Col·lecció de moments: Gronxador

divendres, 19 de juny del 2009

Gronxador

D'una foto d'Elur

Amb posat esllanguit gronxen i salten

les flors de colors.

Papallones de pètals

volen entre els dits.

Alliberades del ram

cadascuna pot volar al seu moment.

13 comentaris:

Eli19 de juny del 2009, a les 8:42
Ohhh!!! No sé quin és més bonic, si l'original o el teu!!!

Gronxador de moments viscuts!

;-D
ResponElimina
Respostes
Striper19 de juny del 2009, a les 8:44
Precios i boniv¡ca sensacio la de gronxar-se.
ResponElimina
Respostes
Jesús M. Tibau19 de juny del 2009, a les 8:46
flors gronxant-se al pas lent del temps
ResponElimina
Respostes
Cèlia19 de juny del 2009, a les 9:43
Esllanguides però volant com a papallones, que bonic!
ResponElimina
Respostes
fanal blau19 de juny del 2009, a les 12:31
i volant entre els dits!

Gronxant rialles!
ResponElimina
Respostes
Assumpta19 de juny del 2009, a les 15:01
Jejejeje vinc saltant des d'un altre blog d'aquests que tenen la mini-foto de les imatges dels blogs que segueixen... doncs tot i haver-ho vist tan petitó he reconegut ràpidament el gronxador de la Elur :-))

T'ha quedat preciós!!

Flors que saben volar, com si fossin papallones :-)
ResponElimina
Respostes
novesflors19 de juny del 2009, a les 15:45
Fins i tot les flors agraeixen la llibertat.
ResponElimina
Respostes
zel19 de juny del 2009, a les 20:32
Floretes gronxant-se, quin aire d'estiu i de bonança...al revés del món. Petons, estimada!
ResponElimina
Respostes
NeoPoeta19 de juny del 2009, a les 21:06
M'encanta la imatge de moltes flors o molts pètals volant... és la imatge que ma suscitat la teva poesia i es... genial.
ResponElimina
Respostes
robadestiu19 de juny del 2009, a les 23:19
oh, què xulo!, acostumada a aveure les flors sempre tan ben arrelades al terra, o immobilitzades en un gerro, sentir-les gronxar-se,alliberades i en moviment, transmet una sensació genial de llibertat!
ResponElimina
Respostes
rebaixes21 de juny del 2009, a les 9:19
Gronxar-se encara que sigui amb un balancí... Com gaudeixes eixes flors seguresd'elles com infans aue no veuen la por del tresvals de la caiguda. Anton.
ResponElimina
Respostes
Núr22 de juny del 2009, a les 9:18
Vaig veure la fotografia original i em va encantar! El dibuix t'ha quedat fantàstic, Carme! :D
ResponElimina
Respostes
merike22 de juny del 2009, a les 14:14
Molt maco el dibuix!
ResponElimina
Respostes

Afegeix un comentari

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)