divendres, 9 de maig de 2014

Reixa de ferro

L



Els dies com un impàs entre dues portes.

20 comentaris:

  1. Aquesta reixa sembla que amagui moltes històries, no?

    ResponElimina
  2. Vull imagirnar, vull creure, que entre porta i porta hi ha un jardí. Que gaudiré dels segons, les hores o els dies que pugui estar-hi, en l'espai i el temps que hi ha entre porta i porta. Si just quan em trobo davant la primera reixa miro entre els barrots potser endevinaré de veure la porta on he d'arribar però també tot el que hi abans d'arribar-hi. Potser hi ha flors, potser algú a l'ombra d'un arbre descansant, potser em sorprèn a mig camí una tempesta o escolto el piular d'algun ocell. Potser t'hi trobo a tu.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja m'hi has trobat, veus? entre porta i porta... :) sí que hi havia flors i jardí i també quietud i solitud... era bonic, per això em vaig endur la imatge.

      Elimina
  3. Vull que la porta s’obri i en porti a un mon on els desitjos es facin realitat, on la paraula impossible no existeixi ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vinc amb tu, bruixeta... aquest teu món m'agrada...

      Elimina
  4. Alliberem somnis empresonats.
    Concedim-los, com a mínim, l'amnistia.

    ResponElimina
  5. Ai com m'agradaria tenir la serenor i la paciència per a poder pintar i dibuixar coses com aquestes ...O potser em faria de l'escola d'Olot !! Mira per a on!!! Però no he de seguir el meu somni,i acceptaré que no hi plego papa en pintar tot i que m'agradi tant de contemplar-ho!! Potser si pensses en que si que puc fer-ho inssistent-ment crearia la possibilitat de que ocurrís com proposa en Garnier Malet ..no?? carmeta?

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs segurament que si volguessis podries, i tant que sí!!! Jo no en tinc cap dubte. Jo no pretenc ser de l'escola d'Olot ni de cap altra, perquè a aquestes alçades de la vida, no tinc ganes de ficar-me en un aprenentatge de tècniques massa obligades i molta pràctica per aconseguir-ho. Prefereixo jugar, que és el que em fa més falta.

      Si pensessis que ho vols fer i que ho pots fer... crearies un potencial de futur (Garnier Malet dixit) on la pintura per a tu fos possible. he, he, he... m'ho vaig passar pipa amb el Garnier Malet i la seva teoria del doble.

      Elimina
    2. Je je!! Jo també , es guai !! no?? Carmeta? tot i que jo penso que hi ha moltes interferències en aquesta "potencialitat"no son pas faves comptades com alguns il·luminats ens volen fer creure ...

      Elimina
    3. Està ben clar que no són faves comptades, però creure en alguna cosa, la que sigui, que volguem fer o no creure-hi i veure-la impossible, canvia molt les coses... Llavors encara queda molta feina.

      Elimina
  6. És ben bé així...La porta que s'obre quan arribem amb un somriure i la que es tanca quan marxem amb un plor!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, podem veure -ho així... Petonets, M Roser

      Elimina
  7. Només ens queda gaudir al màxim d'aquest impàs! Bon cap de setmana, Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé així... Gaudir al màxim... Bon cap de setmana, Loreto

      Elimina
  8. Les portes de ferro quan s'obren i es tanquen grinyolen dos mots ... hola i adéu.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'hi fixaré, Pere... ;)

      Bona tarda de dissabte...

      Elimina
  9. Els dies i la vida mateixa, és un impàs entre dues portes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. És cert, els dies i la vida mateixa, petò hi ha dies que ho drm len més que uns altres...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari