La llanterna dels morts a Sarlat, és una edificació del segle XII, que es troba al lloc on hi havia hagut l'antic cementiri. Diu que hi hissaven a la nit una llanterna i que això guiava els morts en el seu trànsit.
L'arquitecte Jean Nouvel, és d'un poble que es diu Fumèl ... no massa lluny de Sarlat. No hi veieu en aquesta "llanterna" una precursora de la torre Agbar?
Ens ha dut fins a Barcelona una llanterna monumental... que per cert, també s'il·lumina...
Això anava a dir quan he vist el dibuix, no s'han inventat res de nou amb l'Agbar o la torre de Londres de la mateixa forma! Però a sobre ens expliques que l'arquitecte responsable és de per allà on hi ha la llanterna... jo crec que ja no cal dir res més. Com a mínim deu estar orgullós de la seva terra.
ResponEliminaSuposo que deu ser això... Que està orgullòs de la seva terra... Ens ho mirarem així!
EliminaDoncs si, tens raó. El primer que he pensat quan he vist el teu dibuix ha estat en la torre Agbar.
ResponEliminaEl segon que he pensat és que dibuixes molt bé i amb molt de gust,
Jo dels tres "monuments" em quedo amb el teu xiprer i amb aquest arbre tan florit.
EliminaGlòria, ja veig que no sóc l'única doncs... I moltes gràcies pel,segon pensament!!
EliminaMònica, tens raó. L'arbre florit era una preciositat, era un cirerer d'aquells típics dels japonesos, de flors en ramells grossos i de color rosa. Un plaer per als ulls.
Si té moltes semblances amb la torre agbar , que ara ja no és d'agbar i crec que serà un hotel....llanterna que guiava els morts....molt poètic
ResponEliminaAh, si? No en tenia ni idea... Serà la llanterna dels guiris... ;)
EliminaEl supositori del segle XII ;-)
ResponEliminaHe, he, he... ;)
EliminaDoncs si que es veu, si. De fet, quan he obert el post i anava baixant la imatge, per un instant pensava en la torre.
ResponEliminaQuè vols dir que també s'il·lumina? que té foradets per on s'escola la llum de la llanterna?
El meu també anava del revés... Volia dir que la llanterna dels morts s'il.luminava (per això tenia aquest nom) perquè hissaven fins a dalt de tot alguna mena de llum, d'oli o del que fos i ta torre Agbar, també s'il.lumina... D'una manera ben diferent, això sí.
EliminaDons crec que com la majoria la meva imaginació també a viatjat cap a la torre agbar
ResponEliminaEstà olt clar que sí...
EliminaQuina anècdota més curiosa, aquesta de la llanterna que guiava els difunts...Espero que cap a bon port.
ResponEliminaÉs possible que l'arquitecte de la torre de les aigües si inspirés, i com que també sil·lumina!
Petonets, Carme.
Sí em va fer gràcia, per això us l'explico...
EliminaBona setmana, M Roser
País molt interessant, aquest que dibuixes. Vam passar uns dies a Sarlat, en un viatge també gastronòmic deliciós.
ResponEliminaA Sarlat és on compren tots els productes de l'ànec en un magatzem de carns que hi ha al polígon industrial de Tarragona. Nosaltres hi comprem també per Nadal. Veig que en guardes bons records.
Al Perigord si t'agrada l'ànec gaudeixes un munt... Hi ha tantes coses bones!
EliminaHi també hi ha moltes coses boniques per veure. Molt bons records.
Quina llanterna monumental! Inspirar-se, reprendre idees per construir-ne d'altres no em sembla malament.
ResponEliminaA mi tampoc em sembla malament, però em va sorprendre trobar aquesta llanterna del segle XII...
EliminaI després que he de dir (i això ja ès un gust personal) que la llanterna dels morts m,agrada molt i que la torre agbar no gaire...
Aquesta torre no em sembla tan presumptuosa com la d'Agbar. Aquesta és més escaient pels morts, no es donen tantes ínfules com ho fan els vius.
ResponEliminaPotser has trobat la paraula justa... Jo també la trobo pressumptuosa...
EliminaAbans és pensava amb els morts més que no pas ara. El dibuix t'ha quedat molt bé
ResponEliminaTens raó, abans s'hi pensava més... Gràcies, Loreto!
EliminaLa llanterna d'Agbar servirà d'orientació als barcelonins... quan es morin.
ResponEliminaEs veurà de molt lluny, fins i tot des del setè cel... ;)
Elimina