dimecres, 17 de juny de 2009

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo - 17 de juny 1987


De noi em van dir més de quatre cops: "quan siguis gran ho veuràs d'una altra manera; l'experiència...". La predicció era encertada: ho veig d'una altra manera. Se suposava, però, que aquesta nova manera, la de l'adult, seria millor. És a dir, que tot ho veuria més clar. I no l'hi veig. Se suposava que l'experiència m'ajudaria a entendre més bé les coses. I no les hi entenc. Allò que sí que he après (l'altra manera de veure les coses) és que hom no es pot conformar sense sentir-se, com sigui, desposseït.

Manuel de Pedrolo

20 comentaris:

  1. De vegada l'experincia encara ens embolica mes. Bon Dia.

    ResponElimina
  2. Feia temps que no trobava cap referència a Manuel de Pedrolo. Què ens passa a Catalunya per oblidar d'aquesta manera una personalitat tan destacada com l'escriptor de l'Aranyó?

    ResponElimina
  3. Quina gràcia de dibuix!!!
    Quan penso en el Manuel de Pedrolo, de seguida em ve al cap el Mecanoscrit del segon origen.
    Mira que em va arribar a impactar! De joveneta hi pensava sovint, mira que si algun dia passa això... buffff

    ResponElimina
  4. Ostres, quin cigarro amb més pinta de porro! hehehehe :) M'ha fet molta gràcia el dibuix! hihihi

    Pel que fa a les paraules, crec que són molt sàvies! Sempre he odiat allò de «quan siguis gran ho entendràs», senzillament perquè ells eren incapaços d'explicar-t'ho... segurament perquè tampoc no ho entenien, prò no volien reconèixer-ho!

    ains...

    ResponElimina
  5. Striper, és així, a vegades.

    Martell de Reus, doncs jo que sóc una apassionada de Pedrolo... de tant en tant l'he de fer sortir. No entenc com podem oblidar-lo, ni literàriament, ni com a pensador, ni com a referència pel nostre país.

    Eli, i jo què podria dir-te... continua llegint...

    Núr... no era la meva idea, je, je, je, segur que Pedrolo no fumava porros.

    ResponElimina
  6. Caram, quina frase més profunda... i quanta raó!!

    M'ha fet gràcia el comentari de la Núr sobre el cigarret jeje :-)

    ResponElimina
  7. Actes iguals?Situacions iguals? actes semblans? Situacions semblants? L'experiència pot fer-nos veure amb altres ulls el que tenim al davant per haver passat
    en nosaltres. Quan vaig ferrar el primer ou.. un desastre. Al llarg del temps de ferrar ous no se'm recremen, no se'm trenca el rovell... sempre.
    Fins ara, el Barça que ja ha guanyat... té experiència... ara els valdrà per els pròxims anys, i es que un conglomerat de factors i actors juguen i un d'ells és l'experiència... o no ?Anton.

    ResponElimina
  8. Quin retrat més bo! Pedrolo forever! ;)

    ResponElimina
  9. Quin retrat més bo, quin fragment més exquisit!

    bon vespre!

    ResponElimina
  10. Assumpta, hi ha coses que com més prim volem filar menys clares les veiem...

    Anton, crec que l'experiència com tu dius és molt importat. Sobretot en el fer: ous ferrats, la feina que fas cada dia, les actituds i les maneres de fer les coses. Però per entendre el món, per entendre les coses desagradables dels homes, de la humanitat, etc... crec que les persones es poden dividir en dues parts els que fent-se grans ho entenen millor, i els que ho entenem pitjor...

    Ma-Poc... uauuuuu! que bé trobar un entusiasta com tu. Pedrolo forever!

    Fanal blau, gràcies! Sempre consola que persones com Pedrolo, amb una capacitat tant gran de crear pensament i històries, diguin que ... continuen sense entendre moltes coses.

    ResponElimina
  11. De Pedrolo poc en sé, com molts, em vaig quedar amb el Mecanoscrit del segon origen.

    ResponElimina
  12. Al Pedrolo el varen "ningunejar" a manta els CDC i n'estava bastant tocat , sempre el recordaré baizxant pel carre Bailen amb el cigarret a la boca i un posat taciturn... Ai Catalunya! Catalunya! devoradora d'Homes!! tens la sort que et mereixes!.
    Per cert Carme , digues-me alguna cosa per lo dels discos dema es dijous!

    ResponElimina
  13. què bo, m'hi sento molt identificada amb el que diu. I ara, encara hi ha qui em diu que, de gran (de més gran suposo),tot ho veuré diferent, i no sé què pensar...

    ResponElimina
  14. Xexu, ara tot plegat potser per vosaltres els joves ja us queda una mica lluny, però per a mi ha estat una de les persones que m'ha fet pensar més.

    Miquel Àngel, és increïble el que s'ha fet amb aquest home, en aquest país. No tenim perdó!

    robadestiu, hi ha coses que s'aprenen amb l'edat, però n'hi ha d'altres que les entens menys cada cop. I jo com ell. Una de les coses que cada cop entenc menys és com no se l'ha valorat com es mereixia.

    ResponElimina
  15. Potser quanta més experiència es veu tot més des d'un punt de vista pessimista però crec que també passa una mica el contrari. S'aprèn a que coses que abans ens afectaven a que ho facin menys i per tant, segons què, es pot aprendre a veure-ho des d'una altra perspectiva més agradable.

    Per cert, l'home del dibuix em recorda una mica a Carod-Rovira també :)

    Besets

    ResponElimina
  16. Bé Caterina, Pedrolo era un pèl depressiu, però jo crec que parla de qüestions socials i polítiques bàsicament, molt més que no pas personals. No volia conformar-se mai.

    Je, je, je, Carod Rovira? Ostres si que ho faig malament. No s'assemblen gens l'un amb l'altre.

    ResponElimina
  17. Que vols que et digui jo d'en Pedrolo, que tu no sàpiguis també?
    Em sembla, que com a tu, és un dels
    preferits (i no només per que em toca de tant aprop).
    I les paraules escollides...
    Gràcies per fer-ne esment, Carme!

    PD. Et superes cada dia amb els dibuixos. M'agradaria provar-ho, però em fa "por".
    ;)

    ResponElimina
  18. Complicat fer retrats, però aquest t'ha sortit guapo!
    Llamp de canuto, eh?
    :-)

    ResponElimina
  19. assumpta, por, per què? Tu ves provant. Com jo. N'hi ha que surten bé i n'hi ha que surten malament i així vaig fent.

    Sergi, s'hi m'he passat amb el cigarro, però... surt com surt i no em queixo, m'ha sortit prou bé pels pocs retrats que he fet.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari