dijous, 8 de maig del 2014

Caseta de conte a Sarlat

O


Semblava una caseta de conte, però no ho era. 
No hi vivia cap personatge, sinó que hi vivien persones. 
No hi havia començaments ni finals.
Mai no podien saber del cert,  si un moment determinat era el punt final d'una història o bé encara tindria una continuació.  
Però així era la seva vida... 
Moments successius sense final, perquè fins i tot quan arribava la mort, la història, sense ells, continuava.

26 comentaris:

  1. Molt bona reflexió. Margarit diu que no aprenem dels errors, perquè sempre n'estem fent de nous, mentre hi ha vida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En fem, en fem un munt d'errors, però no cal que siguin sempre els mateixos... alguna cosa aprenem...

      Elimina
  2. Fa molts anys, la mort d'una persona essencial per a mi va generar-me el pensament de com podia ser que la vida seguís si ella ja no hi era. Però seguia. I encara que durant un temps vaig sentir que per a mi s'havia també aturat, la meva va continuar.
    Potser tots formem part d'una història de seqüències encadenades on a vegades hi som, a vegades no, i que segueix quan ja no hi som.
    Encara me'n queden de persones essencials i la història continua.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Continua malgrat nosaltres... i segur que sempre en queden, de persones essencials... i també n'arriben de noves, mentre vivim. El nostre món mai no és tancat. I la història continua... i tant!

      Elimina
  3. La història continua a no ser que estiga dins d'un llibre, que acaba però pot començar de nou, quan algú torna a obrir el llibre per la primera pàgina.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Comença de nou i és una història diferent cada vegada només pel fet que la llegeixi una persona diferents que li donarà altres matisos...

      Elimina
  4. I com que no ho sabem mai, millor aprofitar cada moment tal com ens ve.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada moment tal com ve i aprofitar tot el que tenim... i és que no hi ha cap altra opció.

      Elimina
  5. La Mònica ha expressat exactament com en sento jo ara… de veritat continua? A mi en costa… en costa molt…

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que costa, costa molt, i més encara, quan aquell que ens falta és una de les persones més essencials que hi pot haver per nosaltres... crec que aquest teu, vostre és dels dolors més grans que hi ha a la terra.

      Però voldria dir-te que sí. Que de fet... és que la vida continua malgrat tot, malgrat nosaltres mateixos i seguim vivint, i fent les coses de cada dia...

      I em deia la Mònica en privat que finalment la vida no pot ser la mateixa que abans, però hi és i encara que sembli que ens falta l'aire acabem respirant i que la indiferència del món que segueix el seu curs ens sembla incomprensible, però que al final, aquest fet (que tot segueixi) acaba ajudant a acceptar aquest dolor i a seguir amb les altres persones estimades, a seguir vivint, encara que sigui d'una altra manera.

      Bruixeta, estimada, una abraçada llarga, llarga...

      Elimina
  6. Molt bona la diferenciació que fas entre personatges i persones. Persones és el que som tots plegats.
    El "The End" del cinema ja només es veu en pel·lícules antigues. La vida (encara que a vegades dolorosament) continua pels que seguim vius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Persones... això, només això i dic només, perquè a la vegada penso que tots som molt poca cosa, però penso també que cadascú de nosaltres és un tresor.

      Elimina
  7. Deixa'm una estona més. Que encara hi penso.
    Ja ho saps. les meves reflexions són lentes, pesants.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No t'hi capfiquis... potser són les meves reflexions les que són pesants... :)

      Una abraçada.

      Elimina
  8. Ens creiem importants i ens costa acceptar que desapareixem per sempre més perquè cadascú no té més que la seua vida, però la vida és la vida i, en realitat, cadascú de nosaltres, en comparació amb l'univers i amb la línia de la vida, és pràcticament res, som insignificants. Però la caseta sí que m'ha semblat màgica, nomnés mirar-la m'ha fet l'efecte que estava volant.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'ha sortit volant... tens raó!!! :DDD Som insignificants i importants a la vegada... oi?

      Elimina
  9. No hi ha principi ni final! M'agrada molt com ho dius.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És que cada cosa que vivim té un antecedent o una causa que l'explica... no hi ha un començament de res... i final tampoc... gràcies!

      Elimina
  10. A mi m'agrada pensar que no hi ha finals sinó que són principis, res s'atura, pot ser que prengui un altre camí, pot ser que hi hagi una evolució, però tot el que ha estat, sempre hi serà.

    Molt bona ni, preciosa. ♡

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai res no s'acaba del tot... o al menys si és així com ho volem veure és així com ho veiem...

      Abraçadetes de bona nit, lluneta.

      Elimina
  11. És una sort que el món mai deixi de girar, encara que de vegades ens costi d'entendre pq no s'atura si nosaltres volem baixar

    ResponElimina
  12. Els finals són pels contes. La vida no s'atura.
    La caseta és ben original, un caprici.

    ResponElimina
  13. Allà en el seu ambient no és massa original.. n'hi ha un munt del mateix estil, però des de la nostr a mirada, són com màgiques i de conte. Oi?

    ResponElimina
  14. Una casa molt bonica, encara que no sigui de conte...Segur que ha vist molts començaments i molts finals particulars, encara que el seu final, sembla molt llunyà...
    Bon cap de setmana, Carme.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari