Col·lecció de moments: Mini dibuixos en B/N - 7 - llibreteta vermella

dilluns, 27 de maig del 2013

Mini dibuixos en B/N - 7 - llibreteta vermella

D'una foto de la Consol - Melangia

Miro lluny i endavant,
amb la melangia als ulls.

39 comentaris:

Assumpta27 de maig del 2013, a les 13:07
Nena!! M'has fet pensar en Dalí!! :-))

Mira, és el primer pensament que m'ha vingut al cap... Aquí dalt hi deu haver una calma fantàstica...
ResponElimina
Respostes
jpmerch27 de maig del 2013, a les 13:56
Assumpta, espera que comencen a cridar a missa i veuràs quina calma més fantàstica.
ResponElimina
Respostes
iruna27 de maig del 2013, a les 14:00
este dibuix també m'agrada molt.
ai, quan sona les campanes de la melangia... o quan estan en silenci, però hi són...

una abraçadeta, bonica.
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals27 de maig del 2013, a les 14:36
Ets positiva i enyorada alhora.
ResponElimina
Respostes
El porquet27 de maig del 2013, a les 15:52
Amb aquest paisatge que s'intueix, segur que la melangia aviat es transforma en passió caminaire!
ResponElimina
Respostes
mònica27 de maig del 2013, a les 16:17
Jo quan miro lluny i endavant sento una mica de vertigen i una mica de por, com quan ets en un lloc molt alt i mires cap abaix.
Per això procuro mirar endavant però quedar-me aprop.
I endavant i aprop hi ets i m'acompanyes i no tinc gota de por i em sento ferma en el terra.
Mirant el dibuix li he posat la teva imatge i el teu paisatge i t'he recordat i llavors, l'he sentit jo, la melangia
ResponElimina
Respostes
Consol27 de maig del 2013, a les 16:32
Mirar el futur recordant els temps passats.
ResponElimina
Respostes
Sílvia 27 de maig del 2013, a les 18:06
És més plàcida la melangia viscuda així!
ResponElimina
Respostes
Marta27 de maig del 2013, a les 19:33
M'agraden molt aquestes línies tan netes!!!! igual de neta que ha de ser la mirada quan ho fem lluny i endavant!
ResponElimina
Respostes
Quadern de mots27 de maig del 2013, a les 19:38
Toquen soliloquis. Temps per pensaments interiors.
ResponElimina
Respostes
novesflors27 de maig del 2013, a les 20:55
La conec molt bé, aquesta sensació.
ResponElimina
Respostes
Garbí2427 de maig del 2013, a les 21:27
Toca la campana......fes-te sentir i que vegin en tu la calma.
ResponElimina
Respostes
sa lluna27 de maig del 2013, a les 22:00
També m'ha recordat el quadre de Dalí.
Aquest gest de mirar per la finestra sempre em porta al fet d'esperar a la persona estimada, però sabent que no tornarà.

Bessets de bona nit!

ResponElimina
Respostes
M. Roser27 de maig del 2013, a les 22:29
És el que toca , quan mires aquests bells paisatges, que la melangia t'envaeixi...
M'ha fet gràcia que la Marta també parla de dibuixos "nets", i jo que em pensava que tenia l'exclusiva! I com a la Consol et poso el fragment d'una cançó:

"Sonen campanes a l'ermita,
moltes campanes sonen ja,
és l'ermità el qui les gronxa
i el ventijol les fa cantar"...

Petonets, Carmeta.
ResponElimina
Respostes
Glo.Bos.blog27 de maig del 2013, a les 23:05
Quin paisatge més bonic s'endevina. Costa estar melangiós davant de tanta bellesa.
ResponElimina
Respostes
Deric27 de maig del 2013, a les 23:40
Quina artistassa!
ResponElimina
Respostes
Ferran Porta28 de maig del 2013, a les 13:39
I realment veig el paisatge, Carme, el veig per la teva finestra. M'agrada!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)