Col·lecció de moments: Carluç (Carlux) a la llibreteta vermella

dimarts, 6 de maig del 2014

Carluç (Carlux) a la llibreteta vermella

Dibuixo la vida amb línies molt fines

per si cal, un cop més, esborrar un traç

i provar de refer-lo de nou.
La provisionalitat dels instants
s'enllaça inacabablement.

26 comentaris:

mònica6 de maig del 2014, a les 9:28
Bon dia Carme. Si som massa contundents en les nostres posicions és difícil després rectificar quan ens cal fer-ho. Tot es va definint poc a poc i mentre es va definint anem fent el nostre camí.
ResponElimina
Respostes
Alba6 de maig del 2014, a les 9:47
Ho fem amb línies fines per por.... per temor a no saber fer bé les coses. Però no hi ha d'haver res a tèmer! Si ho fem malament i no podem esborrar cap línia no hi haurà més remei que acceptar-ho i continuar dibuixant! :)
ResponElimina
Respostes
xavier pujol6 de maig del 2014, a les 10:12
Una línia fina. Que no es trenqui el fil.

Fita
ResponElimina
Respostes
Sergi6 de maig del 2014, a les 10:25
Hem de saber ser flexibles amb tot el que ens bé, poder esborrar les línies que calgui per tornar-les a pintar, més fortes.
ResponElimina
Respostes
Quadern de mots6 de maig del 2014, a les 10:39
Hi ha cops, però, que el traç inicial no s'hauria de perdre del tot per no perdre el camí del nou traç. Provisionalitat que vol dir flexibilitat que vol dir aprenentatge . Bon dia Carmeta!!!!
ResponElimina
Respostes
McAbeu6 de maig del 2014, a les 11:40
Molt bona (i molt certa) la frase final. Tot el que vivim com "definitiu" és només una suma d'instants "provisionals". :-)
ResponElimina
Respostes
Helena Bonals6 de maig del 2014, a les 12:12
Quina reflexió més lírica! La nostra vida és un esbós.
ResponElimina
Respostes
novesflors6 de maig del 2014, a les 19:59
Vivim en un món molt canviant, així és que la provisionalitat la trobem arreu. Ja sé que no et refereixes a això però m'ha vingut al cap perquè potser m'agradaria una mica més d'assossec. Coses meues.
ResponElimina
Respostes
sa lluna6 de maig del 2014, a les 21:10
M'agrada com ho has definit, són tan provisionals els instants que millor dibuixar els trams fins, per si cal esborrar i començar de nou des d'on la línia era més ferma.

Bona nit, preciosa! ✿
ResponElimina
Respostes
M. Roser6 de maig del 2014, a les 21:27
M'encanta aquest esboç, a mi m'agraden molt els dibuixos simples( vull dir amb pocs detalls), perquè sempre hi ets a temps d'afegir-hi tot el que et vingui de gust...Com a la vida !
Veig que tens un pols molt segur, que és molt important per dibuixar, a mi les línies amb tremolen...
Bona nit, Carme.
ResponElimina
Respostes
Garbí246 de maig del 2014, a les 22:11
Tant de bo podèssim adreçar o esborrar algunes de les lineas que hem traçat a la nostre vida
ResponElimina
Respostes
fanal blau6 de maig del 2014, a les 22:41
El traç pot ser de línies fines, gruixudes, i tant unes com les altres poden tenir el seu encant. Més que esborrar, de vegades poden quedar difuminades, d'altres repassades per a donar-lis ressalt.
Provisionals com som, anem dibuixant que no és poca cosa.
Un petó amb línia de companyia.
ResponElimina
Respostes
Relatus6 de maig del 2014, a les 22:52
De vegades fem molts plans i donem massa importància a les coses però en aquest món hi ha poques coses definitives. M'ha agradat la teva reflexió, Carme
ResponElimina
Respostes
microfragments6 de maig del 2014, a les 22:52
Instants provisionals... amb un resultat definitiu? ;)

Vicent
ResponElimina
Respostes
Xarnego7 de maig del 2014, a les 0:34
Les línies mes primes del dibuix de la nostre existència,
donaran la traçada als colors mes mes macos
del quadre del nostre futur.
El anima del que som en la vida.
ResponElimina
Respostes
Núria Martínez (Bruixeta)7 de maig del 2014, a les 10:19
Fer i desfer el camí. Esborra i dibuixar noves línees, amb paciència, amb cura.. sense presa però sense pausa
Una abraçada!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)