Com veieu a les fotos (que he posat per petició de l'Assumpta) és petita i allargada.
De 9 cm per 22 cm.
I té les tapes vermelles. L'he començat amb l'ermita de les Pinyeres, trobada als Camins d'iruna.
Llàstima de foto del dibuix, que ha quedat fatal... a tots els intents...
L'ermita de les Pinyeres
que jo mai no he trepitjat.
M'ha cridat a cau d'orella:
- Vine, que t'agradarà.
M'ha agradat molt el paisatge
el verd, la terra i el blau
i passejar-me pels núvols
que m'ajuden a viatjar.
També és matinadora la llibreteta vermella.
ResponEliminaBon dia!
Com tu, també matinador per llegir-la!!!
EliminaBon dia, Jp!
Ahir a la nit em van demanar un núvol.
ResponEliminaSuposo que el volien per viatjar, també.
:) Doncs mira, a mi també me'n faria falta algun... :) trobo que van escassos, aquests de viatjar, eh? els de ploure no!
EliminaEt felicito per aquesta bona moguda que has organitzat i per tot el teu treball!!...
ResponEliminaI ara m'ha agradat aquesta presentació de la teva nova llibreta de dibuix...
I vull donar-te les gràcies, una vegada més per tots els regals que vas afegint a les meves imatges!!...
Quina dona!!!
I una abraçada.
Gràcies, Montse... a veure per quan dóna aquesta llibreta de dibuix... ja en tinc uns quants, es fan més ràpid els dibuixos que les fotos dels dibuixos... que no sé ni com posar-m'hi i em queden fatal, escanejats també em queden malament...
EliminaJa saps que m'inspires, Montse... :)
Una abraçada.
Sí que és petita, però això farà que sigui molt especial, sorpresa rere sorpresa a cada pàgina. Ja se sap que al pot petit hi ha la bona confitura.
ResponEliminaA veure si serà veritat o serà l'excepció que confirma la regla! :)
EliminaCarmeeeeeeeee fes una foto de la llibretaaaa, vaaaaa! ;-))
ResponEliminaÉs que a mi, les llibretes en sí, ja m'encanten... ara sé que és vermella i la mida que fa, però... m'encantaria veure'n una foto... les cobertes, davant, darrera... com és? espiral?
En quant al dibuix... hehehe... jo no he vist mai aquesta ermita "al natural", així que no sé com és, però el teu dibuix no està fatal en absolut, està molt bé!!
Ara gaudirem, perquè la meva visió del teu art (hehe) és que tu no ets una "pintora", tu ets una magnífica dibuixant que, a més, té un instint especial, un bon gust innat pel tema dels colors... per tant els teus "dibuixos-pintura" són ideals: una base dibuixada i un color donat després que dóna l'obra per conclosa...
Sempre que has mirat de pintar directament el resultat, tot i estar bé, no m'ha semblat tan "autèntic", tan "inimitable"... no sé com explicar-ho... és un estil súper propi que et dóna uns resultats que "parlen", que "comuniquen"...
Així doncs, si ara et dediques a dibuixar... l'únic que pot passar és que encara aconsegueixis millorar més la "base" de les teves obres... serà espectacular!! :-))))
Ja la tens... justa abans de dinar, amb la meva impaciència a tope...
EliminaJo no deia que el dibuix està fatal, a mi m'agrada el dibuixet, deia la foto del dibuix grisa, lletja, les de la llibreta estan millor.
No aparcaré els colors del tot i avui per contrast he fet un dibuix a la llibreta petita i una aquarel·la a la Moleskine gegant.
Gràcies, bonica, pels ànims.
M'encanta aquesta llibreta!! És una preciositat!!! ;-)))
EliminaDe veritat que t'admiro, eh? Tens temps per treballar com a professional, treballar a casa, portar blogs, cuidar nets, fer menjarets bons, preparar jocs, dibuixar, llegir, pintar, escriure... El món està molt mal repartit, jo no tinc temps de res! :-P
aaaaah! que havia quedat amb el fons així gris?... això ho pots arreglar amb les eines d'imatges de Windows ;-))))
Te'n regalaré una! Sé on n'hi ha...
EliminaSí a vegades ho arreglo amb les eines d'imatges de Windows, però a vegades no ho sé fer.
Treballo poques hores al dia, el promig seria com una mitja jornada, més o menys, l'únic que ma repartida. I cuido molt poquet dels néts, els veig molt perquè són a prop, però els "tinc" al meu càrrec, molt, molt poquet. I tota la resta, sí que ho faig, però ho fais en la mesura que puc... i prou
Sembla un lloc ideal per poder estar tranquil·la...
ResponEliminaAmb la llibreteta ja no ens caldrà cap núvol per viatjar, els teus dibuixos ens portaran a molts llocs!
Bon dia, guapa! :)
Em sembla que igualment necessito núvols... :) he, he, he...
EliminaBon dia, guspireta, que ens tens ben abandonats, eh?
Que bonica la llibreta! Segur que t'ajuda a viatjar, com a mi la ploma m'ajuda a escriure!
ResponEliminaTot ajuda, totes les activitats boniques ajuden...
EliminaUauuuu... si que caben coses en una llibreta tan petita!!
ResponEliminaBé, rectifico, caben si la persona que la utilitza sap com fer-ho i tu ho fas genial!!
Em sorprens cada dia un parell de vegades o més...:)
Enhorabona Carme!!
Aferradetes, d'un dia ennigulat.
Si fas les casetes i els arbrets ben petitons... hi caben... :)
EliminaAferradetes, ennigulat, aquí també!
Carme, ens sorprens per totes les teves iniciatives engrescadores.
ResponEliminaFelicitats i continua així d'enrotllada.
Gràcies, Montse...
EliminaAquesta és la teva càmera, Carme. M'encanta, especialment en aquest temps de la tecnologia en què ens estem oblidant de tantes coses !!
ResponEliminaabraçades !
joan
Moltes gràcies, Joan! La meva càmera... :) és cert... aquests dibuixets gairebé són tan ràpids com un clic! ;)
EliminaSé que fa una il·lusió molt especial estrenar llibreta (bé, almenys a mi me'n fa molta). Espero que gaudeixis molt utilitzant-la. I segur que també hi pots dibuixar núvols!
ResponEliminaUna forta abraçada!
A mi també me'n fa molta, tanta , que segons quines llibretes em fa respecte començar-les, mai trobo res prou bo per a posar-hi... :) he de dir que cada cop em passa menys.
EliminaAbraçades, bonica!
Sempre m'han agradat les llibretes i aquesta sembla molt ben escollida. Quan miro el teu bloc em venen ganes de dibuixar. M'agrada la teva manera "d'enquadrar" les imatges. De fet, m'agrada tot dels teus dibuixos.
ResponEliminaGràcies, Consol, ja en tinc uns quants de la llibreta vermella i alguns de fotos teves també!
Eliminaxulíssima! i ja s'entreveu que ja tens més dibuixos fets!!
ResponEliminaSí, uns quants, ben bé 7 o 8!!!
EliminaEstrenar una llibreta sempre fa convoi. Bonic i senzill dibuix de capçalera. Un abraç.
ResponEliminaA mi m'agrada molt, omplir les llibretes d'una manera homogènia i bonica. Aquesta amb dibuixets minis i senzills, com jo els sé fer...
EliminaM'agrada el color roig per a una llibreta nova, sembla que dóna ànims. Ara a omplir-la :)
ResponEliminaI tant que sí!!!
EliminaM'encanta. En saps un munt!
ResponEliminaGràcies, Jordi!
EliminaCarme,
ResponEliminaFas de les coses quotidianes coses especials i plenes de sentit.
Despres de llegir-te i de començar a estimar aquesta llibreta teva, vermella, petita i de dibuix he començat a pensar en quantes llibretes es deuen vendre cada dia i en quantes vegades ni tan sols qui la compra es para un moment en mirar-la i saber com és.
Tu la teva lhas fet especial des del primer moment.
I ara, cada dia, emplenant-la faras que ho sigui una mica més.
Fas especial tot allò que passa per tu.
És evident que deus estar tocada per alguna màgia.
No hi ha un sol dia que et llegeixi i que no em generis alguna cosa positiva i bona.
I vaig donant gràcies a la vida per tenir l'oportunitat de coneixer-te i llegir-te i poder estar en el lloc que estic, en aquest lloc en que per atzar, quedo a l'abast de la teva màgia. I m'arriba. I malgrat tot, he de confesar-te que m''encantaria ser aquesta llibreta nova i allargada, de 9x22 i tenir-te molt a prop.
Bona nit, màgia.
Mònica, a vegades ens sembla que les coses petites i quotidianes són les úniques que ens queden, després tard o d'hora veiem que no, que encara ens queden més coses, grans o petites, però mentrestant ajuden molt a no perdre't.
EliminaSi fossis una llibreta, series una llibreta que m'ajudaria a fer el dibuix. I segur que em quedarien fantàstics!!! Una llibreta plena de vida que rep a mans plenes tot allò que compartim, i ho retorna, sempre, amb escreix.
Bona nit, preciosa.
Apa noia, santornem-hi...Ja l'he vista aquesta foto, t'ha quedat prou bé...No sé que et deu ser més fàcil els dibuixos grans o els petits ?
ResponEliminaAvui si t'enfilessis als núvols, em sembla que no viatgeries gaire, acabaries de cul dins d'un bassal...
Petonets, Carme.
Això de la facilitat o dificultat depèn molt de cadascú.
EliminaA mi, em costa fer-ho petit, a vegades dibuixo una foto i ho faig tant gran tot que no m'hi cap tot el que volia posar-hi. :) I ara m'entreno a dues coses, a fer-ho petit i a deixar marges, que tinc tendència d'ocupar sempre tot l'espai disponible i les aquarel·les i dibuixos que no toquen les vores també queden molt bonics, a vegades.
M'he mullat avui, de valent, anant i tornant de la feina... de bassals tants com vulguis i no m'he enfilat a cap núvol... he, he, he...
Petonassos, bonica!
doncs jo trobo que està molt bé, m'agraden els dibuixos....pots inventar tot el color
ResponEliminaCadascú el veu del color que vol... perfecte!
Elimina9 x 22 ?
ResponEliminaque menuda i amanoseta!
i que bonic com has perfilat l'ermita de les pinyeres.
la foto última m'agrada molt, carme, on se veu lo dibuix i la llibreta amb les anelles, la transparència del paper, los fullets que es veuen pel darrera...
deu ser gustós també tocar-la, esta llibreta, per fora i fullejant los dibuixos.
bona nit, carme
A mi m'agraden molt les llibretes... i sí que trobo gustós tocar-la :)
Eliminatens raó, l'última foto ha quedat millor que la primera i es veu millor el dibuix i tot.
Bona nit, xiqueta.
Doncs a mi m'agrada el dibuix!
ResponEliminaI el poema el trobo encantador.
Ets molt modesta.
:) Gràcies, Glòria!!
Elimina