D'una foto de Joan Calsapeu-Layret
Com llums i ombres,
contrastos escrits
sobre la paret dels dies,
et fas present.
Claror radiant o ombra
perfumada dels mots
de cada absència.
Cau l'horitzó pendent avall
indiferent al gust del temps.
Mmmmmmmmm'encanta començar el dia amb aquestes paraules i aquest dibuix preciós! Bon dia Carme!
ResponEliminaMoltes gràcies porquet! Que tinguis un bon dia!
EliminaT'ha quedat molt bé l'aquarel·la, el joc d'ombres està molt aconseguit.
ResponEliminaGràcies, XeXu!!! Bon dia a tu també!
Eliminainjeccions d'optimisme amb bons colors
ResponEliminaM'agrada que hi vegis optimisme... a vegades tot i voler posar-li, no me'n surto! Bon dia, Joan!
EliminaLlums i ombres des del teu pinzell
ResponEliminatant se val, res m'és indiferent
com un perfum va calant en mi
arrelant-se dins l'ànima.
Molt bon dia!
Bessets.
Molt bon dia, lluneta, m'emociones! :)
EliminaTant de bo totes les ombres fossin com aquestes, t'ha quedat una pintura fantàstica!!
ResponEliminaGràcies, Sílvia! m'alegro que us agradi!
Eliminal'enyorança em porta fins casa teva....
ResponEliminai els colors dels teus dibuixos i la sutileça de les teves paraules m'omplen l'esperit
una abraçada molt forta, Carme
;-)
sargantaneta... em fa il·lusió veure't i m'ho prenc com un bon auguri... em recordo de tu i t'envio abraçades immediates i unes de reserva...
ResponEliminaEm sap greu comentar sempre el mateix, però és que la pintura és preciosa i el text també, com sempre!
ResponEliminaI jo m'alegro molt que t'agradi, ja que la opinió de la gent que també pinten val una mica més. Gràcies, Laura T.
Eliminano sé xq aquesta aquarel·la em porta a tardes d'estiu.
ResponEliminaEm sembla que això és bo... oi?
EliminaContrastos i, fins i tot, contradiccions que formen part del nostre devenir diari. La buguenvíl·lea, molt bonica.
ResponEliminaBen bé formen part de la més estricta quotidianitat... Gràcies, Noves Flors!
EliminaTots els tons se't donen bé... tardor, hivern, platja, muntanya... aquestes ombres són magnífiques!! :-))
ResponEliminaGràcies, Assumpta. Com he dit altres cops, a la foto les parts de llum guanyen molt. Al paper el blanc és molt més apagat: blanc de paper. Però tot i així aquestes ombres han sortit prou bé! :)
EliminaAquest carrer tan mariner, m'ha fet pensar en aquell poema que vaig posar en un post i encara no sé de qui és... El sol i les flors, li donen llum i el perfumen!
ResponEliminaPetonets.
A mi em ve al cap Cadaqués :o)
ResponEliminaPer les parets blanques i la buguenvíl·lea.
B7s
Quina aquarel·la més bonica! Quines ganes tinc de saber-ne tant com tu!
ResponEliminaEl teu bloc és el meu oasis d'abans d'anar a dormir. Relaxa...