dilluns, 23 de març del 2015

Campanar

Recordeu el campanar petit?
Jo  no coneixia el teu campanar petit, ni com era el seu so... Però tu me'n vas fer un poema i me'l vas recitar poc a poc, perquè m'hi fixés bé. 

Quan són les vuit, repica content, és ben bé així, com dius:  primer els quarts, després les hores, al cap d'un minut, repeteix les vuit campanades de les hores. Però després, t'agafa per sorpresa aquell repicar com d'alegria d'un nou matí, repica i repica, primer amb un ritme que sembla una melodia i finalment amb uns tocs rapidíssims que desperten no només el cos sinó les ganes de viure.

A la nit, el repic diferent, més suau i nostàlgic... I es va adormint a poc a poc, quan s'acomiada a les dotze de la nit. Les campanes sembla que diguin: bona-nit-bona-nit-bona-nit... Cada cop més lent i més fluixet. 

Fins demà!

12 comentaris:

  1. Hi ha alguna cosa especial dels campanars, sembla que han viscut moltes històries... i també té el seu encant el repicar de les hores. Bonic escrit, Carme! Bona nit!

    ResponElimina
  2. Hi ha unes hores, hi ha unes muntanyes.
    I el ressò d'unes campanes
    que són les de les veus amigues.

    Bora nit Carme.

    ResponElimina
  3. Que bonic, al matí repica alegre perquè neix un nou dia que portarà sorpreses agradables i a la nit, és com una cançó de bressol que et cantin a cau d'orella, fluixet, fluixet...
    Segur que després els somnis són molt dolços!
    Petonets, de bona nit, Carme.

    ResponElimina
  4. bona nit, Carme, ben fluixet i poc a poc, amb calma i la pau que desprèn el campanar petit.

    ResponElimina
  5. aquell so de campanes que fan que el pit sigui com una caixa de ressonància que eixample les ganes de viure.

    ResponElimina
  6. És veritat que hi ha un campanar així? Ha de ser preciós sentir-lo!

    ResponElimina
  7. Ostres, doncs jo no recordo el campanar petit, molt malament! Des de casa sento el del poble, no sempre, i no és ni petit ni bonic, però fa poble això de sentir el campanar de l'església. I això que és ciutat.

    ResponElimina
  8. Des de casa jo també sento el del poble, que no es petit, però si bonic. M'agrada el repicar de certs dies com el de rams, és ràpid i alegre

    ResponElimina
  9. A mi els campanars em recorden sempre els Paisatges fantàstics de Kandinsky, que s'assemblen a aquesta il·lustració teva, per l'estil desenfadat.

    ResponElimina
  10. A Tarragona, encara que no ho sembli, se sent la Capona, que és la campana major de la catedral i també toca les hores. El so descendeix i arriba fins a mar. Cal estar atent, però.
    Bonic text, Carme.

    ResponElimina
  11. Quan vivia al poble, m'agradava sentir el campanar però ara que visc a ciutat no el trobo a faltar. Suposo que és el costum. M'agrada molt, el poema. I el dibuix, tb.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari