dilluns, 12 de maig de 2014

Castell vora el riu




"Mais, si tu m'apprivoises, ma vie serà  comme ensoleillée."

Antoine de Saint-Exupéry

No sé si és ben bé domesticada o potser millor captivada, d'aquella manera,com diu la guineu que el món sempre sembla assolellat.  S'hi està bé. 

Així, com quan vam descobrir  aquest castell a ran d'aigua, tan gran i de tant a prop que no cabia  dins de la foto.  Un castell o un palau...  envoltat d'una verdor i d'una natura  que era  allò que l'embellia més. La natura verge, sense el castell ens hagués semblat  igual de bonica?  haguéssim parat  al mateix  lloc? El castell sense la natura, ens hagués cridat  tant  l'atenció?  La combinació de les dues coses, en la mesura  justa de bellesa... captiva.



27 comentaris:

  1. Captiva al natural i pintat! Tinc debilitat pels castells, grans, petits, humils, ostentosos... No dius on és? Sempre fas boniques troballes en les teves excursions. Deu ser que tens la mirada ben domesticada ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, no he posat on és... Es diu Château de Losse i és al Périgord noir, al departament de la Dordogne, a França. Ens va sortir de sorpresa pel camí, de fet anàvem a un altre lloc.

      Elimina
  2. Em sembla que els dos per separat et farien aturar, sembla un lloc encisador per fer un passeig, i un castell encantador. Però la combinació dels dos és màgica, fan una simbiosi perfecte per mostrar un racó de gran bellesa, com has captat amb la càmera i amb el pinzell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hi ha dues coses que em fan morir d'enveja d'aquest país veí del nord: els seus rius i la seva natura neta, sense empastifar.

      La natura allà és així. Els pobles s'acaben en sec, sense generar detritus urbabístics que no s'acaben mai i això fa que els pobles siguin bonics i la natura també. Vull dir que tot al llarg del riu era preciós... Tota la regió també.

      El primer dibuix, el pintat, té la mida d'una postal... No m'agrada gens com m'ha quedat. L'altre el que no està pintat, té la mida de dinA4... No el tornaré a espatllar. Les fotos del meu iPad, m'encanten. Però no sóc jo, és ell. :D

      Elimina
  3. Millor captivades que no domesticades ;)

    Sí que és un lloc bonic, apropiat per captivar donzelles i cavallers i caminants de tota condició amb l'ànima oberta a restar captius de tal bellesa.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja tens raó, ja, domesticada és una paraula no massa agradable, si l'he posada és per respecte a la guineu que ho va dir així, i en el seu cas i en el seu context... Perdia el seu punt desagradable. Captivades, enamorades...millor.

      Elimina
  4. És la combinació, com dius. El que diuen un racó bonic. Ben capturada, aquesta bellesa.

    Vicent

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Vicent!! Realment bonic, captivador el lloc.

      Elimina
  5. Un lloc així, bé es mereix erigir-hi un castell.
    I potser podria fins i tot viure-hi un príncep, que cada matí s'assesseuria en aquesta paret de pedra i de roca, sota la carícia del sol i contemplaria l'aigua i la verdor.
    Un princep que potser inspiraria un altre conte prou especial per a alguna nena que de molt petita el llegís, prou especial com perquè l'acompanyés sempre i li dugués el record preciós d'algú molt estimat que li va regalar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Això de barrejar castells i prínceps sembla que s'hi adiu força, però m'ha fet gràcia... :)

      Elimina
  6. Preciós aquest paisatge...Un clar exemple que l'ésser humà no sempre destrueix la natura sinó que, de vegades, també l'embelleix...Un bonic aquest castell envoltat d'un bonic paisatge!
    Bon vespre, Carme.

    ResponElimina
  7. La natura sempre hi dóna aquest toc especial que et fa aturar per admirar-ho.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment el lloc et feia aturar, no es podia pas passar de llarg...

      Elimina
  8. És preciós... i deu tenir una història per descobrir

    ResponElimina
    Respostes
    1. La deu tenir, segur, però confesso que no la vaig descobrir...

      Bona nit, Loreto

      Elimina
  9. Un lloc encisador. La natura i l'home aquest cop s'han posat d'acord per crear un racó acollidor i bell.

    ResponElimina
    Respostes
    1. De tant en tant sembla que sí, que aconseguim posar-nos d'acord...

      Elimina
  10. és genial... No sols els teus dibuixos i les teves paraules tenen màgia.
    Les teves fotografies també. Tenen alguna cosa que m'agraden molt.
    Una bosseta de petonets dolços, nineta.

    Uix! per cert! Avui aquesta casa fa anys!!! Moltes, moltes felicitats! Moltes i moltes gràcies per compartir tantes dolceses.
    Moltes gràcies per tu, Carme estimada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les forografies les fa l'iPad... Jo no faig res...

      Moltes gràcies, per la felicitació, tens raó, en fa 7, d'anys... Ja són molts anys i pesen...
      Una abraçada, Barbo...

      Elimina
  11. Els teus dibuixos tenen una doble màgia: la de les formes d'on s'inspiren i la teva mirada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol... quina sort que penseu que tenen màgia... a vegades jo no els hi sé trobar res de res...

      Elimina
  12. Naturalesa i artifici. L'etern motiu de l'art.

    ResponElimina
  13. M'agrada la combinació de la naturalesa amb construccions humanes. També la naturalesa salvatge. També l'arquitectura per si sola. En el teu escrit expliques molt bé l'enriquiment mutu.

    Fita

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també m'agraden les tres coses... potser la combinació de naturalesa i construccions humanes és la més accessible, la que se'm fa més accessible al meu llapis... la naturalesa sola té una grandiositat que se'm fa inabastable molt sovint...

      Elimina
  14. Es complementen l’un a l’altre, junts fan un bonic paisatge, separats segur que també. Els dos son increïbles, paisatge i castell.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari