No, no era d'aquests colors,
ni la tarda ni el passatge que vam travessar.
Ja ho sé. Ho recordo molt bé.
Era de colors molt més suaus i de textures escrostonades.
Tot i així va ser aclaridor, el moment viscut.
I el pinto de colors bonics per guardar-lo amb cura.
Cada present que vivim és únic.
Cada instant és únic -i com no sabem mai si n'hi haurà d'altre- doncs millor pintar-los amb el colors del cor.
ResponEliminaA mi m'agraden els dos, i tu els ens has recordat!
Aferradetes...de color mel. :)
Aprofitar-los tal com vénen i si podem... afavorir-los amb colors bonics...
EliminaEls colors vius ens alegren la vida. T'ha quedat de primera Carme!! Ptonets!
ResponEliminaGràcies, Alba!
EliminaUn nou present que beu del passat. M'encanta la idea, i el pintem amb els colors que més ens agradin. Jo no vaig passejar per aquests carrers així que aquests colors em semblen genials.
ResponEliminaM'alegro que t'agradin, Sílvia!
EliminaDistorsionar la realitat en l'obra és aclaridor també.
ResponEliminaSí, és aclaridor, i a vegades ajuda.
EliminaÉs clar que cal guardar imatges, instants irrepetibles, amb el temps són joies. Moltes vegades vivim moments ... llocs de pas que no tornen més.
ResponEliminaBona tarda Carme.
Tens raó, Pere, ni els moments ni els llocs de pas no tornen... hem de viure'ls quan són. Podem guardar-los o no, ami m'agrada fer-ho.
EliminaBona tarda, Pere.
millor passejar amb colors que amb tons grisos...l'intensitat va a gust.
ResponEliminaLa intensitat, de tant en tant està bé! Com els colors potents.
EliminaColors vius, vida viva. Un petó, bonica!
ResponEliminaPetonassos, Núria!
EliminaBona cosa això de colorejar els records
ResponEliminai d'ornamentar el futur
salut i peles
Gràcies, Grregori! Salut i peles!!!
EliminaLa teva pintura és acollidora, Carme.
ResponEliminaOlga X.
Moltes gràcies, Olga, m'agrada aquest adjectiu que em regales...
Eliminaen el fons crec que per fer-ho bé hauríem de tenir només "col.lecció de presents", sigui quin sigui el temps del verb.
ResponEliminaEntenc moltes coses amb el que dius
"Entenc moltes coses amb el que dius" Doncs m'agrada que entenguis coses... que per això escrivim per comunicar i per fer-nos entendre.
EliminaEl teu saber fer ha donat optimisme i esperança a aquest passatge ombrívol.
ResponEliminaTant de bo que fos així, com dius, Noves Flors! :) Espero que sí, que ho sigui.
EliminaColors bonics per guardar els moments amb cura... Tot el que et serveixi estarà bé. Amb tot, quantes vegades ens enganyem volent veure les coses més boniques del que van ser... Si això és bo o dolent, ja no ho sé...
ResponEliminaUna abraçada!
Abraçades, Montse, és ben bé com dius, tot el que serveix està bé. I els autoenganys són inevitables. Tots ens autoenganyem molt. Al menys que sigui per estar bé.
EliminaNo necessàriament hem de copiar la realitat, tothom té dret a pintar-se la vida dels colors que més li agradin...
ResponEliminaPetonets de bona nit.
Sovint és millor inventar la realitat que copiar-la... però a cada moment fem el que podem. :) Una abraçada, M Roser!
EliminaMolt bona idea posar colors vius als moments viscuts, per a poder recordar-los amb més intensitat!!
ResponEliminaUna abraçada i bon cap de setmana.
Gràcies, Montse! Abraçades, maca!
EliminaLa confablació amb el paisatge és reparadora.
ResponEliminaSempre, Pilar, tens raó!
Elimina