)
ResponElimina(Acabe de veure el post anterior i t'he deixat un comentari).
Gràcies.
:) M'hi hauré de posar... :)
Eliminaesdevinga, esdevinga
ResponEliminaMagnífics versos. S'enlairen les paraules teulada enllà i el camí és en blau, o no?.
ResponEliminaGràcies, Miquel!!! A vegades és més blau que d'altres, no?
EliminaBuscar el nostre camí, està atents a les senyals... una actitud davant la vida.
ResponEliminaEstà atent als senyals em sembla una molt bona cosa... a vegades la vida moderna ens despista aquesta atenció!
EliminaQue buits que són els mots, generalment, quan no s'amaguen rere cap metàfora.
ResponEliminaQue no ens faltin mai les metàfores, Helena!!!!
EliminaAmagat , però el camí ha d'estar ahi... i el goig de descobrir-lo???
ResponEliminaUna abraçada
Ha de ser-hi, ha de ser-hi, encara que a vegades ho puguem dubtar!!!
EliminaOstres, veig que la malesa se m'ha menjat el comentari, a veure si el recordo més o menys...
ResponEliminaJa sé que em repetiré, però m'encanten aquests dibuixos de línies simples, nets , com en dic jo...
Les cases abandonades es queden sense teulada i se les mengen les herbes...Són com les paraules que han perdut el sentit, es queden buides i se les menja el silenci.
Segur que el cel serà ben blau, trobarem el camí i arribarem a la paret, que ens explicarà vells records.
Petonets de bona nit, Carmeta.
De tant en tant, el Blogger ens fa una gracieta d'aquestes... gràcies per repetir el comentari... :) A vegades hi ha paraules que perden el sentit és cert!!! Procurarem que les nostres no el perdin. Una abraçada.
Eliminam'agraden molt lo dibuix... i les paraules, estes herbes "que tapen les finestres i amaguen el camí per on ens hi apropàvem"...
ResponEliminaestos últims dibuixos, no els pintes? per algun motiu?
És la llibreteta vermella, me la vaig comprar per dibuixar i és de paper prim que no pot mullar-se amb l'aigua de les aquarel·les.
EliminaTots els mini dibuixos, seran en línea de tinta... els altres quaderns els continuaré pintant. :)
Bona nit, bonica!
m'agraden molt lo dibuix... i les paraules, estes herbes "que tapen les finestres i amaguen el camí per on ens hi apropàvem"...
ResponEliminaestos últims dibuixos, no els pintes? per algun motiu?
A Alpens hi he estat un únic cop i em va encantar la zona, el veïnat, les cases. M'hi has fet retornar amb les teves paraules, i amb la meva imaginació i records, poso color al dibuix!
ResponElimina