dilluns, 21 de gener de 2013

Joc literari de Tens un racó dalt del món

Sé  nedar,  no caldria que m'estigués  més  aquí. 
Es pensen que no sé  sortir-ne. Aquests  homes,  són  uns  cabuts.  Només s'ho miren tot des  del seu punt  de vista.  No veuen  que estic  tranquil?  Que  no em passa  res?  Que  si  sóc aquí  és  perquè  vull  estar-hi?  

D'acord! la  gosseta  panotxa,  no ha vingut  aquest  cop, i estic  una mica  trist i cap baix.  És  que abans no em fallava  mai  i ara  no la trobo  a  cap dels llocs  habituals...  però  i què?  potser  encara  vindrà.  És  així,  ella,  a vegades  sembla  que s'oblidi de mi,  però  al final torna,  dolça   i bonica  com sempre.  

Em voleu deixar  tranquil?  Si us plau...   mira  noi,   no voldria  mossegar-te  que  sóc  pacífic,  jo.  

20 comentaris:

  1. haha, segur que la gosseta panxota sortira de sota l'aigua d'aquí a uns moments ;) Que xulo el teu relat!!

    ResponElimina
  2. Quantes i quantes coses anirien més bé, si sabéssim mirar-nos-les des del punt de vista dels altres i viceversa. Un relat molt maco. :-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els punts de vista diferents és una cosa molt important i molt intentar practicar-ho està en desús ;)

      Elimina
  3. Molt tendre aquesta història, de vegades hem de pensar abans d'actuar, i si...

    Malgrat tot, segueixo aquí!
    Aferradetes, nina.

    ResponElimina
  4. No volia ni necessitava ser salvat!

    ResponElimina
  5. Ves per on, el gosset no està en perill, només espera una cita i li volen espatllar...sinó arriba la gosseta, ja se n'anirà nadant!!!
    Petonets.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al menys a ell no li sembla pas que està en perill... però no se sap mai, a vegades els gossos són tan inconscients! O som les persones?

      Elimina
  6. Ai, pobre gosset, entestats en salvar-lo i ell, tan tranquil, esperant. Bé una mica intranquil si que està per la gosseta, que és fa la interessant.
    Preciosa la flor d'ametller del Barbollarie! La anterior, tot i que bonica, era una mica trista.
    Glòria

    ResponElimina
  7. Et deixo un somriure que sé que sabràs llegir! :)
    Un petó, estimada!
    :)

    ResponElimina
  8. Ah, he penjat un altre relat dels personatges al tren. La noia dels ullassos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Moltíssimes gràcies, Glòria! És una bona història amb un final inquietant.


      Elimina
  9. ens pensem que som massa llestos. Gràcies de nou per participar

    ResponElimina
  10. Un gos ben entenimentat. A més ja s'havia buscat un lloc tranquil i li volen esguerrar.

    ResponElimina

LinkWithin

Related Posts with Thumbnails

Podeu agafar imatges del meu blog, esmentant d'on les heu tret i mantenint el nom.

Quant fa que col·lecciono moments - des del 13 de maig 2007

Daisypath - Personal pictureDaisypath Anniversary tickers

Regal de l'Anton.

Regal  de l'Anton.
Gràcies

Centenari Màrius Torres

Centenari Màrius Torres
30 d'agost 2010

Joc de El gabinet del Doctor Caligari