dilluns, 5 de maig de 2014

Racó de la plaça de Mont Pasier (en occità) o Monpazier (nom oficial)



No veig cap ocell ni papallona que dibuixi l'aire.
El sol pinta els colors i olors de cada  flor.
Hi ha tants aixoplucs per una claror tan neta...
I jo trio aquest petit racó, bell i desprotegit.

Monpazier és el que s'anomena una bastida, un tipus de poble, que es creava a l'edat mitjana a Occitania per poblar zones despoblades i oferir noves llars a la població. Era iniciativa dels reis o dels senyors  i les persones que volien anar a viure-hi tenien alguns privilegis  fiscals. Normalment la urbanització de les bastides és quadriculada, consta de carrers paral·lels i perpendiculars. I en aquest cas, també d'una meravella de plaça com aquesta.

La  plaça de Monpazier, a  la  Dordogne  (França):







28 comentaris:

  1. OH, avui sóc la primera! :):) Mira quin raconet tan bonic i acollidor has pintat. Els raconets són el que més m'agrada de qualsevol poble.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon dia, noieta!!! A mi també m'agraden els raconets... i sobretot quan no pots amb els grans espais... un raconet sempre va bé, si és acollidor perfecte!

      Elimina
  2. Doncs és un lloc ben rebonic, d'aquests de no cansar-se de fer fotos. Quines escapades més xules fas.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és, bonic, bonic... el poble i el paisatge i tot... aquestes petites escapades, a mi, són el tipus de viatge que més m'agrada... més que anar molt lluny i molts dies, deu ser perquè no sóc gaire viatgera jo...

      Elimina
  3. Quina plaça "Porxada" més xula!!
    A totes tres feines convides: llegir el poema, olorar l'aquarel·la i visitar Mont Pasier.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs, apa, convidats esteu, una cosa després de l'altra!

      Elimina
  4. M’han entrat unes ganes boixes de tornar a fer la maleta.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estàs feta una viatgera incansable... bruixeta...

      Elimina
  5. M'agrada molt aquest racó que has pintat i les fotografies que has fet. A mi també m'agraden aquestes escapades, més que no pas els grans viatges. Molt bon dilluns, viatgera intrèpida ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Sílvia... Sortidetes, escapades... Jo ja en tinc prou...

      Elimina
  6. Ni ocells ni papallones ni gaire gent s'hi veu en aquestes fotografies teves. Potser fan tots la migdiada. Jo tampoc sóc de viatjar lluny. Penso que a la vora tenim llocs preciosos per conèixer com aquest que ens mostres avui. Me l'apunto.
    Si vols fes-m'hi un lloc en aquest racó bell i desprotegit, que vinc.

    ResponElimina
  7. I la poqueta gent que es veu som nosaltres mateixos, una amiga que venia amb nosaltres i l'Enric... Era mig matí, peró és un poble petit i tothom devia estar amb les seves coses...

    Et faog un lloc, de seguida, Mònica. I t'espero...

    ResponElimina
  8. Aquests són els llocs que m'agrada visitar, amb història, antics i bells.
    M'encanta l'aquarel·la d'avui, Carme i les fotos, precioses!!

    Aferradetes i bona nit ☺

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, sa lluna... Aferradetes...

      Elimina
  9. m'agrada el teu dibuix......les fotos, la plaça el poble, vaja que m'agrada tot!!!!!!!!
    bona nit !

    ResponElimina
  10. No ho podria jurar, però aquest poble em sembla que em coneix.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No m'estranyaria gens... Em sembla que hi ha molts pobles que et coneixen, a tu!!!

      Elimina
  11. Gràcies, Carme, per aquesta "classe magistral", sobre cultura de l'edat mitjana... Un poble preciós! Dóna la sensació de pau i tranquil·litat... Els ocells i les papallones deuen estar de vacances!
    Petonets, Carme.

    ResponElimina
  12. Caram, quin poble més pintoresc. Donen ganes de visitar-lo.
    Un post preciós: tant el poema, el dibuix com les fotografies ho són.

    ResponElimina
  13. vagament,
    m'ha recordat la plaça Vella de Torelló
    deu ser que em vaig redireccionant

    ResponElimina
  14. Quin lloc més maco has visitat!!...Dels que a mi m'agraden, on es respira aquella bona sensació de benestar!!...
    Gràcies per fer-me venir el record!!
    I sobre la teva aquarel.la, una delícia contemplar-la!!... Cada toc de pinzell una flor...I amb el conjunt has plasmat l'alegria que transmet aquest raconet... Molt maco!!
    Una abraçada.

    ResponElimina
  15. Ah!!.... Me n'he oblidat de comentar-te sobre aquesta "claror tan neta" i aquests "colors que pinta el sol" i aquestes olors de les flors...Tot això tan ben expressat encara m'han fet veure aquest "raconet" més maco!!

    ResponElimina
  16. M'agraden molt les coses medievals, i la teva aquarel·la és deliciosa!

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari