La lluna m'ha acompanyat
molts més matins dels que em pensava que ho faria.
Els avions deixen l'estela rosada
a l'hora de la sortida del sol.
La lluna és l'única en tot el cel
que no s'ha tenyit de color rosa.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
LinkWithin
Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.
obra de Col·lecció de moments 2 està subjecta a una llicència de Reconeixement-Sense obres derivades 2.5 Espanya de Creative Commons
Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007
Regal de l'Anton.
Gràcies
Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010
Joc de El gabinet del Doctor Caligari
És una bona hora per acomiadar-se de la nit i començar el dia amb una passejada sota un cel tenyit de rosa i una lluna, encara, ben dibuixada.
ResponEliminaBons matins!
que bonic tot plegat! m'hauré de llevar aquesta hora..quins colors..
ResponEliminaBon dia matinera! Estar acompanyada del sol i la lluna és màgic! I l'estela rosada, malgrat que sigui per un avió, tenyeix d'una gran bellesa el cel... Començar el dia amb poesia!
ResponEliminaDe veritat els avions deixen estela rosada pel matí? :-)
ResponEliminaUn dia m'hauré de llevar a la sortida del sol, que ho vull veure!! :-)
ara ja tinc un altre bon motiu per intentar llevar-me a l'hora!!! veure aquests avions amb estela rosa.
ResponElimina(l'altre, el sou de final de mes)
La lluna sempre m'agrada. Veure-la de nit és una preciositat, però de matí té un encant especial, com si fos una sorpresa que ens diu bon dia quan ens la trobem de cara mentre anem a treballar.
ResponEliminaQue no hi falti la lluna mai. Tampoc els avions que mos permeten conèixer mons nous ;)
ResponEliminaQuan surt el sol és un moment màgic que no em canso de veure
ResponEliminaTot i que en un discret segon pla, deu ser que la Lluna no es volia perdre l'espectacle del Bon dia.
ResponEliminaÉs una hora maca, llàstima que mica en mica, casa dia és més nit i menys de dia... fins que doni el tomb. Bon dia, maca, volia dir, bona nit...
ResponEliminaLolita, veure llevar-se el dia m'agrada molt!
Si surto sola, vaig llegint la poesia del dia, si surto acompanyada... xerrant, xerrant me la perdo. :)
Veritat, Assumpta! No crec que me l'hagin posat expressament per a mi! Això era divendres i van passar dos avions a distàncies diferents.
rits, a veure si els pesques!
Noves flors, tens raó, i em sorprèn a mi també. Com si no me l'esperés.
Caterina, fins i tot vistos des de terra!
És molt bonic, Mireia!
Rafel, crec que se n'ha fet addicta, cada dia la veig! :)
La lluna, sempre tan màgica, per ser ella mateixa més del que ens pensem.
ResponEliminaMentrestant, seguim el culte del sol, però sense oblidar-nos d'ella...
d.
Sortir a la terrasseta, respirar la fresca, sentir-la a la cara i omplir els ulls de la vida que comença... és el meu esmorzar de naturalesa diari.
ResponEliminaM'agrada aquesta franja del dia. Sentir com la llum es desperta, a poc a poc i, de vegades, veure que la llum de la nit ha carregat bé les bateries de la lluma. A les meves contrades, acostuma a haver-hi cortines de boira que es van obrint com si fos el teló d'u escenari on s'hi representa una espectacular obra.
ResponEliminaBon dia, Carme!
Forma part dels colors típics de l'època, cada estació té els seus colors que van canviant mica en mica. És maco fer aquest seguiment.
ResponEliminaDoncs seria maco que ho fessin expressament per a tu ;-))
ResponElimina(Per cert, avui no he aconseguit llevar-me a la sortida del sol... i ho veig difícil perquè crec que el sol surt per un lloc on jo no el puc veure... així que no sé si igualment podria jo veure esteles rosades... però bé, tot és intentar-ho)
La feinada de la TBfC (i la de la feina, que no és poca), he estat uns dies absents. Recupero a poc a poc la normalitat, i veig que la Lluna s'ha apoderat del teu blog, Carme :)
ResponElimina