D'una fotografia de Joan Calsapeu-Layret trobada a Generació
Si fossis una casa, series una casa de poble, d'aspecte amable i rialler. Se t'escapa sovint el riure per sota el nas, com un senyal d'identitat. Just a la planta baixa, només arribar, una bona porta et protegeix, per poder obrir-la o tancar-la segons la necessitat del moment. I unes reixes a la finestra, per evitar les sorpreses desagradables i intrusions no desitjades. Però en entrar dins, tot es torna transparència. Una estança tan agradable que fa de bon quedar-s'hi. Un sol àmbit, on no hi ha res a amagar. El pis de dalt, no tan fàcilment accessible, només pels privilegiats que hi són acceptats. Qui hi entra no en sortiria mai. I qui es queda fora, s'aboca a distància i delicadament com una ombra sobre la teva pell.
Una casa com les que, crec de forma optimista, n'hi ha moltes en aquest nostre país. Això no és una casa, que és una llar.
ResponEliminaDoncs sí! Jo també crec que n'hi ha moltes en aquest nostre país! :D potxonets, porquet!
EliminaQuina 'casa' més acollidora!
ResponEliminaVinc per quedar-m'hi... s'hi està tan bé!
Petonets bonica!
Tota teva, mar! :D petonets!
EliminaUna casa en la que ve de gust viure-hi, i per tant una persona que ve de gust conèixer a fons.
ResponElimina:) Ve de gust!
Eliminacom imaginem els espais i com els ocupem diuen de nosaltres...
ResponEliminaexcel·lent dibuix!
(m'ha agradat cola-borar-hi)
salut
Moltes gràcies, Joan! Continuarà... la col·laboració!
Elimina... i sense hipoteques.
ResponElimina:) he, he, he... no n'estiguis tant segur!
EliminaUna amable incitació al confort i a la serenitat, amb la delicada creació de la pintura.
ResponEliminaAra bé, sembla que ets rica en Simenons: si en prens algun del prestatge i t'endinses en els climes que ofereix aquest escriptor, no tinguis por de la tragedia ni de la violència, que aquestes no són novel·les americanes de carrer.
Estic segura que pintaries algun d'aquests climes, sobretot els de les barcasses dels canals del nord, o el del carrer on viu Maigret, Boulevard Richard Lenoir. O... ¿per què no ho proves? ¿Has vist les barques vivenda del Regent's Canal, a Londres, o les del Sena, o les d'Amsterdam? Amb les seves torretes florides, la bicicleta, els llibres que es veuen a través dels vidres...
Petons. Olga X
Ho provaré, ho provaré... He vist les de Sena fa relativament poc, i me les vaig mirar i remirar especialment... les de Londres, les de Amsterdam em queden més llunyanes, però també les he vist!
EliminaPetons, Olgha i gràcies!
Crec que si fosses una casa sempre estaria plena a vessar de gent :):):)
ResponEliminaSi fos jo... encara em semblaria poc (ser plena a vessar) :D
EliminaI tu, si fossis una casa, hi entraria ben sovint per aprendre i amarar-me de cultura en ,majúscules!
Més enllà de la construcció, quan pots entrar, profundament, i sentir l'ànima d'aquesta llar, és quan t'hi quedes atrapat, i hi romans per sempre.
ResponEliminaPer les cases, però sobretot per la gent que ens permet sentir-nos-hi tan ben acollits.
Hi ha ànimes que atrapen!
EliminaLa casa és el cel d'aquest món, em deia la meva iaia. La teva ja és la glòria, Carme!
ResponEliminaEn llegir la paraula cel, m'has fet sentir com un àngel caigut! Quines bestieses que dic, no em facis gaire cas... Petonassos, nina!
EliminaPer molts anys, àngel terrestre!!
EliminaLa llar el fem nosaltres, i en aquesta on escric si està molt bé.
ResponEliminaPER MOLTS D´ANYS, PRECIOSA!!
Bessets i aferradetes a dojo!
Moltes gràcies, preciosa, M'ha fet ilu trobar aquest a felicitació sorpresa! Petonassos i abraçades...
EliminaEstà clar que si fossis una casa, aquesta no podria ser més acollidora. :-)
ResponEliminaFeliç aniversari, Carme. Una abraçada ben forta i un parell de petons ben grossos.
Moltes gràcies, Mc! Una abraçada de tornada!!!
EliminaUna invitació a entrar-hi
ResponEliminasense por a resultar un estrany
en casa aliena
això en el cas
que hi hagi cases d'algú
salut i peles
Salut i peles, Gregori! :) Moltes gràcies per la teva aportació!
Eliminasi fossis una casa.. col.leccionaries moments i els compartiries amb nosaltres.. i tots voldríem tenir el privilegi de pujar-hi, al pis de dalt..
ResponEliminamoltes felicitats Carmeta!!
que facis tants anys com dibuixos..:)
petonakus!
Moltes gràcies, lolita!!!! m'encantaria compartir-los i que per descomptat pugessis al pis de dalt! Petonassos!
EliminaPos hala, jo m'afegeixo també... MOLTS ANYS, NOIA!
ResponEliminaQue passis un gran dia!!!
abraçadeta i un munt de somriures
Gràcies, Joana! Molts de somriures per a tu!
EliminaMoooltes Felicitaaats!!!
ResponEliminaMoltes gràcies, jo mateixa!!!
Eliminaaixò de no sortir mai.....fa com una mica de por no? Si més no a veure l'estelada
ResponEliminaTot plegat només és metàfora... qui voldria sortir del cor d'una persona que estima? metàfora pura...
EliminaBé, aquest blog també ho és, com una casa immensa i acollidora, on per molta gent que hi entri sempre hi ha un raconet per a tothom... Tots hi col·leccionem moments deliciosos, a la teva llar virtual, i sempre en som rebuts amb els braços oberts i un gran somriure. I com que avui la mestressa d'aquesta casa celebra l'aniversari, li desitjo per molts anys amb tot el cor i li ofereixo unes quantes desenes d'abraçades i petons.
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Galionar, moltes, moltes... desenes d'abraçades que t'agraeixo molt i molt i m'acompanyen.
EliminaFELICITATS, CARME, PER MOLTS ANYS!
ResponEliminaUna casa que sembla molt viscuda i acollidora. Com ha de ser una llar.
Moltes gràcies, Glòria!!! Abraçades!
EliminaDoncs si fossim una casa, aquesta porta que ens protegeix, la veritat és que sempre estaria oberta. A tothom qui ens volgués conéixer i compartir una bona estona.
ResponEliminaMoooooltes felicitats!!!! un petó ben gran, i moltes gràcies per la teva casa, on s'hi està ben a gust!
Mooooltes gràcies, rits! Espero que continuis venint, bonica!
EliminaEts una persona/casa/llar acollidora...Tens aquests do, de saber viure-la, tenir-ne cura, fer-la acollidora i compartir-la.
ResponEliminaAixí que...estimada...per molts i molts anys!
Moltes gràcies, fanalet!!! Una abraçada i que per molts anys puguem compartir munts de coses.
EliminaCARME!!! MOLTÍSSIMES FELICITATS!!
ResponEliminaPER MOLTS ANYS!! Té, mira que ja sé que això sempre et ve de gust ;-)))
Mmmmmmmmm.... ara m'has fet recordar el meu pare que a aquestes hores, com ara, les 12 de la nit... algun dia de cop deia: Sabeu què em vindria de gust, ara? I tots contestàvem a cor: Xocolata desfeta!!!! I sí sempre l'encertàvem. A vegades la fèiem i a vegades no, depenia de la son i de les ganes.
EliminaO sigui que en la tradició familiar aquesta és una bona hora. Saps què em vindria de gust, ara? la teva xocolata desfeta!!!! Gràcies, preciosa, gràcies, per ser-hi i per acompanyar-me sempre i una abraçada gegant com l'estelada lluminosa de Reus!
Ai, què maco el teu record! ;-)))
EliminaTu series com l'estel de la catosfera hehehe ;-)))
:D El meu pare era un gran fabricant de records, perquè tenia sempre un punt d'excessiu en moltes coses (com ara aquest) ... sabia inventar moments que recordem per sempre. :) I sempre penso que el recordem massa poc i mereixia recordar-lo molt.
EliminaGràcies, Assumpta!
Carme, si jo fos una casa, m'agradaria ser com aquesta, una casa de poble d'aspecte amable i rialler...m'agrada molt la descripció!
ResponEliminaÉs el teu aniversari? Doncs moltes felicitats, que per molts anys puguis expressar les teves qualitats artístiques i les puguem compartir tots plegats.
Petonets.
Sí, M Roser és el meu aniversari... Gràcies! Una abraçada!
EliminaM'alegro d'haver entrat a aquesta casa acollidora i transparent i plena de dibuixos... Moltes felicitats!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies, Gemma, jo també m'alegro molt que hi siguis!!!
EliminaMoltes felicitats Carme!! Per molts anys!
ResponEliminaTrobo bonic descriure persones comparant-les amb objectes, et dóna altres visions
Gràcies Khalina!
EliminaCarme, caram, que jo no controlo això dels aniversaris i resulta que ahir vas fer anyets! Per molts anys, guapíssima!!!! Una abraçada i un potxó gegant!
ResponEliminaMés que anyets, anyassos, vaig fer, porquet!!! :DDD
EliminaMoltes gràcies, i un bon potxó de tornada!
La humanització de les façanes em recorden les cares que col·lecciona en Tibau. La que tu ens mostres, però, no es queda al davant, sinó que s'hi adentra en el paisatge, la qual cosa és un risc.
ResponEliminaAhir vas fer anys? FELICITATS!!!
Sí, Pilar ahir vaig fer anys! Gràcies per la felicitació!
EliminaUn risc, sí, tens raó, un gran risc, però qui no s'arrisca no pisca, noieta! :D