Flors silvestres
Post dedicat a Noves Flors
D'un sol traç les guardo
les flors que m'acompanyen.
El groc fou la llum
que acolorí la mirada.
El teu gest fou perfum
que m'inundà les hores.
divendres, 24 de maig del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'ha agradat aprofitar el teu homenatge a Georges Moustaki, per tornar a escoltar i recordar tots els bons moments que vaig gaudir amb les seves cançons i la seva dolça veu. Gràcies per compartir-ho.
ResponEliminaAquesta "llibreteta vermella" dóna molt de sí!!
Una abraçada.
Jo l'escolto de tant en tant, ahir tot el vespre... té unes músiques i unes lletres que em commouen endins...
EliminaEspero no cansar-vos amb la llibreteta vermella, encara em queden molts fulls.
Desconec les figures literàries, és clar, però això que el gest sigui perfum m'ha agradat, em sembla molt visual, no sé per què.
ResponEliminaJo tampoc domino gaire el tema, però diria que canviar un sentit per un altre, o sigui convertir el gest en perfum podria ser una sinestèsia. M'alegro que t'agradi.
EliminaUna joia per l'ànima. Precioses paraules.
ResponEliminaGràcies, Zel.
Eliminaés una bona invasió, aquesta
ResponEliminaSí una invasió de flors silvestres, d'afecte, d'amistat i de bon rotllo... què més podria demanar?
EliminaEls teus dibuixos acompanyats de les teves paraules són també com una olor agradable que entra dins nostre. Quan et veiem en el dibuix i et llegim inspirem i la teva creació s'escampa dins nostre. I es queda allà inundant d'una sensació plaent el nostre dia.
ResponEliminaAquesta capacitat teva de fer sentir. Tant que l'estimo, aquesta capacitat teva
Ostres, que maco que ho dius i que bé!!! Gràcies, Mònica, jo també estimo la capacitat que teniu, que tens, tu i els que em llegiu per compartir les meves coses.
EliminaAbraçadetes immenses
Amb els dibuixos fas perdurar les flors, d'una manera més maca que amb una foto.
ResponEliminaPotser les faig més meves, més subjectives, dibuixar fotos de les altes persones és com passar una barrera, de ser espectadora que admira a ser part implicada en aquesta recerca de la bellesa.
Elimina"El teu gest fou perfum
ResponEliminaque m'inundà les hores"
Com un perfum fresc, així m' arribes.
Bessets nina!
Moltes gràcies, Pauleta, una abraçada, o potser dues... pe perfumar-nos mútuament...
EliminaSí, té tota la raó, la teva poesia és un perfum que ens amara de llum, Carme! M'ha agradat això de les sinestèsies :))
Eliminatot plegat és un perfum de felicitat.....amb traces de voler-ne més
ResponElimina:) de felicitat... sempre més, no?
EliminaM'encanten aquestes flors tan estilitzades...Si el color està a la mirada, les flors tindran el que tu vulguis...
ResponEliminaPetonets de bona nit, Carmeta.
O el que tu vulguis, també! :D Petonets, M Roser!
EliminaAquesta llibreteta vermella t'inspira!! ;-))
ResponEliminaAi, CARME, CARME, jo vull ser com tu i atrevir-me, gaudir fent les coses que et fan il·lusió!!
Endavant, Assumpta, no hi ha res a perdre... crec que t'enviaré un regalet un dia d'aquests...
EliminaCom m'agraden aquestes flors despullades que poden pertànyer a qualsevol lloc i que ja són de tots. No sé si devia pensar també amb tu, les teues paraules o les teues flors quan avui he copiat aquest poema:
ResponEliminaPujam a la muntanya, i des del cim
als horitzons s'escampa la mirada,
i per record, abans de la baixada,
qualque floreta anònima collim.
I passen els hiverns, i quan obrim
el llibre on la flor jau oblidada,
del mirador de l'alta serralada
ella ens renova la visió sublim.
Guarda la tradició catalanesca
la cançó popular, flor de garriga
que al cim de l'avior s'obrí a la llum.
La cantau, i de sobte se'n refresca
la dolça imatge de la pàtria antiga,
i sent de la seva ànima el perfum.
Les flors ja són de tots i el poema també... gràcies, Miquel, m'ha agradat molt de llegir-lo i de compartir moments, d'aquests de col·leccionar...
Eliminadibuix i mots m'han agradat !!!! tens un tresor de talent Carme!
ResponElimina:) gràcies, Elfree, el que tinc és constància i temps... això, sí! :)
EliminaA vegades penso que tanta constància resulta avorrida i tot
(pels altres, clar! per a mi no!!!)
Ui, quina sorpresa!!! He estat enfeinada aquests dies i he passat ben poc pels blogs, un poc més i no el veig, aquest post :)
ResponEliminaLes teues paraules sempre perfumen el camí com si fossen flors.
Moltíssimes gràcies.
:) Moltíssimes gràcies a tu, bonica!!!
Elimina