dimecres, 24 de juny de 2009

Racons

D'una foto de la Zel

Racons dels sentiments
amaguen lligams inesborrables.

I jo,
agraeixo la flor que te'ls porta
agraeixo l'instant o el dia que ens els recorda
agraeixo l'objecte inconscient
que, avui, entre les meves mans
em recorda que fa temps que va marxar
però que continua viva
al meu racó del pensament.

10 comentaris:

  1. Mai sabem les coses que ens poden despertar un record, o generar-nos-en un de nou. És la grandesa de la memòria i els sentits.

    ResponElimina
  2. Els racons del pensament són un espai sense fons... hi podem fer camí eternament.

    ResponElimina
  3. Imatges i paraules que sempre em sorprenen i m'agraden moltíssim.

    ResponElimina
  4. Especialíssim i deliciós. Racons cultivats per la memòria... Favors
    que retornen al haver-ne set guardats.
    Quin Tapuixet que diu el nostre Pau... No ens recordem mai del teu Guillem, un petonet enviat amb amor des de lluny li darà prespectiva de que hi ha sentiments que circulen, i caminen, i és presenten amb dolçor en moments que un no hi pensa.Anton.

    ResponElimina
  5. El racó del pensament és el nostre univers particular i privat.

    Molt maco, molt.

    ResponElimina
  6. Xexu, sovint agraeixo les coses que em porten els records de els persones que ja no hi són. A vegades em culpo que no em vinguin més sovint encara, sense necessitar suports externs.

    Noves Flors, les teves paraules, boniques, em semblen una gran sort, mentre les llegeixo. M'alleugeren el cor.

    Kweilan, gràcies maca!

    Fanal blau, em fas somriure amb els raconets :)

    Anton, saber transmetre als petits tantes coses... és un repte per al qual mai no em sembla estar a punt del tot.

    Una abraçada, assumpta.

    ResponElimina
  7. M'agrada clicar la foto original sense haver quasi vist el dibuix i, després, tornar al teu blog i veure la teva visió :-))

    El poema és una preciositat perquè fa referència, no tan sols a la foto de Zel, no a tot el post sencer en que ella la va posar...

    ResponElimina
  8. Carme,necesito venir despacio y con calma a renovar mi ánimo con tu optimismo,la luz y el colorido,pero he estado liada ¿en qué...? No sé cómo se me va el tiempo de las manos,en cuanto me detengo a pensarlo ya es viernes...ahora recuerdo,estuve absorta con el aniversario de la muerte de mi madre que fue el 14 de Junio,hizo un año y aún tengo muy recientes los últimos momentos aunque no es que estuviera desanimada,ella ya no sufre y de seguir viva con sus 92 años ¡imagina!pero parece que he necesitado fijar cada momento para no olvidarla.Soy muy rara.
    Muchos besos.¿Cómo está tu nieto?

    ResponElimina
  9. Assumpta, gràcies, vaig passar tota una tarda de diumenge a ca la Zel, dibuixant i buscant... i després de mica en mica he anat parlant sobre els dibuixos.

    Tere, si has estado pensando en tu madre en estos dias que ha hecho un año que murió... has llegado al post adecuado. Compartimos así el recuerdo de ellas y el sentimiento que nos queda, quizá apacible "ya" en mi caso, pero siempre con esta rara intensidad a pesar de los años

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari