Es pensen que no sé sortir-ne. Aquests homes, són uns cabuts. Només s'ho miren tot des del seu punt de vista. No veuen que estic tranquil? Que no em passa res? Que si sóc aquí és perquè vull estar-hi?
D'acord! la gosseta panotxa, no ha vingut aquest cop, i estic una mica trist i cap baix. És que abans no em fallava mai i ara no la trobo a cap dels llocs habituals... però i què? potser encara vindrà. És així, ella, a vegades sembla que s'oblidi de mi, però al final torna, dolça i bonica com sempre.
Em voleu deixar tranquil? Si us plau... mira noi, no voldria mossegar-te que sóc pacífic, jo.
haha, segur que la gosseta panxota sortira de sota l'aigua d'aquí a uns moments ;) Que xulo el teu relat!!
ResponEliminaM'has inspirat el meu relat i tot :))
EliminaAra vinc cap a casa teva!
EliminaQuantes i quantes coses anirien més bé, si sabéssim mirar-nos-les des del punt de vista dels altres i viceversa. Un relat molt maco. :-)
ResponEliminaEls punts de vista diferents és una cosa molt important i molt intentar practicar-ho està en desús ;)
EliminaMolt tendre aquesta història, de vegades hem de pensar abans d'actuar, i si...
ResponEliminaMalgrat tot, segueixo aquí!
Aferradetes, nina.
Aferradetes, guapíssima!
EliminaNo volia ni necessitava ser salvat!
ResponEliminaNo no volia!
EliminaVes per on, el gosset no està en perill, només espera una cita i li volen espatllar...sinó arriba la gosseta, ja se n'anirà nadant!!!
ResponEliminaPetonets.
Al menys a ell no li sembla pas que està en perill... però no se sap mai, a vegades els gossos són tan inconscients! O som les persones?
EliminaAi, pobre gosset, entestats en salvar-lo i ell, tan tranquil, esperant. Bé una mica intranquil si que està per la gosseta, que és fa la interessant.
ResponEliminaPreciosa la flor d'ametller del Barbollarie! La anterior, tot i que bonica, era una mica trista.
Glòria
Sí que és preciosa, la foto. Molt!
EliminaEt deixo un somriure que sé que sabràs llegir! :)
ResponEliminaUn petó, estimada!
:)
Segur que sí! :) Un petó! :)
EliminaAh, he penjat un altre relat dels personatges al tren. La noia dels ullassos.
ResponElimina:) Moltíssimes gràcies, Glòria! És una bona història amb un final inquietant.
Eliminaens pensem que som massa llestos. Gràcies de nou per participar
ResponEliminaGràcies a tu, Jesús!
EliminaUn gos ben entenimentat. A més ja s'havia buscat un lloc tranquil i li volen esguerrar.
ResponElimina