Només he d'aconseguir fer-me petita, no sembla pas tant difícil: petitona de la mida d'un didal, o potser d'un ametlló acabat de collir amb clofolla i tot. Prou petitona per amagar-me dins d'una troca de llana. Triaré la de color vermell, em faré lloc entre els fils de llana i els tornaré a tancar rere meu.
Té, ja hi sóc! com en una mena de laberint on no cal ni arribar al final, cada espai és suficient i cada espai té el mateix sentit i la mateixa utilitat... amb les mans prou fortes i prou petites per apartar un fil per cada banda. Com una cortina. I ja ningú em podrà trobar. S'hi està calentó. S'hi està tou. Els sorolls esmorteïts. Una mica estret, però prou flexible.
Hi estic bé. xxxxsssttt... guardeu-me el secret. M'agrada la claror que té aquest món petit, d'un vermell càlid i bonic, que ni crema ni es refreda.
i segur que el llop aquí no hi arriba
ResponEliminaD'això es tracta, Jordi!
EliminaSi algú descabdella la troca per fer-se un jersei, arrapa't a la llana i et durà prop del cor.
ResponEliminaQuin comentari més bonic, Xavier!!!
EliminaOstres, m'ho he imaginat mentre ho llegia i m'ha semblat una mica angoixant. M'estressa la desorganització i les aglomeracions. Estar tan envoltat em sembla que em robaria l'aire i tot. Una imatge una mica inquietant per mi, encara que el narrador respira pau i tranquil·litat.
ResponEliminaCrec que he equivocat la mida de referència... Quan jo m'ho imaginava, m'imaginava, en realitat molt més petita, amb espais "grans" proporcionalment. Aquestes eren unes troques fluixes, toves, no pas cabdells on la llana és més premuda.
EliminaTot i així, és evident que mai no ens tranquil.litzen ni ens angoixen les mateixes coses... Cadascú per on l enfila.
Però què dius, XEXU!!, s'està genial dins un cabdell de llana... que no és res apretat, és quelcom flonjo, suau, és com ficar-se al llit a l'hivern quan a fora fa moooooooolt de fred... súper agradable!!
Elimina
ResponEliminaSi l'estretor és flexible potser sembla menys estretor però no deixa de ser-ho. No sé si m'hi sentiria gaire còmode, jo tampoc. Però si tu hi estàs bé, cap problema i gaudeix-ho tan com puguis :-)
Pren-t'ho com un amagatall... Simplement... Fins que la trobin o fins que surti... Tranquil.litat absoluta...
Elimina;D
Aquests homes!! com es nota que no coneixeu com n'és d'agradable una troca de llana! hehehe
Eliminade vegades resulta molt atractiu amagar-te una estona en un lloc càlid i acollidor.
ResponEliminaOi, que sií?
EliminaSort que algú ho entén! Gràcies!
A mi, en canvi, m'ha semblat un recer amable. Potser, a l'hivern, t'imitaré i me'n crearé un de paregut.
ResponEliminaSi està bé, segur que t'agradarà...
EliminaEn el fons t'estàs amagant en el fil de llana que serà el teixit dels versos.
ResponEliminaDoncs segur que sí... En el recer, el silenci i una certa solitud, brollen els versos... I si tens fils per teixir-los doncs, molt millor...
EliminaJo estic dins la de color blau. La blau cel no, l'altre blau més fort. Però no la que està immediatament després de la teva sinó la següent (veus que ja està com més "desfeta"?).
ResponEliminaPerò no pateixis que no vindré pas a pertorbar-te. Com a molt et duré un tall de coca i una xocolata calenta algun matí fred d'aquells en que ni la llana escalfa prou.
La mès blava, la més desfeta... La més propera, la més dolça, plena de coca i de xocolata desfeta...
EliminaA mi m'ha agafat calor només de pensar-hi, de cara a l'hivern potser me'n busco una de ben flonja i amb sortida ràpida x si m'angoixo ( em passa una mica com s en XeXu) per ara buscaria algun cabdell de cinta de cotó o de seda... :)
ResponEliminaHe, he, he, lluna, tampoc ès indispensable ni obligatori buscar-te cap cabdell... Pots campar-te-les a cel obert, lluna... Tu que ets noctàmbula i viatgera de cels...
EliminaMe'n vaig d'aquest post a l'anterior, el de l'arbreda, gairebé que me n'oblido... hi he entrat de nou i he comprovat que era Torroella de Montgrí. Tarruella que diuen els empordanesos antics.
ResponEliminaAccepto el dibuix. Molt content.
M'alegro que acceptis el dibuix... Potser el refarè de nou, enn paper més xulo i gruixut, el vaig fer en paper de dibuix
EliminaHo sento però pateixo per l'arna aquesta...
ResponElimina;)
Jo rai... Arna no, eh? He, he, he... Que només s'hi refugia, que no se la menja pas, la llana!!!
EliminaJo les trobo tovetes i acollidores.
ResponEliminaLoreto, ja veig que coincidim...
EliminaGairebé com entre cotons.
ResponEliminaGairebé... Una mica menys espès...
EliminaQue bonic, trobo que són un amagatall molt acollidor...Potser algú el triarà per fer-ne un gerseiet per un petit nadó i compartiràs l'espai amb algunes llagrimetes i algun xumet que s'omplirà de pels de la llana i t'embrutaràs amb algun glopet de llet...Però després faràs olor de "Nenuco" quan el portin a passejar...
ResponEliminaBon vespre, Carme.
Ja m'agrada trobar parers com el meu i gent que no s'angoixi per la llana!!!
EliminaBona nit, M Roser...
Un secret quan es de dos, ja no és un secret ... això diuen! ;)
ResponEliminaPerò em sembla que tots respectarem el teu amagatall, sense fer massa soroll.
Em sembla que s'hi ha d'estar molt bé.
Aferradetes i molt bona nit! ... ʑʑʑʑʑʑ ,,,
I si el penges a la xarxa, menys....
EliminaPerò ja se sap, d'il.lusió també es viu... I sí, s'hi està bé, t ho asseguro...
Aferradetes i bona nit, ninona...
Has buscat un lloc càlid i acollidor per estar còmoda. Un color fort per protegir-te. La solitud buscada és el que necessita, pau i tranquil•litat
ResponEliminaUn color càlid sobretot... La solitud, l,aïllament a vegades és díficil a la realitat... Al menys l'intento a la fantasia...
Eliminano diré res, però també m'agrada
ResponEliminaT'agrada el blau cel? Crec que està lliure... ;D
EliminaQuin blau més bonic! i està a recer...a vegades fa tanta falta!, recollideta en un ambient acollidor i suau :-D
ResponEliminaI sense interferències... :D
EliminaA mi sí que m'encantaria fer una bona migdiada dins una troca de llana... ben embolicadeta per allí dins, amb alguna escletxa perquè passés una miqueta de llum i, au, a gaudir!! :-DDD
ResponEliminaI tant que sí!!! Ja t'ho dic jo que s hi està molt bé.
EliminaAi, la caseta petita m'ha recordat aquest post... també era un refugi moooooolt agradable ;-))
EliminaSi al final descobreixes el secret per a aconseguir-ho, ja m'ho faràs saber, eh, Carme? Et prometo que m'amagaré en una madeixa d'un altre color per tal de no fer-te nosa.
ResponEliminaUna forta abraçada!
Em sembla que el secret de la desconnexió i de la tranquil.litat... Me l'hauries d'explicar tu a mi, que mai no aconsegueixo dur-o a la pràctica, però podem ntercanviar secret per secret...
EliminaNo, no ens faríem cap nosa... Segur..
Una forta abraçada