dijous, 15 de desembre del 2011

M'amago en el bosc


M'amago en el bosc,  com s'amaga  la casa. Mimetitzant  colors i disfressant-me  d'ombra.  Que  el món no em vegi. Em quedo  en un  llarg silenci  per deixar  que  creixin tots  aquells  mots que necessitem per ser.   Després  dels  mots,  deixarem que ens  enlluerni la vida.  Fascinats  per  la claror  als  ulls,  la seguirem  hipnotitzats  pel seu somriure.

28 comentaris:

  1. m'agrada aquest recer que has inventat Carme...
    Crec que m'hi quedaré uns dies i escoltaré els silencis que s'hi amaguen i, sense deixar de somriure, em deixaré enlluernar pels mots i la vida...
    ;)

    ResponElimina
  2. Aquesta casa bonica en un entorn tan natural... fantàstic viure en un lloc així!

    ResponElimina
  3. Hi ha llocs que atrauen i ve de gust confondre-s´hi i mimetitzar-los. Dins d´un bosc sovint em passa el mateix que a aquesta casa.

    ResponElimina
  4. Si t'amagues per pintar coses tan boniques, benvingut sigui l'amagatall!

    ResponElimina
  5. Puc? M'amago amb tu ara mateix!
    Ja em diràs on ets... començo a buscar-te...

    ResponElimina
  6. Jo de vegades també tinc ganes d'amagar-me del món, i espiar-lo per un ull de bou... veure com passen les coses i no formar-ne part. Només de vegades, eh!

    ResponElimina
  7. Bonic escrit amb dibuix a la seva altura. M'agrada.

    ResponElimina
  8. Amagat dins del bosc
    d'saquest arbriu propi
    els nostres Jo
    intenten confondre
    al advenedis que mira
    sense entendre
    quant valor s'hi amaga.
    ............. Anton.

    ResponElimina
  9. Amén.
    Que així siga.
    Els que no tenim un bosc a prop ens amagarem en el nostre bosc-recer interior.
    Molt bell tot plegat, mots i dibuix.

    ResponElimina
  10. Doncs si que t'amagues bé, tu! Que jo ja fa estona que estic mirant la pintura i encara no t'hi he trobat haha

    Molt xula! M'agraden molts els colors verds.

    ResponElimina
  11. mar, bonica, no ens hem de deixar perdre moments d'enlluernament a la vida, sovint són els més bonics, encara que no hi puguem veure prou clar. Una abraçada.

    Gràcies, Núria!

    Gràcies a tu també, Jp!

    Ferran, no és casa meva, però l'entorn sí que és el meu. I realment és bonic viure al bosc.

    País secret, m'alegro que t'hi identifiquis. És bonic compartir sensacions.

    XeXu, m'alegro molt que t'agradi, el dibuix!

    I tant que sí Anna, que pots, és un bosc prou acollidor!

    Gràcies, Jordi!

    Yáiza, no hi ha cap mal en amagar-se, sempre que sigui una estoneta i sortim de nou! :)

    Gràcies M Antònia!

    Moltíssimes gràcies, Anton!

    Una abraçada agraïda, Noves Flors!

    Marcel, m'has fet riure... no m'hi trobaràs no, estic molt ben amagada rere els pinzells! Gràcies, maco!

    ResponElimina
  12. Carme... m'agraden tant els teus dibuixos!! Són fets per una persona que gaudeix fent-los... m'hi jugaria el que fos a que no t'estresses gens quan pintes... al contrari, jo crec que hi transmets uns instants de calma, de distracció tranquil·la, de pau... i això és el que em diuen els teus quadres quan els miro :-))

    ResponElimina
  13. Assumpta, sí que gaudeixo fent-los. Saps? Sento que no m'hi jugo res... no tinc cap compromís amb ningú. Sé que en vaig aprenent mica en mica i si surt alguna cosa, doncs molt bé i si no surt també. Són moments tranquils. A vegades penso que he canviat les paraules que tant m'agradava de buscar per explicar-me pels dibuixos. I crec que dibuixar és menys intens però també més reposat que escriure.

    rits, vine cap aquí! i tant que hi caps!

    ResponElimina
  14. Cada nit, abans de anar dormir tafanejo al teu blog. I cada nit vaig a dormir amb un somriure.
    Son tan relaxants els deus dibuixos i les teves paraules!
    Gracies per aquesta rialleta diària.
    I Bona nit!

    ResponElimina
  15. Gràcies doncs per explicar-me el somriure i poder compartir-lo amb tu, Glòria!

    ResponElimina
  16. No se m'actualitza el blog!
    Clar que aquí mai s'arriba tard...
    A mi també m'hipnotitza!
    Un petó, bonica!

    ResponElimina
  17. Jo no sé si és menys intens... a mi, que tant em costa la poesia, els teus dibuixos em parlen... m'agraden moltíssim! :-))

    ResponElimina
  18. Et busco en el bosc on t'amagues, al mateix temps que cerco els mots no inventats per poder expresar el que encara no s'ha dit.
    T'ha quedat preciosa la teva percepció de invisibilitat.

    ResponElimina
  19. Jo també m'hi amagaria darrere la porta d'aquesta casa, o endinsant-me al bosc de les teves paraules ....un tresor Carme un pur tresor!

    ResponElimina
  20. Tens raó, fanal blau, aquí mai no s'arriba tard. Fallen les actualitzacions de blogger. Fa dies. No totes, però algunes.

    Assumpta, com a vivència interior, per ami és menys intens. Però això és molt personal de cadascú. per un altre pot ser al revés. Gràcies per tornar sempre!

    Gràcies, Pilar, estic segura que els mots que encara no s'han dit, els hem de buscar entre tots i en companyia. Per tant t'agraeixo molt aquesta teva presència a la qual no em voldria fer mai invisible. Un petó ben gros.

    Moltíssimes gràcies, Elfree. Una abraçada per tu. Cuida't molt!

    ResponElimina
  21. Que bonic! Però compte no t'amaguis tant que a veure si no et trobarem!

    ResponElimina
  22. Sempre acabo tornant de qualsevol amagatall, porquet! Gràcies, maco!

    ResponElimina
  23. Carme, tampoc cal amagar-se, perquè si t'endinses bosc amunt, segurament trobaràs alguna clariana des on poder contemplar el blau del cel...
    Petons,
    M. Roser

    ResponElimina
  24. M Roser, a vegades m'agradaria amagar-me. Buscar silencis i pau.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari