 |
No veig cap ocell ni papallona que dibuixi l'aire. El sol pinta els colors i olors de cada flor. Hi ha tants aixoplucs per una claror tan neta... I jo trio aquest petit racó, bell i desprotegit. |
Monpazier és el que s'anomena una bastida, un tipus de poble, que es creava a l'edat mitjana a Occitania per poblar zones despoblades i oferir noves llars a la població. Era iniciativa dels reis o dels senyors i les persones que volien anar a viure-hi tenien alguns privilegis fiscals. Normalment la urbanització de les bastides és quadriculada, consta de carrers paral·lels i perpendiculars. I en aquest cas, també d'una meravella de plaça com aquesta.
La plaça de Monpazier, a la Dordogne (França):
.JPG)
.JPG)
.JPG)
OH, avui sóc la primera! :):) Mira quin raconet tan bonic i acollidor has pintat. Els raconets són el que més m'agrada de qualsevol poble.
ResponEliminaBon dia, noieta!!! A mi també m'agraden els raconets... i sobretot quan no pots amb els grans espais... un raconet sempre va bé, si és acollidor perfecte!
EliminaDoncs és un lloc ben rebonic, d'aquests de no cansar-se de fer fotos. Quines escapades més xules fas.
ResponEliminaSí que ho és, bonic, bonic... el poble i el paisatge i tot... aquestes petites escapades, a mi, són el tipus de viatge que més m'agrada... més que anar molt lluny i molts dies, deu ser perquè no sóc gaire viatgera jo...
EliminaPreciós!!!
ResponElimina:) Quin poble, eh?
EliminaQuina plaça "Porxada" més xula!!
ResponEliminaA totes tres feines convides: llegir el poema, olorar l'aquarel·la i visitar Mont Pasier.
Doncs, apa, convidats esteu, una cosa després de l'altra!
EliminaM’han entrat unes ganes boixes de tornar a fer la maleta.
ResponEliminaEstàs feta una viatgera incansable... bruixeta...
EliminaM'agrada molt aquest racó que has pintat i les fotografies que has fet. A mi també m'agraden aquestes escapades, més que no pas els grans viatges. Molt bon dilluns, viatgera intrèpida ;)
ResponEliminaMoltes gràcies, Sílvia... Sortidetes, escapades... Jo ja en tinc prou...
EliminaNi ocells ni papallones ni gaire gent s'hi veu en aquestes fotografies teves. Potser fan tots la migdiada. Jo tampoc sóc de viatjar lluny. Penso que a la vora tenim llocs preciosos per conèixer com aquest que ens mostres avui. Me l'apunto.
ResponEliminaSi vols fes-m'hi un lloc en aquest racó bell i desprotegit, que vinc.
I la poqueta gent que es veu som nosaltres mateixos, una amiga que venia amb nosaltres i l'Enric... Era mig matí, peró és un poble petit i tothom devia estar amb les seves coses...
ResponEliminaEt faog un lloc, de seguida, Mònica. I t'espero...
Aquests són els llocs que m'agrada visitar, amb història, antics i bells.
ResponEliminaM'encanta l'aquarel·la d'avui, Carme i les fotos, precioses!!
Aferradetes i bona nit ☺
Moltes gràcies, sa lluna... Aferradetes...
Eliminam'agrada el teu dibuix......les fotos, la plaça el poble, vaja que m'agrada tot!!!!!!!!
ResponEliminabona nit !
Quina sort que t'agradi tot!
EliminaGràcies!
No ho podria jurar, però aquest poble em sembla que em coneix.
ResponEliminaNo m'estranyaria gens... Em sembla que hi ha molts pobles que et coneixen, a tu!!!
EliminaGràcies, Carme, per aquesta "classe magistral", sobre cultura de l'edat mitjana... Un poble preciós! Dóna la sensació de pau i tranquil·litat... Els ocells i les papallones deuen estar de vacances!
ResponEliminaPetonets, Carme.
Doncs és una bastida molt bonica!
ResponEliminaCaram, quin poble més pintoresc. Donen ganes de visitar-lo.
ResponEliminaUn post preciós: tant el poema, el dibuix com les fotografies ho són.
Hi hauré d'anar, sí
ResponEliminavagament,
ResponEliminam'ha recordat la plaça Vella de Torelló
deu ser que em vaig redireccionant
Quin lloc més maco has visitat!!...Dels que a mi m'agraden, on es respira aquella bona sensació de benestar!!...
ResponEliminaGràcies per fer-me venir el record!!
I sobre la teva aquarel.la, una delícia contemplar-la!!... Cada toc de pinzell una flor...I amb el conjunt has plasmat l'alegria que transmet aquest raconet... Molt maco!!
Una abraçada.
Ah!!.... Me n'he oblidat de comentar-te sobre aquesta "claror tan neta" i aquests "colors que pinta el sol" i aquestes olors de les flors...Tot això tan ben expressat encara m'han fet veure aquest "raconet" més maco!!
ResponEliminaM'agraden molt les coses medievals, i la teva aquarel·la és deliciosa!
ResponElimina