S'enrunen les parets que fregàvem
i d'arreu han fugit le s ombres.
Només l'arbre madura escorces
que ja devoren el teu nom.
On abans parlàvem, silenci.
Hi érem com en un foc de cendra,
com en una pausa en el vertigen.
El vent s'ha endut les hores.
Uns altres adolescents es miren
on ens miràvem llargament,
secrets, intensos, sense demà.
Manuel de Pedrolo. Diari 1987- dia 16 de juny
Una bona ombra literaria la de Pedrolo.
ResponEliminano he llegit mai en pedrolo...
ResponEliminatot i que a la biblioteca de casa n'hi han exemplars..
ho tindrem que provar...
bon dia!!
veig que treus profit de les lectures
ResponEliminauna obra extensíssim aque cal, com a mínim, tastar
ResponEliminaT'has inspirat fantàsticament bé amb aquests versos del Pedrolo.
ResponEliminaA llegir i a escriure a l'ombra del arbre que ens contarà els secrets de les seves hores.Anton.
ResponEliminaI si el nostre arbre fos en Pedrolo?
els amors passats... El temps passa..
ResponEliminaHe d'admetre que de Pedrolo només he llegit el Mecanoscrit i fa uns mil anys... :-)
ResponEliminajo us recomano a Pedrolo val la pena. Un dia us parlare en el meu blog d'en Pedrolo i Pratdip, un poble al costat de Mont-roig
ResponEliminaLes paraules màgiques dels records!
ResponEliminaEl pas del temps és irreversible i inevitable.
ResponEliminaStriper, bona ombra, sí!
ResponEliminaSargantana, dona, què dius? Au va anima-t'hi, val la pena!
Jesús, ha estat un premi que he gaudit molt i molt. Gràcies!
USD, tastar i tastar i repetir i repetir...
Gràcies kweilan!
Anton, em proposes una bona imatge. Serà el meu arbre preferit. De fruits i ofrenes inesgotables i ombra acollidora i fresca.
Khalina... i tant que sí, passa, passa...
Assumpta, el mecanoscrit és un llibre fantàstic, per a mi... però no va ser pas el primer que vaig llegir i ja en porto una quarantena o més de llegits d'ell.
Gràcies Mon! M'encantarà llegir-te.
Lliri blanc, els records sempre poden transformar el moment.
Noves flors, s'ha de saber portar... acceptar... viure'l.