dissabte, 9 de maig del 2015

Inconscient

Aquest poble ja va sortir en aquest post

La consciència controla 
la superfície de totes les coses.
Com la gran roca que s'alça, 
sobresurt, domina, es veu.

Però la vida és a baix
a les casetes petites, 
a les cambres amagades
als soterranis secrets.
I aquesta riquesa invisible
és capaç de moure muntanyes.

20 comentaris:

  1. Una bona metafora del conscient i l,inconscient, Carme però l,inconscient a mes l,has fet tan suggestiu i temptador que tots ens quedariem amb ell. M,agrada ser inconscient, ostres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. L'insconscient és una canya, Teresa. Jo crec que sempre l'hauríem d'escoltar molt més del que l'escoltem. Ostres, i tant que sí!!!

      Elimina
  2. Estava preguntant-me jo si et referies al subconscient o a l'inconscient...

    ResponElimina
  3. darrera de tot hi ha el que no es veu, però viu, batega..
    qui pogués domesticar la consciència..:)

    versos profunds per a una imatge que em sedueix molt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al final de tot l'inconscient sempre mana, el que passa és que si no l'escoltem protesta inadequadament...

      Elimina
  4. La consciència és solament la punta de l'iceberg....

    Boniques paraules per acompanyar un bon dibuix, Carme! Ptons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ben bé la punta de l'iceberg...

      Gracies, Alba, petons...

      Elimina
  5. Mentre tu entraves al meu bloc jo estava tafanejant el teu... tants cops com hi passo i sempre miro els dibuixos, llegeixo els versos, però no sé gaire què dir... però avui, mentre jo escrivia sobre pedres de mediocritat que et trobes pel camí tu et poses a parlar de la gran roca que s'alça dominant sense adonar-se que la vida li passa per sota, a ran de terra. Llegint-te i copsant un cert paral·lelisme entre entrades de bloc m'he sentit ben acompanyat... gràcies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que tenen alguna cosa en comú, els posts... És cert.

      Penso que aquell que es deixa enganyar pels afalacs o per pujada de l'ego sempre és la part conscient de la ment. El que protesta per sota i et fa obrir els ulls al moment més impensat, i algun cop arriba quan, precisament no rumies sobre el tema és l'inconscient. Hauríem d'obrir més canals de comunicació entre els dos. No ens enganyaríem a nosaltres mateixos tan sovint.

      Elimina

  6. L'esperit intangible de les coses que mou el món i rau en nosaltres, part intrínseca de la condició humana.

    Abraçades, des de El Far.

    ResponElimina
  7. Sovint allò que no es veu però està latent, té més força que el què se'ns presenta a primera vista...
    Bon vespre.

    ResponElimina
  8. La roca imponent, altiva, solitària. Als seus peus la vida que bull, que pot contemplar, però que no controla.

    ResponElimina
  9. Em costa molt fugir del conscient i deixar-me endur… però reconec que, segurament, tens raó quan dius que l'hauríem d'escoltar més. Sovint ens "fem trampes al solitari" com se sol dir.
    Tot i així, el control és necessari. Com sempre l'equilibri sol ser la millor resposta.
    M'agrada, Carme, com saps treure profit del que veus a fora (amb l'aquarel·la) per a mirar cap a dintre.
    Una abraçada! (conscient!!)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan tot va bé, vol dir que l'equilibri funciona... Segurament et deixes endur suficientment, amb la música, la poesia i tot plegat... Quan hi ha un desacord interior, és quan hem d'escoltar les dues parts de nosaltres.

      Gràcies, August... Quan faig la foto, quan dibuixo o pinto, encara no sé què escriuré. És en el moment que em deixo endur, sense ser massa conscient del què vull dir o de com acabaré aquelles paraules que em vénen al cap, que surten aquestes coses. No són pensades, ni buscades, són sentides. Surt el que surt i en l'escriptura és menys arriscat deixar-se anar que a la vida...

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari