- Gemma, vés a comprar verdures al mercat!
La Gemma remugant, remugant, rebufant, rebufant...
- Per què sempre he de fer jo les coses que fan més mandra?
La mare, parlant tant clar com pot, mana:
- Abans d'una hora les vull veure comprades.
La Gemma es va preparar a pedalar de valent. Molt enfadada! Tan bé que estava ella bloguejant tota la tarda!
Quan va tornar del mercat, va aparcar davant la porta, va trucar...
La mare surt a rebre-la mentre la Gemma entra com un llamp, sense pensar que un trasto de dues rodes no s'aguanta sol.
La mare té un bon ensurt pensant que caurà tot per terra, però obre els ulls esbatanats: Com pot aguantar-se sense caure?
Te n'has sortit molt de bé.Encara no ho he provat. Ja sortirà. Quan un té ganes de fer les dificultats amollen. Tenia en el pensament quelcom semblant, hauré de variar. Obrirem la fonteta i a veure si raja. Bon diumenge. Anton.
ResponEliminaMàgia!
ResponEliminaEP! Se t'ha escapat una i rondinant. L'hauràs de modificar.
ResponEliminaPodria ser "remugant"? :)
ResponEliminao "rebufant" ?
ResponEliminabon text sense is i bon d"i"umenge!
Aquesta gent veig que et fa rondinar.
ResponEliminaJejeje, jo no sé com posar-m'hi, quan veig el dibuix no sé què dir!
ResponEliminaBonic i màgic, preciós i tendre.
I petons!
Molt bo el relat i molt difícil de fer.
ResponEliminaMira que sóc un desastre!
ResponEliminaPerò amb aportacions com les vostres... no cal matar-s'hi! Ja tinc el problema resolt.
Gràcies a tots.
Ja el tinc fet. N'hi ha un que té un patatús...Tot és difìcil, sobretot el desconegut.Anton.
ResponEliminaI bé... com s'aguanta, Carme? :-)))
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia perquè el llegeixo quan ja està modificat i, després, en veure els comentaris de que s'havia escapat una "i" no la veia per enlloc :-)
Està molt bé!! ;-))
:)
ResponEliminaAnton, segur que a tu no se t'escapa cap i... ja vinc cap allà a llegir-te.
ResponEliminaAssumpta... és que si explico com s'aguanta se'm tornarà a escapar una altra i, segur i millor ja ho deixo com està. La i era a "rondinant" que he substituït pels regalets que m'han fet Noves flors i Fanal blau.
Fanal blau, gràcies! :)
una historia magica i amb molt d´encant
ResponEliminaSi, millor que quedi aixís, amb aquesta petita intriga.. Molt bé Carme, i quants ajudants, no?
ResponEliminaPetonets, i bona setmana!
Bon relat! Reconec que aquest cop és difícil... Jo encara m'hi he de posar... A veure...
ResponEliminaN'hagués volgut una d'aquestes que se serven dretes.
ResponEliminaConfesso que quan anava a publicar el meu, he vist que també s'havia "escapat" una i per allà al mig. (com són tan poqueta cosa, aiissssss).
;)
Ep!
ResponEliminaQue no t'ho he dit. El trobo molt encertat. T'ha quedat perfecte amb la imatge de mostra!!!
;)
Ara que m'hi has fet fixar veig que és una bici amb un pedal només, que no té cavallet i que potser estigui recolzada a la paret que hi ha sota de l'armari...
ResponEliminaO potser s'aguanta per art de màgia com diuen per aquí, Sant Blogger obrà miracle a la Gemma blogaire que es podria dir Carme, oi? Hi hi hi...
:)
Sigui com sigui, molt bé, eh?
Ara estem flipant amb el monogràfic Zel que faràs després d'això, tu no ho saps encara, però també tenim podeeers, he he he...
:-)
;-)
Jorge, gràcies per la visita i el comentari. Benvingut al meu blog.
ResponEliminaANNA, M'ESTAN MALCRIANT... Em fan la feina i jo... m'hi apalanco!
Gràcies Ma-Poc!
assumpta, m'alegro que t'agradi... quina ràbia que s'escapi una i, per això!
I tant que sé que teniu poders! Molts poders, entre tots dos, un munt!