D'una foto de Zel
El mar em porta
un reflex dels teus moments.
Rialles i veus.
Escric una imatge,
paraules per esperar.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
Per esperar en una mar en calma i blava.
ResponEliminabona revetlla!
ResponEliminaEl mar, el mirall nostre on ens delectem... Riure i veus la graciosa i encandilada estança en lloc acollidor, potser compartint inquietuds i plaers.Anton.
ResponEliminaHe decidit que seré escriptora de contes i et demanaré si me'ls vols il·lustrar :-))
ResponEliminaBona revetlla a tots! Bon nit de Sant Joan i Bon dia de Sant Joan. Felicitats a l'Striper!
ResponEliminaAnton, continuament compartim inquietuds, sentimetnts, belleses... gràcies per ser-hi sempre.
Assumpta! Saps que m'encanten els teus contes! No em faria pas res il·lustrar-te'n algun. Tot i que em semblen difícils. El de les paraules de 365 contes m'ha encantat... però no sabria pas com il·lustrar-lo, la veritat.
És igual!! Posessis el dibuix que posessis segur que estaria bé!! :-))
ResponEliminaFELIÇ REVETLLA DE SANT JOAN!!!!
ResponEliminaAssumpta, d'això se'n diu donar ànims!
ResponEliminaMerike, bon començament d'estiu i bona revetlla, també. Una abraçada.
Buscant noms de flors per posar a les meves fotografies he trobat el teu antic blog, i ara ja tinc el nou. M'agrada el que fas. Felicitats
ResponEliminael mar és trist o alegre; depén de nosaltres mateixos
ResponEliminaM Antònia, gràcies per venir i pel teu comentari. Et torno la visita.
ResponEliminaJesús, i tant que sí, com totes les coses. La mirada és el que compta.
El mar seré o brau, sempre em sedueix.
ResponEliminaTrobo que el dibuix d'avui ha de ser prou difícil. Amb totes les roques de l'escullera tan ben definides.
;)
assumpta, gràcies, difícil no gaire, entretingudetes les roques, això sí.
ResponEliminaI quines ganes de ser dins d'un d'aquests vaixellets que dibuixes... :)
ResponEliminaara que tinc un estona, em passsejo per aquest regal meravellós...que mai et podré tornar em temo...bé, si, farem un soparet d'estiu, em sembla...maca, estimada!
ResponEliminaMa-Poc, au va... hi pugem? Un viatget de mar?
ResponEliminaZel... a veure si trobem el moment de veure'ns aquest estiu!