dijous, 30 d’agost del 2012

Els plàtans gegants de Ceret


La  llibreta  de les  tapes  de  camamilla  ja ha arribat a la meitat.  He  aprofitat  per  a fer un dibuix  de dues pàgines,  amb  retoladors.  Aquests  plàtans  dels  carrers  de  Ceret,  em tenen el cor  robat,  són  absolutament  gegants  i  tot  és  veu petit  al seu  costat:  cases,  cotxes,  persones...



Gegants,  ells,  ens  donen la mesura
de nosaltres:  de tu  i de mi.
Petits,  minúsculs,  
perduts en un món  ens  ignora.

37 comentaris:

  1. per mi Ceret te quasi tant encant com colliure
    es viatjar en el temps

    sempre que hi he estat era mercat..soc de dissabtes jo..jejeje

    petons trempada !

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo hi vaig de tant en tant, pràcticament un cop a l'any, a vegades en dissabte i a vegades no... però d'encant en té i moltíssim! Si em permets, per a mi, (a hores d'ara que Colliure és tot ell una botiga turística) encara en té més d'encant. Én ben autèntic!

      petons, preciosa!

      Elimina
  2. M'encanta la teva versiò dels plataners. Sí que som petits al costat.d'ells. Petonets, Carme.

    ResponElimina
  3. Aquests dies jo estic que no paro amb els retoladors i els mandales i és MOLT difícil pintar amb retoladors... crec que ja ho vaig dir l'altre dia, però és igual, em repeteixo hehehe... És que no admeten gradació ni difuminació ni res... tu pintes i allí queda, amb la mateixa intensitat... per tant, té molt de mèrit aquest dibuix :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Encara tinc les mandales per pintar, he imprès les tres guanyadores!

      Gràcies, Assumpta!

      Elimina
  4. No he estat a Ceret, quin carrer més bonic. Els plataners donen ombra i aixopluc. Només es veu un plataner recte, curiós.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ceret és molt agradable i té el seu encant. Per a mi, una de les coses més espectaculars que té són els plàtans i no només en aquest carrer, els de la rambla potser encara són més grans (i això que la rambleta és petita) Alguns no els abraces ni amb tres persones (ho vam provar) i no faltava poc, no, ens va quedar el dubte de si amb quatre l'agafaríem!

      Elimina
  5. No hi he estat mai, però em fas venir ganes. Realment hi ha aspectes del paisatge que ens recorden que som petits, encara que ens anem fent grans!!!
    Bon dia Carme!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. És bonic, Dafne, segur que t'agradaria!!! Bona tarda, Dafne!

      Elimina
  6. Que majestuosos aquests plàtans, no m'estranya que t'hagin robat el cor, Carme. La teva interpretació m'agrada pels colors vius i senzills que fas servir, i sobretot per l'únic cotxe que hi has posat, de color blau cel. Som personetes que es belluguen per un món molt gran, ui tant!! Bon dia!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Som personetes petites... molt petites i molt poca cosa! Bona tarda, preciosa!

      Elimina
  7. Vaig estar a Ceret fa uns 3 o 4 anys i en crec recordar-ne una petita galeria d'art, acollidora. Un petó, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, hi ha un museu petit, però que està molt bé i sempre fan exposicions temporals que valen la pena i nosaltres hi anem cada estiu.

      Elimina
  8. Molts anys tenen aquests arbres, i molts cotxets i personetes han vist passar vora els seus peus.

    ResponElimina
  9. Gegantins posen ombra a nostra petitesa... La ment pot sobrepasar-los la seva magestuositat quan els alava... Anton.

    ResponElimina
  10. m'agraden molt aquest plàtans gegants!!!! els de veritat i els de veritat pintada!

    ResponElimina
  11. Fa quinze dies vaig passejar sota aquests arbres gegantins, em van impressionar...ja no els recordava, feia molt de temps que no passejava per Ceret.

    Vaig tenir una estranya sensació que em passa quan sóc en determinats indrets de França: és com si allà el temps s´hagués aturat, com si res és mogués, ni les cases, ni els arbres, ni les cares de la gent.Ara veig que la Sargantana també parla del temps...

    Quantes coses no hauran vist aquests arbres!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs jo hi vaig ser dos cops: el primer dissabte d'agost i el divendres de fa.... 15 dies!!!! Per poc que no ens trobem pel carrer... he, he, he...

      Potser sí que tens raó... fa anys que hi vaig i es conserva tot molt igual. No sé si se'ls ha parat el temps o és que saben conservar molt bé les coses.

      A mi em veuen cada estiu, al menys un dia, aquest dos! :)

      Elimina
  12. Són impresionants!
    Sembla que vulguin arribar al cel! M'agraden! plens de força i vida!
    "El món es nostre!!!" (diuen) :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, sí, sí... que el món sigui seu! :) i que no els tallin mai... a vegades em fan patir, perquè els carrers són estrets i els espais petits per ells, però espero que no els tallin mai.

      Elimina
  13. Hola Carme, encara tinc pendent d'anar a Ceret, no conec aquest indret, diuen que és molt maco, fou estada de mols pintors... M'agrada el teu dibuix i text, com sempre m'ho semblen. Petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Gemma, sí, és molt agradable, molt!

      Petonassos, bonica!

      Elimina
  14. Conec aquest carrer i els seus voltants, val la pena visitar el Museu d'Art Modern.
    Ceret és l'únic poble que celebra curses de braus amb una cobla que toca Els Segadors i la Santa Espina amb tot el públic dret i aplaudint.

    Bon dia Carme :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cada any repeteixo Ceret i repeteixo Museu d'Art Modern, sempre hi ha exposicions temporals maques, a part del fons del Museu.

      Les curses de braus no les he vist mai... :)

      Bona tarda i bon cap de setmana, Pere!

      Elimina
  15. No hi estat mai i m'agradaria no poder-ho dir gaire temps més. Però qui habitualment em porta en cotxe es perd cada vegada més per les carreteres... Quins arbres! És fantàstic trobar-se de tant en tant amb alguna cosa que posi en evidència la nostra petitesa, sempre que aquesta serveixi per prendre consciència que podem ser alhora molt grans.
    Ben tornada a casa, bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Galionar, la petitesa es fa evident... que podem ser alhora molt grans no ho sé pas, cada cop ho dubto més! ;) Moltíssimes gràcies, guapa!!!

      Elimina
  16. Realment, al costat d'aquesta magnificència, som com petites formiguetes...Sort que estan ben arrelats a la terra i no hi ha perill de que ens trepitgin...
    Veig que aquesta vegada t'has pres una llicencia acolorida, m'agrada.
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies...

      No, no, de trepitjar-nos no ens trepitjaran pas... però ocupen gairebé tot l'espai de la vorera, això sí! :)

      Elimina
  17. Ara comprenc que he d'anar a Ceret. No coneixia l'existència d'aquests gegants!
    B7s

    ResponElimina
    Respostes
    1. A tu especialment, que t'agraden els arbres i les plantes, t'han d'encantar.

      Una abraçada.

      Elimina
  18. Ah! I que romàntica la lluna de la Iruna :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Sí, molt romàntica i jo que no tinc "arreglo" de seguida a dibuixar-la! :)

      Elimina
  19. És una meravella els seus carrers i rambla amb els enormes plàtans,em voldria exiliaren Ceret,un somni que segurament mai serà possible.N'estic enamorat

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Protected by Copyscape Plagiarism Scanner

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari