Sota la balma,
sota l'amor
sota l'amor
màgics i bells
trobo d'aixopluc.
Pedretes blanques
als camins.
Àmbits segurs i duradors.
Sota la balma, sí,
també sota l'amor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Un bon aixopluc.
ResponEliminaBon dia Carme!
Sempre hem de construir-nos aixoplucs, els necessitem.
EliminaBona tarda, Jp!
Jo de les balmes no me'n fiaria massa (que conec un cas d'aprop) l'amor va a dies, però potser no és tan perillós...
ResponEliminaBon dia passat per aigua!!
Les balmes, han estat refugi durant segles... poden fallar com totes les coses... i tant! com l'amor, també i si falla pot ser també força perillós.
EliminaBon dilluns i bona setmana...
Hi ha un amor que sempre aixopluga.
ResponEliminaSempre, si és de veritat, sempre...
EliminaAixoplugar-se sota una bauma té una màgia especial. Quina comparació més encertada la d'aixoplugar-se sota l'amor.
ResponEliminaM'alegro que t'agradi, Xavier!
EliminaPrefereixo l’aixopluc de l’amor.
ResponEliminaPetonets
I tant que sí!!!
EliminaEm tornes molts records, Carme, amb aquestes sortides franceses. Aquí sento olor de fullaraca, coves degotejants i tots els colors de la tardor, i per variar, molt bons aliments.
ResponEliminaGràcies!
Le Périgord noir és un lloc màgic, ple de tantes coses... que si les has vist, no poden ser més que bons records. I bons aliments!
EliminaPetonassos, bonica!
Sense aixoplucs la vida seria terrible.
ResponEliminaCert!
EliminaSembla que homes prehistòrics també es van aixoplugar sota aquesta balma..."ámbits segurs i duradors" que tu dius. Segur que també a ells els hi agradava aixoplugar-se sota l'amor. D'aquí a un milió d'anys, algú, sota la mateixa balma parlarà dels "troglodites" que coneixien aquest indret i ens englobarà a nosaltres, els troglodites del segle XXI.
ResponEliminaM'agrada l'aquarel-la i el poema.
Tens molta raó, d'aquí un milió d'anys tots al mateix sac, de troglodites i no els hi faltarà raó: encara ens falta molt per a ser éssers humans com hauríem de ser pels coneixements que tenim. Sabem molt i som molt poca cosa al mateix temps. Gràcies, Ramon!!!
Eliminatindràs bon recer
ResponEliminaEsperem que sí...
Eliminal'amor a seguir endavant és el millor dels eixoplucs
ResponEliminaTens molta raó, Joan... amor, per descomptat i amor a seguir endavant, també!!!
EliminaUn bon aixopluc, la balma, per dies com avui una mica passats per aigua...També t'hi pots arrecerar quan el sol és abrusador...Pots deixar -hi la teva petja, fent-hi un dibuix dels teus a les parets!
ResponEliminaBona primavera regalada.
Bona primavera, M Roser!!
EliminaAmor i natura una bona dualitat.
ResponEliminaBona balma, m'agrada el color i la taca. M'atreveixo a dir-te que mullaria una mica el tros de l'arbre i esborrar una mica els traços i li faria una taca de blau a ,sense marcar tant.
Gràcies pels consells... No sé si ho sabré fer, però ho puc intentar
EliminaBona tarda, M Antònia
Un paisatge sorprenen i un poema deliciós.
ResponEliminaUn bon aixopluc l'amor!
Moltes gràcies, Glòria!!!
Elimina