Semblava una caseta de conte, però no ho era.
No hi vivia cap personatge, sinó que hi vivien persones.
No hi havia començaments ni finals.
Mai no podien saber del cert, si un moment determinat era el punt final d'una història o bé encara tindria una continuació.
Però així era la seva vida...
Moments successius sense final, perquè fins i tot quan arribava la mort, la història, sense ells, continuava.
Molt bona reflexió. Margarit diu que no aprenem dels errors, perquè sempre n'estem fent de nous, mentre hi ha vida.
ResponEliminaEn fem, en fem un munt d'errors, però no cal que siguin sempre els mateixos... alguna cosa aprenem...
EliminaFa molts anys, la mort d'una persona essencial per a mi va generar-me el pensament de com podia ser que la vida seguís si ella ja no hi era. Però seguia. I encara que durant un temps vaig sentir que per a mi s'havia també aturat, la meva va continuar.
ResponEliminaPotser tots formem part d'una història de seqüències encadenades on a vegades hi som, a vegades no, i que segueix quan ja no hi som.
Encara me'n queden de persones essencials i la història continua.
Continua malgrat nosaltres... i segur que sempre en queden, de persones essencials... i també n'arriben de noves, mentre vivim. El nostre món mai no és tancat. I la història continua... i tant!
EliminaLa història continua a no ser que estiga dins d'un llibre, que acaba però pot començar de nou, quan algú torna a obrir el llibre per la primera pàgina.
ResponEliminaComença de nou i és una història diferent cada vegada només pel fet que la llegeixi una persona diferents que li donarà altres matisos...
EliminaI com que no ho sabem mai, millor aprofitar cada moment tal com ens ve.
ResponEliminaCada moment tal com ve i aprofitar tot el que tenim... i és que no hi ha cap altra opció.
EliminaLa Mònica ha expressat exactament com en sento jo ara… de veritat continua? A mi en costa… en costa molt…
ResponEliminaI tant que costa, costa molt, i més encara, quan aquell que ens falta és una de les persones més essencials que hi pot haver per nosaltres... crec que aquest teu, vostre és dels dolors més grans que hi ha a la terra.
EliminaPerò voldria dir-te que sí. Que de fet... és que la vida continua malgrat tot, malgrat nosaltres mateixos i seguim vivint, i fent les coses de cada dia...
I em deia la Mònica en privat que finalment la vida no pot ser la mateixa que abans, però hi és i encara que sembli que ens falta l'aire acabem respirant i que la indiferència del món que segueix el seu curs ens sembla incomprensible, però que al final, aquest fet (que tot segueixi) acaba ajudant a acceptar aquest dolor i a seguir amb les altres persones estimades, a seguir vivint, encara que sigui d'una altra manera.
Bruixeta, estimada, una abraçada llarga, llarga...
Molt bona la diferenciació que fas entre personatges i persones. Persones és el que som tots plegats.
ResponEliminaEl "The End" del cinema ja només es veu en pel·lícules antigues. La vida (encara que a vegades dolorosament) continua pels que seguim vius.
Persones... això, només això i dic només, perquè a la vegada penso que tots som molt poca cosa, però penso també que cadascú de nosaltres és un tresor.
EliminaDeixa'm una estona més. Que encara hi penso.
ResponEliminaJa ho saps. les meves reflexions són lentes, pesants.
No t'hi capfiquis... potser són les meves reflexions les que són pesants... :)
EliminaUna abraçada.
Ens creiem importants i ens costa acceptar que desapareixem per sempre més perquè cadascú no té més que la seua vida, però la vida és la vida i, en realitat, cadascú de nosaltres, en comparació amb l'univers i amb la línia de la vida, és pràcticament res, som insignificants. Però la caseta sí que m'ha semblat màgica, nomnés mirar-la m'ha fet l'efecte que estava volant.
ResponEliminaM'ha sortit volant... tens raó!!! :DDD Som insignificants i importants a la vegada... oi?
EliminaNo hi ha principi ni final! M'agrada molt com ho dius.
ResponEliminaÉs que cada cosa que vivim té un antecedent o una causa que l'explica... no hi ha un començament de res... i final tampoc... gràcies!
EliminaA mi m'agrada pensar que no hi ha finals sinó que són principis, res s'atura, pot ser que prengui un altre camí, pot ser que hi hagi una evolució, però tot el que ha estat, sempre hi serà.
ResponEliminaMolt bona ni, preciosa. ♡
Mai res no s'acaba del tot... o al menys si és així com ho volem veure és així com ho veiem...
EliminaAbraçadetes de bona nit, lluneta.
És una sort que el món mai deixi de girar, encara que de vegades ens costi d'entendre pq no s'atura si nosaltres volem baixar
ResponEliminaEn el fons és una sort... sí.
EliminaEls finals són pels contes. La vida no s'atura.
ResponEliminaLa caseta és ben original, un caprici.
Allà en el seu ambient no és massa original.. n'hi ha un munt del mateix estil, però des de la nostr a mirada, són com màgiques i de conte. Oi?
ResponEliminaUna casa molt bonica, encara que no sigui de conte...Segur que ha vist molts començaments i molts finals particulars, encara que el seu final, sembla molt llunyà...
ResponEliminaBon cap de setmana, Carme.
La caseta aguantarà molt encara...
Elimina