dimarts, 6 de maig de 2014

Carluç (Carlux) a la llibreteta vermella




Dibuixo la vida  amb  línies  molt  fines
per  si cal,  un cop més, esborrar un traç
i provar de refer-lo de nou. 
La provisionalitat dels instants 
s'enllaça inacabablement.

26 comentaris:

  1. Bon dia Carme. Si som massa contundents en les nostres posicions és difícil després rectificar quan ens cal fer-ho. Tot es va definint poc a poc i mentre es va definint anem fent el nostre camí.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Poc a poc... anem fent el nostre camí... Bon dia, Mònica!

      Elimina
  2. Ho fem amb línies fines per por.... per temor a no saber fer bé les coses. Però no hi ha d'haver res a tèmer! Si ho fem malament i no podem esborrar cap línia no hi haurà més remei que acceptar-ho i continuar dibuixant! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot són èpoques, la meva època de les línies gruixudes i contundents, s'ha acabat, algun dia tornarà. No sé pas si és por, no ho crec...

      Elimina
  3. Una línia fina. Que no es trenqui el fil.

    Fita

    ResponElimina
  4. Hem de saber ser flexibles amb tot el que ens bé, poder esborrar les línies que calgui per tornar-les a pintar, més fortes.

    ResponElimina
  5. Hi ha cops, però, que el traç inicial no s'hauria de perdre del tot per no perdre el camí del nou traç. Provisionalitat que vol dir flexibilitat que vol dir aprenentatge . Bon dia Carmeta!!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia Carmeta... flexibilitat i aprenentatge... bon tàndem!

      Elimina
  6. Molt bona (i molt certa) la frase final. Tot el que vivim com "definitiu" és només una suma d'instants "provisionals". :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegro que t'agradi... volis dir aquesta idea i em va costar trobar unes paraules amb les que m'hi sentís prou bé.

      Elimina
  7. Quina reflexió més lírica! La nostra vida és un esbós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Un comentari que és com un regal... La nostra vida és un esboç ... M'encanta!

      Elimina
  8. Vivim en un món molt canviant, així és que la provisionalitat la trobem arreu. Ja sé que no et refereixes a això però m'ha vingut al cap perquè potser m'agradaria una mica més d'assossec. Coses meues.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, sí no penso pas que la meva ideaestigui massa lluny del que dius... :)

      Elimina
  9. M'agrada com ho has definit, són tan provisionals els instants que millor dibuixar els trams fins, per si cal esborrar i començar de nou des d'on la línia era més ferma.

    Bona nit, preciosa! ✿

    ResponElimina
    Respostes
    1. No deixa de ser una mena de metàfora, però si, millor no fer traços gaire gruixuts, de moment...

      Elimina
  10. M'encanta aquest esboç, a mi m'agraden molt els dibuixos simples( vull dir amb pocs detalls), perquè sempre hi ets a temps d'afegir-hi tot el que et vingui de gust...Com a la vida !
    Veig que tens un pols molt segur, que és molt important per dibuixar, a mi les línies amb tremolen...
    Bona nit, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si sabéssis quants cops he tingut la sensació que espatllava un dibuix bonic, pintant-lo... A mi també m'agraden aquests dibuixos simples, de línia fina i pocs detalls. N'hauré de fer més sense pintar.

      Bona nit, M Roser

      Elimina
  11. Tant de bo podèssim adreçar o esborrar algunes de les lineas que hem traçat a la nostre vida

    ResponElimina
  12. El traç pot ser de línies fines, gruixudes, i tant unes com les altres poden tenir el seu encant. Més que esborrar, de vegades poden quedar difuminades, d'altres repassades per a donar-lis ressalt.
    Provisionals com som, anem dibuixant que no és poca cosa.
    Un petó amb línia de companyia.

    ResponElimina
  13. De vegades fem molts plans i donem massa importància a les coses però en aquest món hi ha poques coses definitives. M'ha agradat la teva reflexió, Carme

    ResponElimina
  14. Instants provisionals... amb un resultat definitiu? ;)

    Vicent

    ResponElimina
  15. Les línies mes primes del dibuix de la nostre existència,
    donaran la traçada als colors mes mes macos
    del quadre del nostre futur.
    El anima del que som en la vida.

    ResponElimina
  16. Fer i desfer el camí. Esborra i dibuixar noves línees, amb paciència, amb cura.. sense presa però sense pausa
    Una abraçada!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari