dimecres, 18 de juliol del 2012

El planeta de les 3 estrelles - 7

El sol vermell  cada cop era  més  fosc.

El sol  groc  cada  cop  més  amagat.

El sol blau  cada  cop  més  present  i més  gros.

Trobàvem  a faltar  els  dos  sols,  és  ben cert,  però  el  solet  blau ens  acompanyava  i això  encara  era  molt.

Un  somriure  cada  dia  quan el vèiem arribar  al matí, un  somriure  cada  nit  quan ens  guinyava  l'ullet  abans  de pondre's,  per  explicar-nos  que  tornaria.

No estàvem acostumats  a les  nits  gaire  llargues,  però  no estaven tant  malament. Podíem veure  els estels.

31 comentaris:

  1. Què contenta estic que el solet blau hi fos i més gros...l´esperança que mai es perdi!!

    Bona tarda, nina!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El solet blau dóna confiança, jove com és!

      Bona tarda, bonica... he sentit pel barri que estàs lesionada? Cuida't molt lluneta, no fos cas que patint i patint per aquests sols, ens quedéssim a més a més amb una lluna en baixa forma.

      Petonassos!!!

      Elimina
    2. Malferida, però segueixo per aquí, Carme.
      Això passa per jugar, si és que sóc com una nena petita!! ;)

      Gràcies i bona nit!
      Bessets suaus!!

      Elimina
  2. sort en tenim del sol blau, ens permet unes nits llargues d'estiu....memorables! ja hi haurà temps pel sol groc i pel vermell..
    quin dibuix més preciós! ja m'ho havia dit la meva cosina lagarto que pintaves tan bé..ah! records de ma cosina, hores d'ara deu estar tombada a la bartola, quines penques...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ah! tu ets la cosina "pija" de la lolita? he, he, he... ;)

      Bé... ho dic per això de la marca... :)

      Benvinguda madame lacoste!!! Un bisou!!!

      Elimina
  3. Les nits sempre se m'han fet curtes. Els dies, a vegades, mai no s'acabaven, alguns dies interminables també estaven bé. És, però a les nits, quan he estat capaç de vure sols solitaris i acompanyats de tots colors, molts de blaus :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara que ho dius, jo també n'he vist de sols blaus a la nit! Llàstima que no hi siguin cada nit, potser s'han de repartir i han de brillar una mica per tothom.

      Gràcies Miquel el teu comentari m'agrada molt.

      Elimina
  4. A mi m'agraden els dies llargs, però això no lleva que arribada la nit em meravellen els sols blaus. Els sols blaus li lleven obscuritat, llavors no hi ha tenebra.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els dies llargs són bonics, però aquí al planeta dels tres sols, quan tots tres funcionen no hi ha nit, tot just una mica de minvada de llum com un capvespre que torna a remuntar de seguida!

      Elimina
  5. Estimada Carme, és una cosa tant bella, tant delicada, tan forta, tant fràgil, és com una onada d'aire fresc en un dia calorós com avui.
    Gràcies per ser-hi, gràcies per pintar, gràcies per somriure, gràcies pels teus poemes. No sé exactament perquè, però em recordes al Petit Princep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Carles, em deixes que no sé què dir. Gràcies! Vaig inventant aquesta història sense saber on vull arribar, em deixo portar per la primera idea que em ve´ o pel que em diu el cor. Hi ha moments que penso que és una història inconsistent i altres moments que em ve de gust seguir ... i segueixo. Gràcies a tu per les teves paraules!

      Elimina
  6. Ostres, estava pensant en com es pot anar desenvolupant el conte (recordem que cada sol tenia les seves propietats diferents...) i, en llegir el comentari d'en CARLES CASANOVAS, l'he trobat tan maco que m'hi afegeixo i... segueixo pensant en la possible evolució d'aquesta història :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Assumpta, us llegeixo i penso que m'he ficat, jo mateixa en un bon embolic... a veure com me'n surto d'aquesta història! :) Gràcies! :-))

      Elimina
  7. O sigui, que el sol vermell i el groc es van apagant per donar pas al sol blau , jove i amb empenta, que ara és el protagonista...Trobo que és tota una metàfora de la vida!
    De vegades va bé ficar-se en petits embolics, mentre penses com te'n surts, se'n van les cabòries...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. ... pel que fa als sols... de moment així ho sembla...

      i pel que fa als petits embolics, ara ja hi estic ficada! :)

      per què M Roser, de tant ent ant no es pot deixar comentaris al teu blog? com si estiguessin desactivats?

      Una abraçada

      Elimina
  8. el que més compte amb tot és sempre la supervivència, tant de bo ho entenguin així i no facin competència per ser el més poderós.

    ResponElimina
  9. si es veuen els estels rai...
    ens hi sentarem..jejejejjeje

    ResponElimina
  10. No se si pinta gaire bé això del sol vermell i del sol groc.
    Confiem que el sol blau tingui prou força per anar aguantant...encara que veiem les estrelles;)
    Petonets!

    ResponElimina
  11. Estaré atenta a la sortida del sol blau de la nit...Segur que en gaudeixu de les seves converses amb els estels. Preciosa fantasia.

    ResponElimina
  12. Aquest sol blau m'ha canviat la vida. Ara el mar és groc, el cel vermell i tu tens els ulls de color de rosa ... que l'amor s'hi posa.

    Bona nit Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ostres!!! Quin canvi, Pere!

      Ets un poeta... sempre dius coses boniques!

      Bon dia, Pere!

      Elimina
  13. Jo no la trobo pas inconsistent, ans al contrari! Que el sol blau ens acompanyi, que de nit és bonic veure brillar els estels. Petonets matiners :)

    ResponElimina
  14. M'agrada aquest planeta i m'agraden aquests dos sols de colors , de color blaugrana! veig que la cosina de la lolita lagarto sovinteja per on sovintejava ella ...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Elfree, gràcies!

      Que divertida és la lolita, oi? les dues lolites, volia dir la normal i la pija... ahir em va fer partir de riure.

      Elimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari