No apareixeràs
enmig del turment
d'aquest desert
de silencis de sorra
que es belluguen com dunes
empentades pel vent
canviant el paisatge
de la meva ment.
No apareixeràs
i serà una altra vida,
la que em durà al límits
desconeguts i balbs
en horitzons ocults
per la meva ceguesa
que tornaran de nou
en el meu caminar.
No buscaré l'oblit
que veig tan impossible
que voldria o potser
que no voldria mai.
Et guardaré només
entre llums de capvespre.
I la nit quan vindrà
portarà un somni nou.
Somnis per estrenar.
De vegades convé renovar els somnis, encara que els antics, d'alguna manera, sempre perviuen.
ResponElimina"et guardaré només
ResponEliminaentre llums de capvespre"
i somnis per estrenar. I tant!!!
Les absències es projecten en el pensament i agafen noves formes en els somnis que encara no s'han fet realitat.
ResponEliminaEndavant, passeu, entreu a casa. Vull conèixer aquest somnis per estrenar.
ResponEliminaI segur que sortirà una nova lluna en aquest somni, una lluna fent l'ullet de complicitat...
ResponEliminaQue bonic, Carme...
ResponEliminaSomnis per estrenar... M'agrada!
...i recordar el somnis
ResponEliminaa peu descals... Anton.
Un poema per guardar i rellegir.
ResponEliminaUn petó, Carme!
En sap un grapat aquest home d'escriure. Molt, en sap molt. Les veritats s'han de saber dir.
ResponEliminaÉs realment preciós, igual, idèntic que a un somni per estrenar.
Felicitats, Carme i a tots el que heu escrit el que heu escrit. M'he quedat meravellada de molts i moltes. Molts m'han emocionat.
I la meva enhorabona, DEo, per escriure aquesta preciositat.
Moltes gràcies a tots, pels vostres comentaris... M'alegro que us agradi.
ResponEliminaAnna, aquest poema és meu... però m'alegro que t'agradi encara que et pensis que era del deo... jo només el seguia...
Una més! Avui no paro...
ResponEliminaJajajaaaaaaaaaaaaaaaa!