dimarts, 16 de juny de 2009

Diari 1987 de Manuel de Pedrolo


S'enrunen les parets que fregàvem

i d'arreu han fugit le s ombres.

Només l'arbre madura escorces

que ja devoren el teu nom.

On abans parlàvem, silenci.

Hi érem com en un foc de cendra,

com en una pausa en el vertigen.

El vent s'ha endut les hores.

Uns altres adolescents es miren

on ens miràvem llargament,

secrets, intensos, sense demà.


Manuel de Pedrolo. Diari 1987- dia 16 de juny

12 comentaris:

  1. Una bona ombra literaria la de Pedrolo.

    ResponElimina
  2. no he llegit mai en pedrolo...
    tot i que a la biblioteca de casa n'hi han exemplars..
    ho tindrem que provar...
    bon dia!!

    ResponElimina
  3. una obra extensíssim aque cal, com a mínim, tastar

    ResponElimina
  4. T'has inspirat fantàsticament bé amb aquests versos del Pedrolo.

    ResponElimina
  5. A llegir i a escriure a l'ombra del arbre que ens contarà els secrets de les seves hores.Anton.
    I si el nostre arbre fos en Pedrolo?

    ResponElimina
  6. els amors passats... El temps passa..

    ResponElimina
  7. He d'admetre que de Pedrolo només he llegit el Mecanoscrit i fa uns mil anys... :-)

    ResponElimina
  8. jo us recomano a Pedrolo val la pena. Un dia us parlare en el meu blog d'en Pedrolo i Pratdip, un poble al costat de Mont-roig

    ResponElimina
  9. Les paraules màgiques dels records!

    ResponElimina
  10. El pas del temps és irreversible i inevitable.

    ResponElimina
  11. Striper, bona ombra, sí!

    Sargantana, dona, què dius? Au va anima-t'hi, val la pena!

    Jesús, ha estat un premi que he gaudit molt i molt. Gràcies!

    USD, tastar i tastar i repetir i repetir...

    Gràcies kweilan!

    Anton, em proposes una bona imatge. Serà el meu arbre preferit. De fruits i ofrenes inesgotables i ombra acollidora i fresca.

    Khalina... i tant que sí, passa, passa...

    Assumpta, el mecanoscrit és un llibre fantàstic, per a mi... però no va ser pas el primer que vaig llegir i ja en porto una quarantena o més de llegits d'ell.

    Gràcies Mon! M'encantarà llegir-te.

    Lliri blanc, els records sempre poden transformar el moment.

    Noves flors, s'ha de saber portar... acceptar... viure'l.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari