D'una foto de la Zel
Com un arbre que guarda el camp,
com un arbre que aguanta el vent,
que escampa bones llavors arreu
com un arbre fort que ens acompanya.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
M'agraden tots els teves dibuixes.. I arbres!! Que tinguis un bon dia!
ResponEliminam'encanta...el xipres es un arbre bonic
ResponEliminasaps que moltes cases de pages en tenen a la porta? diu que es per que sapiguesin que podien acollir a peregrins i viatgers. son senyal de hospitalitat tambe.
a mes...aqui a casa nostre ens guarden el sembrats de la tramuntana...que bona falta ens fa...jajajj
bon dia i bon cap de setmana!
Doncs mira, crec que és la primera vegada que et diré que m'agrada el dibuix però no els arbres...
ResponEliminaPotser perque els asocio amb els cementiris... i no m'agraden els cementiris. Jo crec que no haurien d'existir.
Quina llàstima haver asociat els xipresos amb els cementiris, però. Aquests arbres no en tenen pas cap culpa, però que hi vols fer.
Bon cap de setmana!
;-D
Aquest és especialment emotiu per mi... preciós i amb molta força!
ResponEliminaMolt macos aquets arbres,Carme.
ResponEliminaSempre m'han semblat que s'enfilen amunt .....per arrivar fins el cel.
Cert, son senyal de hospitalitat.
Bon estiu .
Salut! Nuria
Ohhh! A mi els arbres m'agraden força, tot i que on visc no n'hi hagi gaires...
ResponEliminaCom bé diu la Núria, un senyal de benvinguda i acolliment. Al tros del papa n'hi han`potser una centena, de plantats, donant ombra i vorejant el camí que porta a la caseta i resguardant del vent algun racó.
ResponEliminaI aquest tres xiprers...recordo ben bé el dia que els vaig fotografiar, t'han quedat preciosos... M'emociones!
ResponEliminaTienes un blog muy bonito.los dibujos son entrañables y muy significativos.
ResponEliminaun saludo.
els xiprers són senyals de benvinguda
ResponEliminaMerike, gràcies per passar a mirar dibuixos!
ResponEliminaSargantana, oi que sí? a mi també m'ho sembla de bonic!
Eli, jo vaig viure un temps, en un poble molt a prop de cementiri. M'hi devia acostumar i ja no m'afecta. No em molesta veure cementiris, ni cap xipré...
Cèlia, gràcies, una abraçada.
Núria, sempre he sentit a dir que són senyal d'hospitalitat... deu ser per això que m'agraden tant.
Ma-Poc, a mi m'agraden moooolt!
Trini, deu ser un lloc ben bonic, doncs!
Zel, petonets... :)
Sauce, bienvenida a mi blog, muchisimas gracias por tu visita y tu comentario, ya me pasaré también por tu casa. Un abrazo, bonita.
USD, doncs sí... tots sou molt benvinguts. ;)