Juntes brostaven,
Com si fossin flors blanques
En grans ramells.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
En aquesta època creix tot, tot floreix. Els meus ginkgos estan creixent molt!
ResponEliminaEns els ensenyaràs de tant en tant, eh? Que tenir un ginko bilova (o quatre, no sé quants en tenies) no és cosa de broma... Quan vingui la tardor, els has de fotografiar cada any.
EliminaQue maca la paraula "brostar"!
ResponEliminaSíííí... A mi també m'agrada!
Eliminaamb aquesta pluja tot anirà més ràpid.
ResponElimina;) segur que sí...
EliminaEl mistèri és: com es posen d'acord?
ResponEliminaJp, juguen amb avantatge... Elles no són humanes, es posen d'acord de seguida...
EliminaEls arbres brosten i el camp ginesteja.
ResponEliminaLa ginesta ha envaït el paisatge...
Eliminaamb les les fulles noves la vida torna a començar
ResponEliminaI tot recomença...
EliminaLes fulles com flors, molt ben trobat. Com si fossin metàfores!
ResponEliminaDe lluny, potser a les fotos no s'aprecia tan bé com a la realitat, semblava un arbre florit de flors blanques, com si fos un cirerer... De prop era el revers de les fulles.
EliminaFulles de maig, noves i tendres ... de colors.
ResponEliminaBon dia Carme.
Tendríssimes i de colors suaus, d'un verd ben blanc...
EliminaBona tarda, Pere!
sempre m'ha agradat la paraula follam......que ve de fulla
ResponEliminaHe, he, he, Joan, on tens el cap? Fullam, fullam, que per això ve de fulla... Ets un cas... Gràcies pel somriure...
EliminaJuntes pensaven:
ResponElimina-I si fóssem flors blanques?
-Som si ho volem.
Ho són si les veiem... :)
EliminaDiàleg preciós i inspirador...
Quins paisatges tan bonics que troben els teus ulls Carme i quina sort saber veure'ls. No tots som capaços de saber mirar el que ens envolta i que tantes vegades és preciós i ens passa desapercebut.
ResponEliminaEts una constant receptora i generadora d'estimuls i emocions.
Gràcies una vegada més.
Els paisatges, simplement hi són...els veiem o no, depenent dels moments... Sovint quan més els he gaudit,no m'he recordat ni de fer fotos...
EliminaQuan faig fotos és per a mi com una ajuda, com si em digués a mi mateixa "mira, no t'ho perdis" i també funciona.
Crec que aprenem els uns dels altres i que ens generem estímuls i emocions mútuament. Tu també ets u a gran generadora d'estímuls i emocions. Gràcies!
Realment, de lluny, semblen flors blanques que treuen el cap enmig del groc de la ginesta...No sé quina flor deu fer aquest arbust...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Jo tampoc sé quina flor fa i tampoc sé quin arbre o arbust és... Miraré a veure si ho investigo...
EliminaLes dues primeres fotos m'han donat joia als ulls, bonics colors, encara que juguin a confondre'ns i ... és que la primavera és aquí!
ResponEliminaBessets i bona nit! ❀
La primavera és aquí i n'hem de gaudir tant com puguem.
EliminaJa era fan dels teus dibuixos al “paint”… després ho vaig ser, i molt més!, dels teus dibuixos-pintura en aquarel·la… i ara m’encanten les fotos de fas de la natura (seran els colors, com diu la LLUNETA)… i, d’unes senzilles fulles, en fas les protagonistas d’un poema! :-)
ResponEliminaA vegades la cosa més senzilla... Ens crida l'atenció... I per molt que sigui una petita cosa, per la persona que s hi fixa, que es sorprèn o que s'hi emociona... Allò és una gran cosa!
EliminaJa tens raó, ja... :-)
EliminaFeia dies que no et visitava i veig que ens has canviat els dibuixos per fotografies. M'agraden totes! i aquestes, molt primaverals!!! desperten calidesa i pau. Serenor (que tant ens fa falta aquests dies)
ResponEliminaAixò va a dies, ara combino fotos i dibuixos... Serenor, molta serenor és la que ens fa falta...
Elimina