D'una foto de la Consol d'Hora blava
Granera - Damunt la roca
Pensava que era roca,
lloc segur on fonamentar
l'espai de la mirada.
Vaig saber que era fang
modelable i tan fràgil
quan no hi havia mirada.
............................................................Carme
Sabent-me fang,
fràgil i modelable,
no entenia la mirada
forta, intransigent,
de l'espai de la roca
i em vaig sentir petita.
..................................................................sa lluna
Sabent-me fang
no entenia els mots
ni reconeixia la roca.
Sabent-nos fang
podem refer l'espai
i mirar-nos de nou.
...........................................................Carme
Sabent-me fràgil
m'enfilo per la roca,
amb la mirada.
......................................................Mª Roser
Costa enfilar-s'hi,
però amb la llibreta vermella
no tant.
..................................................................Jordi
Com roca l'amor
i el desig com fang, tendre
a les teves mans.
...........................................................Glo.bos.blog
Granera - Damunt la roca
Pensava que era roca,
lloc segur on fonamentar
l'espai de la mirada.
Vaig saber que era fang
modelable i tan fràgil
quan no hi havia mirada.
............................................................Carme
Sabent-me fang,
fràgil i modelable,
no entenia la mirada
forta, intransigent,
de l'espai de la roca
i em vaig sentir petita.
..................................................................sa lluna
Sabent-me fang
no entenia els mots
ni reconeixia la roca.
Sabent-nos fang
podem refer l'espai
i mirar-nos de nou.
...........................................................Carme
Sabent-me fràgil
m'enfilo per la roca,
amb la mirada.
......................................................Mª Roser
Costa enfilar-s'hi,
però amb la llibreta vermella
no tant.
..................................................................Jordi
Com roca l'amor
i el desig com fang, tendre
a les teves mans.
...........................................................Glo.bos.blog
Que visual aquest poema, Carme! Sobretot la idea de ser de fang, tot i la fragilitat que implica, per fer-se i desfer-se constantment.
ResponEliminaHola Sílvia, maca!!! :) Una abraçada!!! Gràcies per venir.
EliminaSabent-me fang,
ResponEliminafràgil i modelable,
no entenia la mirada
forta, intransigent,
de l'espai de la roca
i em vaig sentir petita.
Aferradetes.
Sabent-me fang
Eliminano entenia els mots
ni reconeixia la roca.
Sabent-nos fang
podem refer l'espai
i mirar-nos de nou.
Gràcies, lluneta, aferradetes.
Fas dels espais i racons una estada agradable.
ResponEliminaMoltes gràcies, Olga!
EliminaLa mirada de l'ull poètic.
ResponEliminaUna bona mirada, aquesta!
EliminaAquesta llibreta vermella promet guardar bonics petits tresors.. ;o)
ResponEliminaB7s
PS: I els poemes també els escrius a la llibreta¿?
Petits, sí... tresors no ho sé, ja ho veurem...
EliminaNo, els poemes només són aquí, al blog, a les llibretes de dibuix no els poso.
Veig que estàs traient-li partit a la llibreteta :)
ResponEliminaA veure, tot just acabo de començar... :)
EliminaT'ha quedat molt bé aquesta panràmica. En un instant d'un poema, n'han sortit tres. Prodigis de poetes.
ResponEliminaI darrere teu, un altre... deu ser allò de la multiplicació dels poemes i els peixos ;)... no era així, oi? :D
EliminaDoncs a mi m'agraden els dibuixos petits, però penso que són més difícils...Aquest poblet al cim de la muntanya fa venir ganes de pujar-hi...
ResponEliminaSabent-me fràgil
m'enfilo per la roca,
amb la mirada.
Petonets Carme.
Per a mi sí que ho són més... sóc expansiva de mena i sense adonar-me'n ocupo molt...
EliminaGràcies pel poema! Petonassos, guapa!
Costa enfilar-s'hi,
ResponEliminaperò amb la llibreta vermella
no tant.
Per això l'he començat, Jordi, per veure si no em costa tant!!!
EliminaCom roca l'amor
ResponEliminai el desig com fang, tendre
a les teves mans.
Encara que sigui tard, us pujo cap amunt.
Elimina