Els préssecs de l'Anton Allargo la mà
fins el préssec avellutat.
M'omple d'olor.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
I quant el mosego m'omole de sabor.
ResponEliminaM'omple d'olor i de sabor... i, m'alegra la vista ;-)
ResponEliminaBé, just en ordre invers jajaja m'alegra la vista, m'omple d'olor i, finalment, de sabor.
Algun dia, entre les seves fotos i els teus dibuixos, clavaré mossegada a la pantalla :-))
Uf, ara me'n menjaria un! jaja un petonet
ResponEliminabeautiful work...I love it !
ResponEliminaEts més atrevida... Pero, què?si és perfecte... Voldria tenir-te prop per felicitar-te... Jo no sé si amb aquest aparell que tu domines, és pot alcançar millor.
ResponElimina.........
A mi, volen que prova l'oli, i em fa por. Anton.
mmm quin goig que fan!
ResponEliminaEntre les fotografies de l'Anton i els teus dibuixos acompanyats tots dos dels poemes... m'he tornat bogeta pels préssecs!
ResponEliminaHas aconseguit admirablement la sensació d'avellutats només amb els colors! Fantàstic!
ResponEliminaI tan de gust que vindria un préssec, ara :)
ResponEliminaStriper, que bons els préssecs!
ResponEliminaAssumpta, és que aquest Anton, amb les seves flors i fruites sempre em tempta.
Patrícia, i jo també! Un petonet.
Cornel, gràcies per la visita!
Anton, vaig fent... m'agrada i gaudeixo de fer anar el ratolí. A mi també em fa por el paper o la tela... el llapis, qualsevol cosa que no sigui el ratolí... em sento incapaç de fer-ho anar.
Khalina, gràcies!
Cèlia, tots bojos pels préssecs!
Gràcies, Noves Flors!
Ma-Poc, vinga va doncs allarga la mà!