La fosca ho havia omplert tot.
Semblava infinita en extensió i durada.
Però un dia...
Una claror interior va començar a il·luminar les hores
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Una claror que és dins nostre i que ja ens havia il.luminat i que resorgeix perquè no havia marxat només estava adormida. Que bé que les hores tornin a estar illuminades!
ResponEliminaM'has fet imaginar la claror i la fosca com si fossin aire a diferents pressions... quan la fosca pesava més, empenyia aquesta claror endins, endins amagada, adormida, sense empenta, però quan la claror va tenir força, va pressionar la fosca enfora, lluny, lluny...
EliminaQue la claror interior t'il·lumini les teves hores, també, Mònica.
Rodó!
ResponEliminaGairebé... ja s'il·luminen la meitat de les hores... gràcies!!!
Elimina...i llavors, va comprendre el veritable sentit de la vida.
ResponEliminaMolt bon final.. Noves flors...
EliminaA mi m'ha passat!
ResponEliminaA mi també!
EliminaCompartim claror, boniques... Una abraçada a cadascuna.
EliminaLa llum de les paraules.
ResponEliminaLa llum de les bones paraules.
La llum de la companyia...
EliminaFoscor i infinit? La claror desborda totes les equacions.
ResponEliminaQuin goig, doncs...
EliminaNo hem de deixar que ens engoleixi la foscor. Segur que la claror, sobre tot l’interior, s’obrirà el pas necessari.
ResponEliminaMolt bona fotografia
Mai no ens hem de donar per vençuts... Gràcies...
EliminaM'has fet pensar en com la força interior d'algunes persones il·lumina de cop el nostre petit univers… Un poema preciós.
ResponEliminaM,alegro molt que t agradi, August!!! Realment hi ha persones que tenen mota força interior...
EliminaLa llum provinent de l'interior existeix, encara que de vegades cal buscar-la. Unes paraules molt inspiradores, Carme
ResponEliminaGràcies, una abraçada, Loreto
EliminaFins i tot les tenebres de les nits més llargues acaben diluint-se algun dia i la claror els guanya la batalla... Això sí, hem de saber mirar cap a la direcció dels raigs de llum, no pas en direcció contrària. Un poema curtet però molt potent, Carme.
ResponEliminaUna abraçada!
A vegades la llum surt de dins i no necessitem mirar en cap direcció concreta, allà on mirem enfoquem la llum... :) Gràcies, bonica. Una abraçada immensa.
EliminaI les hores que dormien plàcidament es van despertar i el rellotge ve reemprendre el seu viatge del temps, enmig d'una foscor de llum, que il·luminava el cel...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
El rellotge era immune a la fosca i a la claror... ell seguia el seu recorregut en qualsevol condició.
EliminaBona nit, M Roser.
Hi és sempre, tot i que de vegades no la vegem, tot i que curiosament els altres s'il·luminin.
ResponEliminaPreciosa foto, màgiques paraules!
Bona nit, estimada
Que bonic això que dius... nosaltres no la veiem, però il·lumina als altres... preciós!
EliminaBona nit, estimada...
Un alçament de llum en la tenebra, ja era hora.
ResponEliminaSempre és llarg d'esperar, Rafel!!!!
EliminaCarme, una bona entremaliadura del temps real al temps que intentem mesurar i atrapar de manera tan antinatural.
ResponEliminaUna abraçada.
Segur que el temps està enfadat amb nosaltres per haver-lo quadriculat!!
EliminaUna abraçada
Hem de buscar aquesta llum i mantenir-la sempre encesa.
ResponEliminaPreciosa imatge, és com un poema visual. Una metàfora.