En Ramon Herreros m'ha felicitat l'any nou, amb aquest quadre seu.
Gràcies Ramon, la teva intenció ha estat aconseguida: dóna llum!
L'acompanyo de paraules meves. Sensacions que em regala el quadre.
Embolcall d'instants efímers,
i un pont damunt del mar.
Il·lusions que ens sobrevolen
com els estels que enlaira el vent.
I tants ocells que es submergeixen
entre les escumes del cel.
La felicitació a mi personalment em costa molt, però és una felicitació que és el més important. El teu poema és preciós és un xàfec d'esperança!!! ara que tant es necessita. Molt bonic!
ResponEliminaM'alegro que t'agradi el meu poema, Marta!
EliminaDéu ni do Carme, trobo que li has tret molt de suc literari al quadre...Aquest ocell que vola pel cel entre escumes m'agrada.
ResponEliminaPetonets.
Gràcies, M Roser! Bona nit i petonassos!
EliminaEl mar, mirall del cel. Però a més, com deia la cançó, també mirall del cor. I tot plegat, "il·lusions que ens sobrevolen", Carme, però que fan goig d'escriure.
ResponEliminaOlga X.
Sí, Olga, quan escrivim, les il·lusions, són més il·lusions i les sensacions són més sensacions. Gràcies!
Elimina