Dansa d'ombres i ones
pessigolles d'escuma als cabells,
tatuatges de sorra a la pell.
Acosto el cap al cor i a l'horitzó més bell.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Que bé que ten'has sortit! M'agrada especialment el darrer vers.
ResponEliminaA vegades el cap i el cor van cadascun per seu compte, acostar-los està bé, en la direcció que més ens convingui...
EliminaI sobretot l'horitzó que sigui bell. Gràcies, Helena.
Tatuatges de sorra ... petons de sal.
ResponEliminaBon dia Carme :)
Petons de sal... :) bon cap de setmana, Pere!
EliminaPreciós!
ResponEliminaGràcies, bonica! Petonassos per a tu, també una mica salats de compartir tristeses...
EliminaQue són la mateixa cosa (el cor i l'horitzó més bell) ;)
ResponEliminaCom m'agrada aquest comentari, Noves flors!!!! Gràcies, segur que tens raó... La mateixa cosa.
Eliminaencertadíssim i bell!
ResponEliminaMoltes gràcies, Elfree... Petonassos, bonica!
EliminaImpressionant tot. Preciós!!!!!
ResponEliminaUn petó, per a tu, agraït del tot.
Elimina"Acosto el cap al cor" ... i només el cor parla.
ResponEliminaBon cap de setmana, preciosa!
Bessets ✿
Que parli, que parli... L'escoltarem.
EliminaBesets, preciosa.
Hi ha moviment en el poema i una bella quietud pel qui el llegeix.
ResponEliminaMoltes gràcies per aquest comentari bonic, Xavier!
EliminaM'agrada aquest poema, sento el mar i la sorra... Fotografia curiosa, sorprenent millor.
ResponEliminaLes ginesteres de sota m'encanten també, sempre que surto penso amb Maragall, de petita m'aprenia els seus poemes de memòria com el: "Déu te guard bandera blanca..." Una salutació des del meu racó.
Moltes gràcies , M Antònia...
Eliminaoh, m'agrada molt! Els tatuatges de sorra, les pessigolles d'escuma... l'últim vers! Tot, tot és preciós!
ResponEliminaGràcies, gràcies... Bonica!
Eliminauna preciossitat!
ResponEliminaMoltes gràcies, bruixeta.
EliminaOmbres i ones ballant, en la pista immensa d'una platja...Qui devia convidar a qui? La remor del mar els feia d'orquestra i encara que per un moment perdessin el pas, segur que el cor els guiava...
ResponEliminaPetonets ballarins, Carme.
Jo crec que les ones dempre conviden... Petonets, M Roser!!
EliminaPreciós! I la fotografia és molt inspiradora
ResponEliminaGràcies Loreto, jo també li vaig trobar...
EliminaCoincidiu en dibuixos o fotos: la llum dibuixa caricatures dels cossos, hi juga.
ResponElimina