dissabte, 31 de maig de 2014

Diàlegs poètics: diàleg 17 - Jordi Dorca


Créixer, vol créixer,
la solitud en calma.
Plens de vida,
som el núvol, els llavis,
les mans de vent alçant-se.
...........................................................Jordi


Plena de vida,
la mirada que s'alça
buscant dreceres.
Intangible trajecte.
Als llavis, el delit.
............................................................Carme 
  1. Plànyer, vull plànyer el temps
    eixorc de núvols
    eixut de la mirada.
    El vent alça les mans
    al cel fèrtil d'estels.
    .................................................................Noves Flors
  2. Es fa gran la companyia
    dels mots breus, tímids.
    No cal cap altaveu,
    ni l'espai de prosa
    per qui no és buit.


    ................................................................Helena Bonals
Seré mans, mans al vent 
cap a un cel net i clar 

afermada la mirada 
en l'estel d'eixida 
soterrant la tornada
................................................sa lluna


Volar, vol volar,

el sentiment de joia.

El vent l'ajuda.
Lluirà com un estel
les nits de lluna nova.
...........................................................M Roser


Corre, corre lleuger
empés pel vent, 
rabent, cap a la joia,
núvol blanc matiner, 
estel d'escuma.
............................................................Glòria

mentre creixen els planys
núvols corren i volen
i travessen el buit,
els guia la mirada
amb les mans del delit
.........................................................Eduard

30 comentaris:

  1. Plànyer, vull plànyer el temps
    eixorc de núvols
    eixut de la mirada.
    El vent alça les mans
    al cel fèrtil d'estels.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Plànyer el temps... Quina manera de dir mès bonica!!

      Gràcies per participar, Noves Flors!

      Elimina
  2. Es fa gran la companyia
    dels mots breus, tímids.
    No cal cap altaveu,
    ni l'espai de prosa
    per qui no és buit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada qcue no calgui cap altaveu... A vegades, seria bo que fos ben sovint, sentir-nos plens ja és molt.

      Elimina
  3. Concert a quatre mans: variacions de maig.

    ResponElimina
  4. Seré mans, mans al vent
    cap a un cel net i clar
    afermada la mirada
    en l'estel d'eixida
    soterrant la tornada

    Bon dissabte, nina!
    Aferradetes ★

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar l'estel d'eixida, fermament... Com m'agrada la idea...

      Aferradetes de diumenge... Grosses.

      Elimina
  5. Volar, vol volar,
    el sentiment de joia.
    El vent l'ajuda.
    Lluirà com un estel
    les nits de lluna vella.

    Petonets Carme.

    ResponElimina
    Respostes
    1. El vent l'ajuda a volar... Gràcies vent, gràcies M Roser!

      Bon diumenge!

      Elimina
  6. Jordi, Carme, Noves Flors, Helena, sa Lluna, Roser...llegint les vostres paraules, avui me n'he quedat sense. Heu volat a un nivell molt alt.

    Fita

    ResponElimina
  7. Felicitats des del primer a l'últim. És preciós cada un i el conjunt.

    ResponElimina
  8. el nivellàs del diàleg encara s'acreix amb les veus afegides

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquestes veus afegides... Quin privilegi tenir-les!!!

      Elimina
  9. Corre, corre lleuger
    empés pel vent,
    rabent, cap a la joia,
    núvol blanc matiner,
    estel d'escuma.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Glòria! Està quedant un post molt bonic!!!

      Elimina
  10. Com m'agrada llegir-vos, sentir-vos, saber-vos! Em guardo les meves paraules, que no estarien a l'alçada, i em quedo amb les vostres!
    Una forta abraçada, poetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Segur que n'estarien, Montse, les teves paraules sempre estan a una gran alçada...

      Gràcies per ser-hi. Saber-te, també és un gran plaer per a mi.

      Elimina
  11. Ui, he posat lluna vella, enlloc de lluna nova...Si ho pots arreglar! Gràcies Carme.

    ResponElimina
  12. Veig que més d'un dels que han contribuït al magnífic diàleg poètic sobre aquesta imatge han triat la iteració d'algun mot al primer vers. Potser perquè la suggereix la processó de núvols tan ben retallats. Provo de trenar els amb els mots que semblen més recurrents:

    mentre creixen els planys
    núvols corren i volen
    i travessen el buit,
    els guia la mirada
    amb les mans del delit

    ResponElimina
    Respostes
    1. T'afegeixo al diàleg, Eduard... Gàcies per venir. I gràcies pels teus versos.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari