dissabte, 25 de maig de 2013

Mini dibuixos en B/N - 6 - llibreteta vermella - casa a Alpens

D'una foto de la Consol  d'Hora blava

Que  petit  és  el traç  d'una  casa  tant  ampla.
Que  buits  que són el  mots quan no tenen teulada.
Les  herbes  han crescut  i tapen les  finestres
i amaguen  el camí  per  on ens  hi apropàvem.
Si  el cel es  fa ben blau,  
potser  sabrem trobar-lo.



20 comentaris:

  1. Una lectura de poemes de la CARME... en un espai íntim però no petit... és com un saló de te molt acollidor. Les parets decorades, plenes dels seus dibuixos, pintures i impressions de paint...

    Acabada la sessió lírica, agradable conversa de pastetes amb te...

    Record fantàstic!! :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tal com ho dius, gairebé que m'ho crec i tot! He, he, he... :) Record fantàstic ja és el teu comentari que fa somiar...

      Elimina
    2. Jo ho estic visualitzant ara mateix.... ara mateix... S'hi està bé, eh? ;-))

      Elimina
  2. Només l'has de pintar tu, perquè esdevinbga blau. ;)
    (Acabe de veure el post anterior i t'he deixat un comentari).
    Gràcies.

    ResponElimina
  3. Magnífics versos. S'enlairen les paraules teulada enllà i el camí és en blau, o no?.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Miquel!!! A vegades és més blau que d'altres, no?

      Elimina
  4. Buscar el nostre camí, està atents a les senyals... una actitud davant la vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Està atent als senyals em sembla una molt bona cosa... a vegades la vida moderna ens despista aquesta atenció!

      Elimina
  5. Que buits que són els mots, generalment, quan no s'amaguen rere cap metàfora.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Que no ens faltin mai les metàfores, Helena!!!!

      Elimina
  6. Amagat , però el camí ha d'estar ahi... i el goig de descobrir-lo???

    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ha de ser-hi, ha de ser-hi, encara que a vegades ho puguem dubtar!!!

      Elimina
  7. Ostres, veig que la malesa se m'ha menjat el comentari, a veure si el recordo més o menys...

    Ja sé que em repetiré, però m'encanten aquests dibuixos de línies simples, nets , com en dic jo...
    Les cases abandonades es queden sense teulada i se les mengen les herbes...Són com les paraules que han perdut el sentit, es queden buides i se les menja el silenci.
    Segur que el cel serà ben blau, trobarem el camí i arribarem a la paret, que ens explicarà vells records.
    Petonets de bona nit, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant, el Blogger ens fa una gracieta d'aquestes... gràcies per repetir el comentari... :) A vegades hi ha paraules que perden el sentit és cert!!! Procurarem que les nostres no el perdin. Una abraçada.

      Elimina
  8. m'agraden molt lo dibuix... i les paraules, estes herbes "que tapen les finestres i amaguen el camí per on ens hi apropàvem"...

    estos últims dibuixos, no els pintes? per algun motiu?

    ResponElimina
    Respostes
    1. És la llibreteta vermella, me la vaig comprar per dibuixar i és de paper prim que no pot mullar-se amb l'aigua de les aquarel·les.

      Tots els mini dibuixos, seran en línea de tinta... els altres quaderns els continuaré pintant. :)

      Bona nit, bonica!

      Elimina
  9. m'agraden molt lo dibuix... i les paraules, estes herbes "que tapen les finestres i amaguen el camí per on ens hi apropàvem"...

    estos últims dibuixos, no els pintes? per algun motiu?

    ResponElimina
  10. A Alpens hi he estat un únic cop i em va encantar la zona, el veïnat, les cases. M'hi has fet retornar amb les teves paraules, i amb la meva imaginació i records, poso color al dibuix!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari