dijous, 30 de maig de 2013

Relats Conjunts


M.C. Escher, Relativitat, 1953. Relats  Conjunts

- Vols  que quedem?
- D'acord  quedem,  on,  exactament?
- On?  Quines  preguntes...  ja sabem  on,  ho hem parlat tantes vegades.
- Vols dir  que  ha quedat  clar?
- Claríssim.
- És  que  hi ha tants  camins  per  arribar-hi...
- No té  cap importància,  això.
- Segur?  A  mi em sembla  que  em falten  dades.
- Ja ens trobarem,  cap problema.

- Ei!!!!  On ets?
- Sóc  aquí que no em veus?
- Sí,  et  veig,  però  no sé  com arribar-hi.
- Puja,  t'espero!
- Com més  vull  pujar  més  baixo. Aquell  jardí de dalt  de tot  és  el que  jo volia  i buscava.  Tu hi ets?
- No,  a  mi no em fa res  aquest  replanet  d'aquí  mateix.  Vine.
- Vinc,  ho provo, però  després  anirem al jardí,  d'acord?
-  No necessitem cap jardí.
-  Doncs  si  no quedem  al jardí,  no té  cap gràcia...  els  replanets  són tan  avorrits! 
- Has  de tenir  més capacitat  d'adaptació,  jo no vull  complicar-me la vida.
- Ho veus  com res  no estava  tant  clar...   sort  que he  portat  una corda  per  un cas d'emergència  i vinga...  em  despenjaré fent  un rappel   per  la  primera  finestra  que  passi.    Me'n vaig,  fujo,  m'escapo,   encara  prendria  mal,  adéu,  ja  t'ho faràs...

36 comentaris:

  1. Ja se sap, en una relació algunes coses han de ser molt fàcils i planeres. Quan la cosa es complica, quan els dos posen més pals a les rodes que solucions, més val plantejar-se les coses!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plantejament ràpid, doncs, més impossible...

      Elimina
  2. Avui torno a estar amb el Xexu!! quan un necessita un replà i un altre un jardinet, val més que cada ú faci la seva!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Totalment d'acord... si sempre fos tan fàcil, oi?

      Elimina
  3. Conflicte d'interessos. Si no s'està d'acord, cal respectar-se, almenys.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El respecte no s'hauria de perdre mai...

      Elimina
  4. En el fons és allò que diem "ja quedarem, eh?" o "ja ens veurem" i al final passen els dies i com que en el fons no hi ha l'interès sincer de trobar-se o fa mandra es va deixant passar. M'agrada molt tot el que diu el relat sense dir-ho explícitament.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més aviat és un conflicte d'interessos, com diu l'Helena... o al menys és el que jo volia explicar. L'interès hi és en els dos casos, però és molt diferent l'un de l'altre.

      Elimina
  5. És igual que el que passa amb els bancs, conflicte d'interessos.

    ResponElimina
  6. ho trobat molt original i divertit Carme!!!!!

    ResponElimina
  7. I que difícil és quan un vol negre i l'altre blanc i ningú cedeix.
    Sortir per cames, encara que no sigui literalment és el millor!! ;)

    Bona tarda!
    Aferradetes

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que sí... que deu ser el millor!

      Elimina
  8. Ja fas bé de fugir,viu l'aventura,tot això fa tufillo de compromís hipotecari.

    ResponElimina
  9. Ai Carme, com he rigut llegint.
    Que aquest relat en bona part em sona d'haver-lo viscut!!!!
    La part final del "ja t'ho faras", no.
    Hi ha l'altra final possible: seguir en contacte malgrat que un es quedi al jardinet més alt i l'altre al replanet.
    Estaria bé seguir el relat amb aquest altre final segur que hi hauria moments còmics. T'ho asseguro.
    Una acaba rient del que abans la feia plorar.
    Qüestio d'adaptar-se

    Bona tarda

    ResponElimina
    Respostes
    1. No pensava pas en tu no, mentre l'escrivia, que consti, però llegeixo el comentari i a mi també m'ha fet gràcia...

      Ja em tempta ja... seguir el relat amb un final menys contundent... :) a veure si em surt.

      Adaptar-se, adaptar-se, segurament és el millor, però és tant cansat, a vegades!!!!!!

      Elimina
  10. Conflicte d'interessos, sens dubte; però un d'ells, de tan acostumat a fugir d'estudi, fins i tot porta una corda per fer rappel i escapar-se dels problemes... Com la vida mateixa, vaja!:) Molt bon conte, Carme. Una abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest cop, jo em poso del costat del que fuig... l'altre m'ha semblat molt més fugidor de fet i d'entrada... :)

      Elimina
  11. Doncs al final n'havia més d'un de problema en aquesta relació. :-D
    M'ha agradat molt el teu relat que m'ha deixat amb un somriure a la cara. Molt bo!!

    ResponElimina
  12. Molt bo :) Vaja, que sí, que hauria d'haver intentat arribar al jardinet.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Oi que sí, Noves Flors jo també ho penso, tots dos junts, buscant un raconet bonic... per què no? :) Gràcies per llegir-me tant bé!

      Elimina
  13. A mi em sembla que, tot plegat, ela ha servit d'excusa per no trobar-se. Penso que no en tenien gaires ganes...
    Petonets, Carmeta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs no ho sé, no era la meva idea, aquesta, però potser tinguis raó...

      Elimina
  14. Poques ganes hi havien, quan hi ha interès es fa el que calgui per arribar a lloc

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) el que calgui sempre que es pugui...

      Elimina
  15. Molt motivats no semblaven i per segons què s'hi ha posar interès.

    ResponElimina
  16. Ja sol passar, ja. A l'hora de la veritat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja no començava massa bé, la cosa...

      Elimina
  17. Homeeee que no marxi ara, que això de la corda era bona idea!! :-)))

    Si proves de mirar-lo fixament una bona estona... és boníssim, eh? ;-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si la corda era per marxar, precisament... :)))

      Elimina
  18. Aquests dos també semblen gallecs, com en un altre relat, però no van ni vénen Molt bo!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Més aviat és que no van al mateix lloc...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari