Diàlegs poètics: diàleg 16è - Fanal blau - Jordi Dorca - Carme

Ho faig des de la mort desconeguda

Que he olorat i he escoltat.

Potser des del dolor que es representa

cosí-germà de la riota descontrolada i folla;

des de l'absurd.

I, així també, des del present: punyent, plaent,

agosarat, tendre, encisador, enigmàtic, cruel.

Des de la bondat

amb que puc sostenir-me,

des de la maldat que em cal per fer-ho.

Des dels calaixos plens de rampoines.

Des de l'enuig de saber-me aquí,

quan tú ets allà.

Adesiara des de la impotència.

Potser des de la meva dignitat-digna

que no em permet esfondrar-me.

Des dels murs que confegim

absurdament i banal.

..............................................................................Marta

Als flocs de versos, et llegeixo.

I ho faig des del clos recinte

on les flors més amargues

ara brosten com fenassa.  

Dolors vells, dolors fressats

per petjades d’oblit;  

i dolors nostres, tan punyents,  

que en silenci maldaven.

Però als murs que avui m’encerclen,

el dret d’eixir-ne proclamo,  

quan beso, pam a pam,

els instants de llum, els breus reflexos

que el glaç de nit no gosa rompre.

Tastar, tastar la vida.

Tastar-la sempre,

hereus de l’alba.   

...............................................................................Jordi

Prenem  l'alba  entre les  mans

i ens alçarem

entre els colors  més  bells  i canviants.

Heures de cel i lilàs per  damunt del  murs

que  proven d'encerclar-nos.

Tenim les joies al cofre dels tresors

Tenim la força empeltada  de mots

Tenim la llibertat

d'oblidar les flors més amargues,

que deixem enrere.

Embastarem els dies

de punts  lleugers

per relligar-los de pressa.

Serà demà,  si demà  mateix, que

sargirem el camí esquinçat

i el cosirem a la vida.

Redireccionat.

...........................................................................carme