M.C. Escher, Relativitat, 1953. Relats Conjunts
- Vols que quedem?
- D'acord quedem, on, exactament?
- On? Quines preguntes... ja sabem on, ho hem parlat tantes vegades.
- Vols dir que ha quedat clar?
- Claríssim.
- És que hi ha tants camins per arribar-hi...
- No té cap importància, això.
- Segur? A mi em sembla que em falten dades.
- Ja ens trobarem, cap problema.
- Ei!!!! On ets?
- Sóc aquí que no em veus?
- Sí, et veig, però no sé com arribar-hi.
- Puja, t'espero!
- Com més vull pujar més baixo. Aquell jardí de dalt de tot és el que jo volia i buscava. Tu hi ets?
- No, a mi no em fa res aquest replanet d'aquí mateix. Vine.
- Vinc, ho provo, però després anirem al jardí, d'acord?
- No necessitem cap jardí.
- Doncs si no quedem al jardí, no té cap gràcia... els replanets són tan avorrits!
- Has de tenir més capacitat d'adaptació, jo no vull complicar-me la vida.
- Ho veus com res no estava tant clar... sort que he portat una corda per un cas d'emergència i vinga... em despenjaré fent un rappel per la primera finestra que passi. Me'n vaig, fujo, m'escapo, encara prendria mal, adéu, ja t'ho faràs...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Ja se sap, en una relació algunes coses han de ser molt fàcils i planeres. Quan la cosa es complica, quan els dos posen més pals a les rodes que solucions, més val plantejar-se les coses!
ResponEliminaPlantejament ràpid, doncs, més impossible...
EliminaAvui torno a estar amb el Xexu!! quan un necessita un replà i un altre un jardinet, val més que cada ú faci la seva!
ResponEliminaTotalment d'acord... si sempre fos tan fàcil, oi?
EliminaConflicte d'interessos. Si no s'està d'acord, cal respectar-se, almenys.
ResponEliminaEl respecte no s'hauria de perdre mai...
EliminaEn el fons és allò que diem "ja quedarem, eh?" o "ja ens veurem" i al final passen els dies i com que en el fons no hi ha l'interès sincer de trobar-se o fa mandra es va deixant passar. M'agrada molt tot el que diu el relat sense dir-ho explícitament.
ResponEliminaMés aviat és un conflicte d'interessos, com diu l'Helena... o al menys és el que jo volia explicar. L'interès hi és en els dos casos, però és molt diferent l'un de l'altre.
EliminaÉs igual que el que passa amb els bancs, conflicte d'interessos.
ResponEliminaIgual igual... :)
Eliminaho trobat molt original i divertit Carme!!!!!
ResponElimina:) Gràcies, Elfree!!!
EliminaI que difícil és quan un vol negre i l'altre blanc i ningú cedeix.
ResponEliminaSortir per cames, encara que no sigui literalment és el millor!! ;)
Bona tarda!
Aferradetes
Segur que sí... que deu ser el millor!
EliminaJa fas bé de fugir,viu l'aventura,tot això fa tufillo de compromís hipotecari.
ResponEliminahe, he, he...
EliminaAi Carme, com he rigut llegint.
ResponEliminaQue aquest relat en bona part em sona d'haver-lo viscut!!!!
La part final del "ja t'ho faras", no.
Hi ha l'altra final possible: seguir en contacte malgrat que un es quedi al jardinet més alt i l'altre al replanet.
Estaria bé seguir el relat amb aquest altre final segur que hi hauria moments còmics. T'ho asseguro.
Una acaba rient del que abans la feia plorar.
Qüestio d'adaptar-se
Bona tarda
No pensava pas en tu no, mentre l'escrivia, que consti, però llegeixo el comentari i a mi també m'ha fet gràcia...
EliminaJa em tempta ja... seguir el relat amb un final menys contundent... :) a veure si em surt.
Adaptar-se, adaptar-se, segurament és el millor, però és tant cansat, a vegades!!!!!!
Conflicte d'interessos, sens dubte; però un d'ells, de tan acostumat a fugir d'estudi, fins i tot porta una corda per fer rappel i escapar-se dels problemes... Com la vida mateixa, vaja!:) Molt bon conte, Carme. Una abraçada!
ResponEliminaAquest cop, jo em poso del costat del que fuig... l'altre m'ha semblat molt més fugidor de fet i d'entrada... :)
EliminaDoncs al final n'havia més d'un de problema en aquesta relació. :-D
ResponEliminaM'ha agradat molt el teu relat que m'ha deixat amb un somriure a la cara. Molt bo!!
M'alegro del somriure...
EliminaMolt bo :) Vaja, que sí, que hauria d'haver intentat arribar al jardinet.
ResponEliminaOi que sí, Noves Flors jo també ho penso, tots dos junts, buscant un raconet bonic... per què no? :) Gràcies per llegir-me tant bé!
EliminaA mi em sembla que, tot plegat, ela ha servit d'excusa per no trobar-se. Penso que no en tenien gaires ganes...
ResponEliminaPetonets, Carmeta.
Doncs no ho sé, no era la meva idea, aquesta, però potser tinguis raó...
EliminaPoques ganes hi havien, quan hi ha interès es fa el que calgui per arribar a lloc
ResponElimina:) el que calgui sempre que es pugui...
EliminaMolt motivats no semblaven i per segons què s'hi ha posar interès.
ResponEliminaJa sol passar, ja. A l'hora de la veritat...
ResponEliminaJa no començava massa bé, la cosa...
EliminaHomeeee que no marxi ara, que això de la corda era bona idea!! :-)))
ResponEliminaSi proves de mirar-lo fixament una bona estona... és boníssim, eh? ;-))
Si la corda era per marxar, precisament... :)))
EliminaAquests dos també semblen gallecs, com en un altre relat, però no van ni vénen Molt bo!
ResponEliminaMés aviat és que no van al mateix lloc...
Elimina