dissabte, 26 de gener de 2013

Edificis en blau


D'una foto de Joan Calsapeu-Layret,  del seu blog Generació

He  pintat  de blau  totes  les  parets  i les  finestres, 
perquè  no t'adonis gaire que només  ens queda  una escletxa de cel.

37 comentaris:

  1. Però el cel sempre hi és, només cal mirar cap amunt!

    ResponElimina
    Respostes
    1. No et pensis, XeXu, si els edificis són gaire alts, només en veiem un retallet! :)

      Elimina
  2. Una escletxa de cel, l'únic que cerquen les persones romàntiques.
    M'agrada molt aquest poema!

    ResponElimina
  3. m'agrada molt el color blau! un dibuix molt ben acompanyat dels mots!

    ResponElimina
  4. En veure el teu dibuix, lo primer que m'ha vingut al cap és "Què bé s'hi deu estar... no deu fer ni fred ni calor!" I no sé perquè he tingut aquesta sensació, però és així :-))

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara, m'has fet somriure, perquè jo avui mateix he utilitzat aquesta frase de ni fred ni calor, però no parlava del dibuix. Deu ser la sensació del dia. Gràcies, Assumpta!

      Elimina
  5. Si no veiem el cel cal sortir a buscal-lo, que és preciós fins i tot quan està núvol

    ResponElimina
  6. Tot i ser només una escletxa, el blau cel és sempre infinit... i el teu poema, avui, és ben bé així...

    Un somriure, ben gran... pintat de blauet, és clar.

    ResponElimina
  7. I si tanques els ulls veuràs el cel en blanc i negre, més lluminós que mai.

    Bona tarda Carme.

    ResponElimina
  8. Si la mirem juntes, amb aquesta escletxa de cel en tindrem prou perquè si enlairin els nostres somnis. Si tot i així, els faltes blau, els ensenyarem a escolar-se per les teves finestres.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una proposta engrescadora, anònima! Abraçades anònimes.

      Elimina
  9. És una bona idea, sempre he pensat que en aquests carrers d'edificis tan alts, s'havia perdut una bona part de cel...Tot i que també ens el podem imaginar, pintant somnis blaus...
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies M Roser... pintarem el que calgui... petonassos.

      Elimina
  10. Per poc cel que es vegi sempre ens farà pensar en l'infinit

    ResponElimina
  11. M'agrada molt aquest poema, Carme; podria encapçalar moltes vides.
    Una forta abraçada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies, Montse! Podria, sí... si cal... em faré pintora de finestres i façanes.

      Elimina
  12. Per un moment he pensat en Blade Runner (la pel·lícula), tot de vides ran de l'asfalt sense percebre mai què hi ha més enllà de les alçades. Potser la vida de moltes persones és això, la recerca constant d'una escletxa de llum que les il·lumini.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No parem mai de buscar-la, Joan... tant de bo que no parem mai!

      Elimina
  13. M'agrada molt aquesta aquarel·la tot i que m'agradin poc els edificis massa grans.
    Escletxes de cel, però, encara ens en queden moltes, eh?
    :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí... en queden, en queden... gràcies, fanalet!

      Elimina
  14. Els blaus m'enamoren, però aquests edificis, sincerament, no m'agraden gens, per blaus que siguin.
    La aquarela·la, preciosa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi tampoc m'agraden els edificis, però en canvi em va enamorar la foto d'en Joan! I em va agafar així, de sobte per pintar-la! Gràcies, Glòria!

      Elimina
  15. Mirar el cel, sempre, encara que siga per una escletxa i encara que ens coste pintar-la.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mirar el cel i l'infinit, sempre, encara que per aquí baix sigui tot tan estret...

      Elimina
  16. ens dediquem massa a les finestres quan el que hauriem de fer es obrir.nos les persianes del cel, d'on prove la unica llum que es de veritat.
    Ultimament et trobo molt inspirada i aixo, en un poeta, no se si es bo o dolent.
    Per nosaltres bo... i per tu.....

    ResponElimina
    Respostes
    1. Enric, gràcies... miraré si trobo les persianes del cel ...

      Finalment d'una manera o altra sempre és bo que surtin els mots... Enric, però, t'agraeixo la teva manera de dir les coses, que toca endins.

      Elimina
  17. una petita escletxa pot donar moltíssima llum. Aquests edificis em recorden els del meu barri. Sovint tb he d'aixecar molt la vista per veure el cel quan passo entremig. Xò hi és i des de casa, de vegades sento que el toco.

    bon diumenge!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Bon diumenge, rits... toca'l des de casa, doncs! Jo no em puc pas queixar des de casa meva veig una immensitat de cel.

      Elimina
  18. El blau pintat mostra una generositat increïble. Profund!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Gràcies, Pilar! Abraçades profundes.

      Elimina
  19. Si em manca, en que sia una encletxa de cel, no sóc jo.
    És una brillant idea la de pintar de blau parets i finestres, fins i tot clucar els ulls i imaginar-ho.

    Aferradetes d'un blau intens.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari