dissabte, 28 de març del 2015

Moustiers


La deu, com un gorg d'on surt un riu, les cascades, els ponts.
L'ermita dalt de tot. L'estrella que penja de cingle a cingle.
El campanar sobri entre les cases amb les finestres de colors.

19 comentaris:

  1. ...i les teulades que vesteixen aquest bonic indret.
    Passa-ho bé i gaudeix-ne.

    ResponElimina
  2. Quin enquadrament més ben trobat el de la foto.
    El campanar (no tan sobri com dius) entre les branques que esperen la florida.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Potser momés sobri de colors... Tot i així les herbes el pintaven de verd..

      Elimina
  3. Quins colors i quines paraules. Molt maco!

    ResponElimina

  4. El teu poema, sobri com un campanar romànic, s'eleva entre els versos cap al silenci primordial.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els ulls miren i miren... El cor escolta. Sobri el poema, forçosament.

      Gràcies, Jordi, una abraçada.

      Elimina
  5. les teulades amaguen tot el que no volem que es vegi, sota la manta de les teules s'amaguen molts secrets

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sota les teulades,
      rere els finestrons,
      Si ningú no ens mira,
      Els secrets ja hi són.

      Elimina
  6. Tot, imatge i paraules traspua autenticitat.

    ResponElimina
  7. Quina enveja, tot i que no m'agrada gaire de viatjar.

    ResponElimina
  8. Quin lloc tan preciós! Quines taulades, quin campanar... Maquíssim :-)

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari